El cost de posar-se malalt és una dada que sovint no es té en compte. Una anàlisi de Welpay hi posa xifres: 853.509 persones esperen una operació i la demora mitjana és de 121 dies. Més de 4 milions de persones esperen una consulta amb un especialista, amb 102 dies de mitjana. A més, una hospitalització privada de cinc dies pot assolir els 15.000 euros. Les dades comporten que les famílies destinen ja 1.413 euros a l'any de mitjana a salut.

D'altra banda, l'absentisme va suposar el 2025 un cost estimat de 59.109 milions d'euros per a l'economia espanyola. L'informe analitza com aquest escenari està convertint l'assegurança de salut en una eina de protecció econòmica, tant per a les famílies com per als treballadors. En el context europeu actual, marcat per la pressió inflacionària sobre els salaris i una ferotge competència per l'atracció de talent, l'assegurança mèdica privada s'ha consolidat com una prestació corporativa altament valorada per les plantilles; a les empreses espanyoles s'identifica l'assegurança mèdica privada com el pilar clau per retenir talent.

"A Europa, la conversa sobre la retribució ha canviat: el salari ja no es mesura només per la xifra en efectiu, sinó per com la tecnologia ajuda a millorar el poder adquisitiu real i la tranquil·litat financera de l'empleat. Integrar salut, pensions i estalvi a la nòmina de forma 100% digital, fiscalment eficient i dins de les eines que les empreses ja usen ens atorga el marc perfecte per accelerar la nostra presència a més països, portant un estàndard unificat de compensació intel·ligent al continent", explica Jonatan Amenedo, CEO i cofundador de Welpay.

El mercat laboral no s'adapta

La realitat del mercat laboral espanyol dicta que emmalaltir implica, gairebé de forma matemàtica, perdre diners. El sistema públic no cobreix el salari real de forma automàtica ni total; els ingressos durant el període d'incapacitat temporal es calculen prenent com a referència la base de cotització del mes previ, aplicant una escala correctora que redueix el poder adquisitiu del treballador a mesura que passen les jornades.

El disseny actual de la prestació per contingències comunes funciona mitjançant trams temporals molt estrictes que desincentiven les absències injustificades, però que també colpegen la butxaca de qui pateix una malaltia real:

  • Del primer al tercer dia: L'impacte és absolut. El treballador percep zero euros de salari o prestació durant les primeres 72 hores d'absència, assumint una pèrdua total dels seus ingressos diaris corresponents.

  • Del quart al vintè dia: La cobertura pública s'activa de forma parcial, abonant únicament el 60% de la base reguladora. Durant aquest període, el cost es reparteix: l'empresa assumeix el pagament del dia 4 al 15, mentre que l'administració pública o la mútua pren el relleu a partir del dia 16.

  • A partir del dia 21: Si la patologia es perllonga tres setmanes, la prestació econòmica s'eleva fins al 75% de la base reguladora, mantenint-se aquest topall fins que es produeixi l'alta mèdica.