Aquest diumenge Espanya adoptarà l'horari d'estiu, amb l'avançament dels rellotges una hora, de manera que a les 2:00 h passaran a ser les 3:00. Un canvi d'hora que continuarà vigent, almenys, fins al 2026. Amb aquest canvi, Espanya compleix la directiva europea de 2000, que afecta tots els estats membres de la Unió Europea. La mesura està vigent des del 17 de març de 1940, quan Franco va decidir ajustar l'horari d'Espanya al d'Alemanya, amb l'objectiu d'apropar-se a l'esmentat país. Tanmateix, fins al cap de 33 anys el canvi no es va fer oficial.
Aquesta mesura ha generat milers de debats des de fa anys, per la qual cosa el 2018 la Comissió Europea va dur a terme una consulta pública en la qual més del 80% dels 4,6 milions de ciutadans que van participar-hi es van mostrar a favor de posar punt final al canvi d'hora. Basant-se en aquest resultat, la Comissió Europea va proposar eliminar el canvi horari el març de 2019. Per contra, la falta de consens entre els països va obligar a retardar la mesura fins al 2021. Amb l'esclat de la pandèmia, la mesura es va deixar en un calaix i fins al 2026 no es tornarà a obrir el debat.
"En l'àmbit econòmic no hi ha impacte pràcticament"
La finalitat del canvi horari és estalviar energia, però, realment serveix d'alguna cosa la mesura? El país hi guanya o perd retardant o avançant les agulles del rellotge cada mig any? Antoni Cunuat, professor col·laborador d'Estudis d'Economia i Empresa de la UOC, assegura a aquest mitjà que "l'evidència empírica no és conclusiva, ja que hi ha estudis que indiquen que sí que hi ha estalvi energètic i n'hi ha d'altres que no". En aquest sentit, l'expert apunta que "si hi ha estalvi, és moderat" i que més aviat té efectes negatius que positius. "Es comenta que els estudiants rendeixen menys, i amb les hores de llum que tenim a Espanya, no sé si és millor o pitjor, la mesura", afirma.
Per la seva banda, José Canseco, professor d'EAE Business School, assenyala que "l'estalvi és molt marginal. És un estalvi en termes de gas, calefacció i electricitat. En l'àmbit econòmic no hi ha impacte pràcticament". A més, afegeix que el canvi horari "no val la pena" pel trastorn que suposa, sobretot a la gent gran.
El canvi d'hora serveix per a estalviar energia?
Sobre si el canvi d'hora serveix per a estalviar, Roberto Gómez, professor d'Economia i Empresa a la Universitat Europea, aclareix que "el canvi d'horari pot ajudar a estalviar energia, ja que pretén aprofitar millor la llum del dia i reduir la necessitat d'il·luminació artificial. No obstant això, els consums dels sistemes actuals d'il·luminació són dràsticament inferiors als sistemes anteriors. La il·luminació led ha deixat sense arguments aquest avantatge del passat. Tanmateix, hi ha altres factors com el clima, la ubicació geogràfica i els hàbits de consum d'energia que sí que fan convenient tenir un horari d'estiu i un altre d'hivern. Entre els estímuls a l'economia, ressaltar l'impacte positiu en sectors com el turisme i les activitats comercials en general. Amb més hores de llum al dia, les persones tenen més temps per al lleure i impulsar l'economia local en horari de tarda. A més, és convenient ajustar, dins del possible, l'alba amb el despertar. També s'ha argumentat el benefici en la reducció d'accidents de trànsit i d'altres relacionats amb la falta de visibilitat".
César Martín, president de la Comissió Nacional per a la Racionalització dels horaris espanyols (ARHOE), indica a ON ECONOMIA que "aquest és un dels mites associats al canvi d'hora, que cobra especial rellevància en l'actual situació de crisi. Una gran part de la ciutadania continua pensant que l'horari d'estiu estalvia energia, quan nombrosos estudis assenyalen que o bé no hi ha impacte o que aquest podria ser negatiu, fent-nos gastar més energia, ja que els patrons de consum han canviat significativament en les últimes dècades. Sembla que existeixen altres factors, com la climatologia o la posició geogràfica, que tenen un impacte més important en l'ara energètic. Tant el Ministeri per a la Transició Ecològica com la mateixa Unió Europea han admès que no existeixen dades per afirmar que el canvi d'hora porti associat estalvis energètics, així que entenem que aquest és un debat ja superat."
"Opinions optimistes assenyalen que, segons l'Institut de la Diversificació i Estalvi de l'Energia (IDEA), el canvi d'hora permet reduir en un 5% el consum elèctric en llum, la qual cosa equival a 300 milions d'euros a l'any entre habitatges i empreses. D'altra banda, postures més conservadores, com les que apareixen en un estudi del 2017 del Departament d'Energia dels Estats Units, es va trobar que el canvi d'horari d'estiu produeix un estalvi energètic molt modest, de l'ordre del 0,03% del consum total d'energia als Estats Units. Altres estudis han trobat que l'estalvi d'energia és mínim o fins i tot inexistent", ressalta Gómez a aquest mitjà.
"L'estalvi no compensa altres costos"
Pedro Aznar, professor del Departament d'Economia, Finances i Comptabilitat d'Esade, afegeix que "la mesura es va adoptar als anys 70 fruit dels elevats costos de l'energia. En aquest moment semblava clar que generava estalvi. Ara els experts tenen més dubtes, entre altres motius perquè l'economia té una estructura diferent, amb menys pes en molts països de l'activitat manufacturera i més del sector serveis. Per això, hi ha un nombre creixent d'experts que consideren que l'estalvi no compensa altres costos associats al canvi d'horari, per exemple, la possible menor productivitat que pot generar l'ajust en aquells treballadors més sensibles al canvi".
"El canvi d'hora repercuteix negativament en la nostra salut"
Martín, per la seva banda, conclou que "durant els últims 30 anys, cada vegada més estudis demostren l'impacte negatiu del canvi d'hora estacional i com repercuteix negativament en la nostra salut i en el nostre descans, així com en el rendiment de treballadors i estudiants. Adoptant permanentment l'horari d'octubre, ens despertaríem amb més llum en època hivernal, la qual cosa afavoriria un despertar més natural i una incorporació més activa a les diferents activitats, cosa que ens faria més productius. També permetria anticipar les nostres hores d'alimentació i son, per la qual cosa dormiríem més, descansaríem millor i el nostre rendiment s'incrementaria". A més, fonts d'ARHOE defensen no només la supressió del canvi d'hora estacional, sinó que això vingui acompanyat d'altres mesures que generin uns horaris més racionals i, en general, un ús més intel·ligent del temps.