Barcelona té en la ciència, la innovació i la recerca un dels seus principals motors econòmics, tot i que sovint queda eclipsat pel protagonisme del turisme i el comerç. L'economia del coneixement no ha parat de créixer en els darrers anys. Universitats, centres de recerca, empreses tecnològiques i multinacionals amb departaments d'R+D configuren un ecosistema que s'ha convertit en una de les principals fonts d'activitat d'alt valor afegit, ocupació qualificada i capacitat d'atracció d'inversions.
Segons l'informe Impacte econòmic del conjunt del sistema universitari i de la recerca pública a Barcelona, elaborat pel Laboratori d'Economia Aplicada (AQR-Lab) de la Universitat de Barcelona (UB), el sistema universitari i de recerca de la Regió Metropolitana de Barcelona va generar el 2023 una facturació de 16.249 milions d'euros. La seva aportació al producte interior brut (PIB) va arribar als 10.600 milions, equivalents al 4,1% de l'economia metropolitana i al 3,6% del conjunt de Catalunya. Per cada euro públic invertit, es generen sis euros de riquesa.
L'activitat també té un impacte directe sobre el mercat laboral. El sistema universitari i de recerca va generar o contribuir a mantenir 147.826 llocs de treball equivalents a jornada completa, el 5% de l'ocupació de la regió metropolitana. Les rendes salarials associades van sumar 5.575 milions d'euros. L'estudi també destaca l'efecte multiplicador de l'ecosistema: els impactes indirectes i induïts de l'activitat poden arribar a duplicar-ne l'impacte directe, amb multiplicadors d'entre 1,9 i 2,3.
Però el pes econòmic del coneixement va molt més enllà de les universitats i els centres de recerca. L'Oficina Municipal de Dades de l'Ajuntament de Barcelona, en el seu informe sobre els sectors intensius en tecnologia o coneixement, situa en 45.849 milions d'euros el valor afegit brut (VAB) generat per aquestes activitats el 2023. Això representa el 49,9% del VAB de la ciutat, davant del 45,5% que suposaven el 2018. En cinc anys, el valor afegit d'aquests sectors va augmentar un 34%, mentre que la resta de l'economia va créixer un 13%.
Dins d'aquest conjunt destaquen especialment els serveis d'alta intensitat de coneixement, que inclouen les tecnologies de la informació i les comunicacions, la recerca i el desenvolupament, les seus socials i les activitats d'arquitectura i enginyeria. També hi tenen un pes important les activitats financeres, l'educació, la sanitat i els serveis socials. Aquesta diversitat explica que la recerca no sigui una activitat aïllada, sinó que tingui capacitat per transformar sectors sencers.
La transferència de coneixement és precisament una de les claus d'aquest model: aconseguir que els descobriments científics i els avenços tecnològics desenvolupats en laboratoris i universitats acabin convertint-se en productes, serveis i processos empresarials. Aquesta connexió entre el món acadèmic i el teixit productiu afavoreix la creació d'empreses derivades (spin-offs), l'emprenedoria tecnològica i l'arribada de multinacionals que busquen entorns amb talent i capacitat investigadora.
De tot plegat en parlarem divendres 13 de novembre en la jornada L'economia de la ciència i la innovació: recerca, transferència i talent, que organitzen ON ECONOMIA i El Nacional, amb la col·laboració de l'Ajuntament de Barcelona i el suport de Veolia. La trobada se celebrarà de 9 a 12 hores, al Parc Científic de Barcelona, a la Sala Dolors Aleu. Us podeu inscriure en aquest enllaç.