La jubilació s'allarga, però no per aquest motiu la població treballadora sènior és la que s'agafa més la baixa. Malgrat que els problemes de salut augmenten amb l'edat, aquesta concordança no es dona en el taulell laboral. Un recent estudi de l'empresa d'assegurances AMAT exposat en la darrera Assemblea General de la Unió Patronal Metal·lúrgica alerta del problema en la població de 16 a 35 anys. Aquesta és la que majoritàriament es demana la baixa, tant per problemes de salut mental com físics generats majoritàriament de l'aspecte traumatològic. Tot i les diferències entre Espanya, Catalunya i el sector del metall, qualsevol òptica analitzable coincideix en aquest aspecte que preocupa a l'empresariat.
Una població jove amb greus problemes
Especialment, però, aquest canvi esdevé urgent respecte a les malalties mentals, especialment en la població de primària, ESO, FP i universitat. Cal tornar a treure els joves al món real, qüestionant-se la utilització intensiva dels mòbils i l'atrapament a les xarxes socials. La major part del conegut com a "malaltia mental" pot denominar-se "estats de desànim". Pel que fa a la població que ja n'ha patit les conseqüències, entre els 25 i 35 anys, cal ajudar-los amb psicòlegs, igual que a la resta de la població de més edat que estigui malalta. La incidència mensual per cada mil treballadors protegits en trams d'edat a Catalunya dona que, entre 16 i 35 anys, les baixes per qualsevol causa han augmentat un 130,07%; de 36 a 55 anys, un 48,31%; i en el cas dels majors de 55 anys, fins i tot, ha disminutït un 1,35%. Aquestes dades encara són més altes en trastorns mentals per ITCC a Catalunya. Si anem a la incidència mensual, la variació del 2021 al 2025 també ha augmentat com en l'anterior cas. Però dels 16 als 35 anys ja ho fa en un 190,51%; dels 36 als 55 anys en un 62,13%; i en els majors de 55 anys tan sols un 2,28%.
El 2025, la població protegida pel sector de mútues, en el sector del metall a Catalunya i Espanya, va ascendir a 469.570 i 2.469.037 treballadors, la qual cosa suposa un increment, en els últims cinc anys, d'un 4,74 % i un 8,08 %, respectivament.
Aquest mateix indicador, per a tots els sectors, a Catalunya i Espanya ha experimentat un creixement, en el mateix període de temps, d'un 10,10 % i un 12,65 %, respectivament, assolint en l'exercici 2025 els 3.040.252 i els 16.118.680 treballadors protegits a Catalunya i Espanya, respectivament. Així mateix, per a la Població Protegida pel Sector de Mútues, en el Sector del Metall es van iniciar a Catalunya i Espanya, 239.643 i 919.290 processos, la qual cosa ha suposat un increment d'un 56,67 % i un 59,06 %, respectivament, des de l'exercici 2021.
Aquest indicador, a Catalunya i Espanya, ha augmentat un 74,89 % i un 70,63 %, respectivament, en el mateix període de temps, assolint els 1.656.635 i 6.339.656 Processos Iniciats, respectivament, en l'exercici 2025. Atès l'anterior, la Incidència Mitjana Mensual per cada 1.000 treballadors protegits pel sector de mútues en el sector del metall a Catalunya i Espanya ha augmentat un 49,60 % i un 47,20 % en els últims cinc anys de l'exercici 2025, en 42,53 i 31,03 processos, respectivament. A Catalunya i Espanya, aquest indicador ha augmentat, des de l'exercici 2021, un 58,83 % i un 51,48 %, respectivament, en els 45,41 i 32,78 processos. Això ha suposat que, per a la Població Protegida pel Sector de Mútues, en el Sector del Metall a Catalunya i Espanya, s'hagi generat una despesa innecessària de més de 94 i 477 milions d'euros. De la mateixa manera, per a tots els Sectors, a Catalunya i Espanya aquesta despesa innecessària va ascendir a 608 i 3.549 milions d'euros, respectivament. En aquesta jornada s'han desgranat els problemes que s'afronten, actualment, en el sector del metall, a Catalunya i Espanya, pel que fa als processos d'Incapacitat Temporal derivats de Contingències Comunes (ITCC). Fent èmfasi en els processos diagnosticats com a patologies traumatològiques, dels quals les mútues col·laboradores amb la Seguretat Social són especialistes en el seu tractament. Hi ha una substancial diferència de temps en la recuperació de la salut dels treballadors quan les baixes que són diagnosticades com a patologies traumatològiques són tramitades a través dels Serveis Públics de Salut de les comunitats autònomes respecte a quan aquestes mateixes patologies són tractades per les mútues col·laboradores amb la Seguretat Social.
Una despesa disparada
El 2025, en el sector del metall a Catalunya i Espanya, per a la població protegida pel sector de mútues, el cost en prestacions econòmiques de la Seguretat Social a càrrec de les mútues i el cost directe per a les empreses va suposar una despesa aproximada de 590 i 2.820 milions d'euros, respectivament, és a dir, 184 i 1.010 milions d'euros més que el 2021, la qual cosa ha suposat un increment del 45,46 % i del 55,78 %, respectivament, en els últims cinc anys. En el cas de Catalunya, aquesta despesa ha ascendit fins als 4.200 milions d'euros, 1.847 milions d'euros més respecte al 2021, la qual cosa equival a un increment del 78,49 % en els últims cinc anys. En l'àmbit nacional, el 2025, aquesta despesa ha ascendit fins als 20.508 milions d'euros, 9.213 milions d'euros respecte al 2021, la qual cosa equival a un increment del 81,56 % en els últims cinc anys. Si s'inclouen els casos del 20 % de la població treballadora que està coberta en incapacitat temporal per contingències comunes per les entitats gestores de la seguretat social, la despesa total ascendiria, el 2025, a més de 32.000 milions d'euros. En el cas de Catalunya, AMAT subratlla una tendència més flexible a donar la baixa pel sector mèdic català que la resta d'Espanya. I, on menys baixes es dona des del sistema públic sanitari és a la Comunitat de Madrid. Mentre que el País Valencià també dona xifres de baixes a l'alça.