La proposta del Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions per incrementar progressivament les quotes dels autònoms entre 2026 i 2028 ha despertat un rebuig gairebé unànime, generant una rara aliança entre associacions del sector, organitzacions professionals i forces polítiques de tots els espectres. El projecte, que preveu pujades d'entre 11 i 200 euros mensuals segons els trams de renda, és vist com una "estocada" en un moment de desacceleració econòmica i incertesa global.
La veu més crítica ha estat la de les mateixes associacions d'autònoms. Lorenzo Amor, president de la Federació d'Associacions de Treballadors Autònoms (ATA), ha anunciat que ja manté reunions urgents amb grups parlamentaris de tots els signes per "tombar" el decret. "El Congrés tombarà aquesta estocada", ha afirmat Amor, de forma contundent, en una entrevista televisiva. En aquest sentit, segons el criteri del representant dels autònoms, la mesura "no té en compte la realitat dels més de tres milions d'autònoms a Espanya, molts dels quals malviuen amb rendes precàries".
Per la seva banda, Pimec ha titllat la mesura de "desequilibrada i injusta" en un comunicat especialment dur. La presidenta de la secció d'autònoms de la patronal catalana, Elisabet Bach ha reclamat que, si es vol equiparar el model al dels assalariats, cal millorar "de manera real i efectiva" les prestacions. "No pot ser que se'ns demani cotitzar més, però sense millorar la protecció social", ha dit Bach, citant prestacions com la maternitat o la protecció per malaltia com a àrees que requereixen "una millora immediata i substancial".
La reacció política ha creuat l'arc parlamentari. El líder del Partit Popular, Alberto Núñez Feijóo, ha acusat el govern espanyol de "passar per damunt de la classe mitjana". El president popular, a través de les xarxes socials, ha comentat que la mesura "és un sense sentit que està passant per damunt de la classe mitjana i que no mereixen tants autònoms que aixequen aquest país". Des de l'esquerra, Sumar ha catalogat la proposta d'"error" i "poc progressiva". El seu portaveu, Alberto Ibáñez, ha argumentat que la pressió fiscal ha de traslladar-se als "rendistes i no és normal que en aquest país paguin més impostos una perruquera pel que ingressa del seu petit negoci que la mateixa perruquera si té tres pisos llogats a Benicàssim".
A Catalunya, les crítiques han arribat amb accent propi i vinculades al debat sobre el model de finançament. El president d'ERC, Oriol Junqueras, ha afirmat que "autònoms i treballadors no es mereixen viure escanyats", lligant la solució a un "repartiment més just de la riquesa" i un nou finançament. Des de Junts, Jordi Turull ha sentenciat que "ja n'hi ha prou amb asfixiar a impostos les classes mitjanes i treballadores catalanes", en una clara referència al sobretaxament que, segons els partits independentistes, pateix Catalunya. El rebuig també s'ha estès a les organitzacions professionals de manera significativa. El president del Consell General de l'Advocacia Espanyola (CGAE), Salvador González, ha expressat la seva "contrarietat" i "preocupació" per la proposta. "Aquí no hi ha una major cotització per majors bases, sinó que el que hi ha és un major esforç que es demanarà als autònoms del país", ha lamentat González, assenyalant el cas particular dels despatxos d'advocats petits, que suposen la major part del sector.
Diversos sectors proposen camins alternatius. Des de les associacions d'autònoms es reclama mantenir l'actual sistema de cotització per ingressos reals, acordat el 2022, que preveia un desplegament progressiu fins al 2032. Des dels partits d'esquerres es planteja buscar finançament mitjançant la fiscalitat sobre la renda no derivada del treball. I des de les organitzacions professionals es demana un debat més ampli i un estudi d'impacte detallat abans de prendre decisions d'aquesta magnitud. La bola de neu del descontentament no fa sinó créixer.
El govern espanyol es troba amb un front ampli i divers que qüestiona no només el timing de la mesura, en ple enfonsament de la confiança empresarial, sinó també els seus fonaments. La batalla, que ja s'ha traslladat als passadissos del Congrés, promet ser una de les primeres grans tensions de la nova legislatura, posant a prova la capacitat de diàleg de l'executiu de Pedro Sánchez en una qüestió que toca la fibra econòmica de milers de treballadors per compte propi i que, segons tots els indicis, podria determinar la supervivència de molts petits negocis a tot l'Estat.