La condonació del deute autonòmic, la llei de funció pública o la llei d'indústria són algunes de les normes que estaven en tràmit parlamentari i han decaigut per l'avançament electoral anunciat pel president del govern espanyol, Pedro Sánchez, per al pròxim 29 de novembre.

Tampoc arribarà a tramitar-se en aquesta legislatura el projecte de llei per transposar una part de la nova Directiva europea de l'IVA en l'àmbit de l'economia digital, ni un projecte que reformava diverses lleis tributàries en matèria de responsabilitat patrimonial de l'Estat legislador per danys derivats de la infracció del Dret de la Unió Europea.

En l'àmbit laboral, alguns projectes i proposicions de llei que no veuran culminar la seva tramitació seran el de l'Estatut de les persones en formació pràctica laboral, la reforma per concedir jubilacions anticipades sense penalitzacions a treballadors amb més de 40 anys cotitzats o la norma per recuperar la bonificació de les quotes patronals de la Seguretat Social per als empresaris de Ceuta i Melilla.

També han decaigut el projecte que reformava la Llei de Ports de l'Estat i de la Marina Mercant; el projecte per al control, inspecció i règim sancionador de la pesca marítima o les reformes per a les assegurances agràries combinades i de revisió del funcionament de la cadena alimentària. La Llei d'Indústria, pendent d'aprovar-se des de la legislatura anterior, tampoc tirarà endavant.

En l'àmbit de consum també han decaigut normes amb impacte econòmic, com són la proposició de llei per combatre la pràctica de la reduflació i la relativa a la regulació de les clàusules Redito Ad Libitum en la contractació de préstecs i crèdits hipotecaris.

Adeu al client financer i la Comissió Nacional d'Energia

Una de les lleis impulsades pel govern espanyol que tampoc veurà la llum serà la de la creació de l'Autoritat del Client Financer, un projecte que va estar a punt de culminar en la legislatura anterior, però també va decaure per l'avançament electoral.

Dins de la comissió d'economia, altres lleis que han caigut amb l'avançament electoral són el projecte pel qual es modifiquen diverses lleis per a la digitalització i modernització del sector financer, el projecte per al bon ús de la Intel·ligència Artificial (IA), el que modificava els criteris de mida de les empreses a efectes d'informació financera, o el que introduïa una nova regulació per a administradors i compradors de crèdits.

Dins d'aquesta comissió també ha decaigut la proposició de llei impulsada pel Parlament català per garantir el servei de caixer automàtic als municipis en risc d'exclusió financera. Pel que fa a l'àmbit energètic, un dels projectes més rellevants que no s'acabarà de tramitar serà el de la creació de la Comissió Nacional de l'Energia.

Cauen les reformes en habitatge del PP i els socis

En matèria d'habitatge, decaen totes les iniciatives legislatives impulsades pel PP al Congrés i al Senat, i que abasten un ampli ventall de mesures que van des d'agilitzar el desallotjament d'okupes' en habitatge fins a rebaixes fiscals en la compra d'immobles i reformar la Llei del Sòl.

També ha caigut la llei d'EH Bildu per controlar i regular la publicitat dels pisos turístics il·legals i la presentada per Sumar, ERC, Bildu, Podemos i BNG per regular els contractes de lloguer temporals i d'habitacions.

Ni pressupostos ni reforma del finançament autonòmic

El govern espanyol no ha aconseguit tirar endavant en aquesta legislatura dos deles grans fites econòmiques que s'havia proposat: Pressupostos generals de l'Estat i reforma del sistema de finançament autonòmic.

De fet, per primera vegada en la història democràtica, l'actual legislatura, que arriba a la seva fi després de la dissolució de les Corts i la convocatòria d'eleccions generals per al pròxim 29 de novembre, s'ha tancat sense l'aprovació de nous Pressupostos Generals de l'Estat (PGE).

A més, l'aprovació de la reforma del finançament autonòmic ha quedat finalment en l'aire per l'avançament electoral. Malgrat que a principis de setembre el Consell de Política Fiscal i Financera havia donat 'llum verda' al projecte --amb suport de Catalunya i Canàries-- el Consell de Ministres no ha aprovat aquest projecte i, per consegüent, no s'ha remès a les Corts per a la seva convalidació.

La reforma del registre horari encara podria sortir

En el pla laboral, la reforma del registre horari, un dels grans cavalls de batalla d'aquesta legislatura de la vicepresidenta del govern espanyol i ministra de Treball, Yolanda Díaz, encara podria veure la llum malgrat la convocatòria d'eleccions.

La intenció de l'Executiu és aprovar aquesta reforma per Reial Decret, per la qual cosa no requeriria convalidació ni en el Ple del Congrés ni en la Diputació Permanent, que és la que vetlla pels poders de la Cambra quan les Corts Generals estan dissoltes o han expirat el seu mandat.

El que no està tan clar és que el govern espanyol emprengui una nova pujada del salari mínim interprofessional (SMI) abans de les eleccions, encara que aquesta pujada també s'executa mitjançant Reial Decret. Està també per veure què passarà amb la reforma per evitar que els plusos i complements salarials absorbeixin les pujades de l'SMI. Aquest canvi normatiu s'havia d'incloure en la transposició de la directiva europea sobre salaris mínims adequats.

El que no hi haurà temps a aprovar abans de les eleccions serà la reforma de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals, que el Govern va aprovar a finals del passat mes d'abril en Consell de Ministres, en forma d'avantprojecte de llei.

Tampoc veurà la llum la reforma de l'acomiadament per adequar-lo a les exigències de la Carta Social Europea, llevat que el Govern es proposi tirar endavant els canvis normatius en forma de Reial Decret o fer-ho en format Reial Decret-llei comptant, això sí, que la Diputació Permanent pogués derogar aquesta reforma.

Un altre assumpte que estava en la cartera de Treball abans de la convocatòria de les eleccions era la transposició de la directiva comunitària sobre transparència retributiva, el text de la qual ja està tancat, almenys en els seus aspectes més importants.

Candidatura a la gigafactoria

També estava previst aprovar en segona volta l'avantprojecte de llei de regulació del conveni d'ajust recíproc d'interessos. El CARI és un dels instruments financers de suport a la internacionalització de l'empresa espanyola. Facilita la concessió de crèdits a mitjà i llarg termini, en condicions de mercat i a tipus d'interès fix, als clients dels exportadors espanyols. L'Institut de Crèdit Oficial (ICO) és el responsable de formalitzar els convenis del CARI per compte de l'Estat.

En el pla de Transformació Digital, el ministeri capitanejat per Óscar López tenia previst aprovar aquest mes d'octubre el nou reial decret per regular els centres de dades a Espanya —desenvolupat conjuntament amb Transició Ecològica i Economia—, el qual exigirà que les instal·lacions donin suport amb nova generació renovable almenys el 80% del seu consum energètic cada hora sota criteris de sostenibilitat, resiliència i sobirania digital.

D'altra banda, el consorci publicoprivat espanyol, integrat pel govern espanyol, la Generalitat de Catalunya, Banco Santander, ACS, Telefónica i Multiverse Computing, té fins al 12 de novembre per a presentar la seva candidatura per a aconseguir una de les set gigafactories d'intel·ligència artificial (IA) europees.