El Ministeri d'Habitatge i Agenda Urbana es troba en la fase final d'elaboració del nou Pla Estatal d'Habitatge, que marcarà el full de ruta en matèria d'accés a l'habitatge per al període 2026-2030. La ministra Isabel Rodríguez ha avançat aquest dimarts que el projecte, que preveu una inversió de 7.000 milions d'euros, està previst que rebi el vistiplau del Consell de Ministres en la segona quinzena de desembre. Durant la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, Rodríguez ha subratllat la importància de la col·laboració institucional per a l'èxit d'aquesta iniciativa.

"Ens agradaria comptar amb el suport i la implicació de totes les administracions públiques, però, particularment, amb el de les comunitats autònomes, amb els qui sempre hem treballat de bracet en aquests plans," va destacar la ministra. Aquesta cooperació es materialitzarà en la gestió directa per part de les regions del 40% dels fons, d'acord amb el repartiment de competències. El pla, que representa un esforç "milionari" sense precedents, segons la titular d'Habitatge, estructurarà la seva inversió en quatre grans blocs per abordar el problema de l'habitatge des de múltiples fronts.

La partida més substanciosa, amb un 40% del total, es dedicarà en exclusiva a incrementar l'oferta d'habitatge públic de lloguer, un pilar fonamental per garantir el dret a un habitatge digne. Un segon eix, que absorbirà el 30% del finançament, estarà orientat a programes de rehabilitació d'habitatges i regeneració urbana de barris, amb especial atenció a la millora de l'eficiència energètica dels edificis. El 30% restant es destinarà a un paquet d'ajuts de caràcter social i emergent.

En aquest capítol s'emmarquen els ajuts a l'emancipació juvenil, les destinades a reduir la taxa d'esforç financer de les famílies amb dificultats, i les intervencions en zones tensades on el preu de l'habitatge s'ha disparat. També s'inclouen aquí partides per al reforç de l'habitatge rural i el foment del lloguer assequible per a col·lectius vulnerables.

El procés per a la posada en marxa del pla arrencarà aquest dimecres, 17 de setembre, amb l'obertura de la consulta pública prèvia al Projecte de Reial Decret que el regularà. Aquest tràmit permetrà obtenir les aportacions d'experts, agents socials i ciutadans abans de la seva redacció definitiva. La portaveu del govern espanyol, Pilar Alegría, ministra d'educació, ha donat suport a l'anunci i ha recordat que "una de les prioritats de l'Executiu és continuar treballant perquè l'habitatge sigui un dret".

Aquesta declaració reforça el missatge polític que l'accés a un habitatge assequible se situa en el centre de l'agenda social del govern espanyol, amb una inversió que triplica els esforços de plans anteriors i que busca un impacte estructural a mitjà i llarg termini.

Espanya parteix d'una posició de desavantatge. Mentre països com Àustria, els Països Baixos o Dinamarca tenen un parc d'habitatge protegit que ronda el 30% del total, a Espanya aquest percentatge amb prou feines supera el 2,5%, segons diversos estudis. Aquesta enorme bretxa és el llegat d'un model de desenvolupament que, durant dècades, ha prioritzat la propietat privada sobre l'habitatge social i el lloguer, fomentat per polítiques fiscals i un "boom" immobiliari que va convertir l'habitatge en un bé d'inversió més que en un dret.