Amb el cas de la Maricarmen recent i alguns carrers i places ocupats per moviments contra els desnonaments, apareix un nou estudi que situa de nou la fiscalitat, i no els topalls, en el centre de la solució a la manca d'habitatge, ja que una rebaixa podria tenir un efecte directe sobre l'oferta residencial a Catalunya. Una reforma que rebaixés l'impost sobre transmissions patrimonials (ITP) del 10% actual al 4% i transformés l'impost sobre béns immobles (IBI) en un tribut sobre el valor del sòl permetria posar al mercat prop de 38.000 habitatges més cada any.

Aquesta és la principal conclusió d'un informe de l'Institut Ostrom, que atribueix la major part d'aquest increment a pisos de segona mà que actualment no es venen perquè els propietaris consideren massa costós canviar de domicili. L'estudi, elaborat per Martí Jiménez-Mausbach, director de Recerca de la institució, estima que la reforma també tindria efectes sobre l'obra nova i la rehabilitació. A escala estatal, el potencial seria de 147.000 habitatges addicionals anuals, mentre que a Barcelona ciutat arribaria als 4.700. Les xifres provenen d'una simulació de Montecarlo amb 50.000 iteracions, calibrada a partir d'estudis economètrics internacionals i de les dades de compravendes i construcció.

La proposta es fonamenta en dos canvis fiscals. El primer, que depèn de la Generalitat, consisteix a reduir progressivament l'ITP que grava la compra d'un habitatge habitual fins al 4%, el tipus que ja aplica el País Basc. L'Institut Ostrom planteja fer-ho en un termini d'entre quatre i sis anys, amb una rebaixa mínima d'un punt percentual anual. El canvi no afectaria les segones residències, els inversors ni els locals comercials.

Segons el model, aquesta mesura incrementaria un 43% les compravendes d'habitatge usat a Catalunya, amb un interval estimat d'entre el 24% i el 81%. En termes absoluts, suposaria uns 37.600 pisos addicionals cada any. La raó és que l'ITP funciona com un cost afegit a l'hora de canviar de casa i pot desincentivar operacions que permetrien adaptar l'habitatge a les necessitats de cada família.

Facilitar la construcció

El segon canvi proposat afecta l'IBI i depèn del govern espanyol. L'entitat defensa que aquest impost municipal deixi de calcular-se sobre el valor conjunt del terreny i de l'edificació i passi a gravar exclusivament el valor cadastral del sòl. També planteja suprimir la plusvàlua municipal, que grava l'increment del valor del terreny quan es ven un immoble.

L'argument és que el sistema actual penalitza les inversions en construcció i rehabilitació, perquè l'IBI augmenta quan s'incrementa el valor de l'edificació. L'informe posa com a exemple tres parcel·les amb el mateix valor del sòl a Barcelona: un solar buit paga 3.300 euros anuals d'IBI; un edifici antic de dues plantes, 5.280 euros, i un immoble nou de sis plantes, 13.200 euros.

Amb el nou sistema, els tres immobles tributarien sobre el mateix valor del terreny, independentment de les construccions. Ostrom calcula que aquest canvi abaratiria entre un 4% i un 6% els costos de construir o rehabilitar. A Catalunya, l'increment de l'obra nova iniciada seria de l'1,7%, uns 250 habitatges addicionals anuals.

La reforma de l'IBI requeriria modificar la Llei d'hisendes locals, competència estatal, mentre que la Generalitat podria començar a reduir l'ITP sense esperar aquesta modificació. Per evitar pèrdues d'ingressos municipals, la proposta preveu una transició de cinc anys amb una recaptació constant per ajuntament.

La rebaixa de l'ITP, però, tindria un cost per a les finances catalanes. Segons l'estudi, la recaptació d'aquest tribut en el segment afectat cauria aproximadament un 31%, cosa que representaria uns 275 milions d'euros anuals.

El cas Maricarmen torna a situar l'habitatge al centre del debat

La proposta arriba en un moment de forta tensió política i social al voltant de l'accés a l'habitatge. El desnonament de Maricarmen Abascal, una dona de 87 anys que vivia des de feia dècades al mateix pis de Madrid, ha desencadenat una onada de protestes i ha tornat a situar els desnonaments de persones vulnerables al centre de l'agenda política.

La repercussió del cas també ha accelerat les negociacions entre el PSOE, Sumar i la resta de formacions que donen suport al govern espanyol per aprovar un nou decret d'habitatge, cosa que podria fer el Consell de Ministres aquest mateix dimarts davant la pressió social.