Els funcionaris de la carrera judicial que exerceixen com a lletrats de l'Administració de Justícia han tornat a posar sobre la taula les seves reivindicacions salarials. El col·lectiu, que integra 4.300 professionals a tot l'Estat, ha anunciat una vaga indefinida, en una nova mostra de descontentament amb el Ministeri de Justícia. Els lletrats, que anteriorment eren coneguts com a secretaris judicials, pertanyen al grup A1, una de les categories més altes de la funció pública, i accedeixen al càrrec després de superar unes oposicions considerades entre les més exigents del sistema.

El malestar del col·lectiu es remunta a les successives reformes legislatives que, des de l'any 2015, han anat incrementant les seves funcions sense que les retribucions hagin seguit el mateix ritme. La implantació de la Llei d'eficiència organitzativa, en particular, ha suposat un augment substancial de les seves responsabilitats, que ara inclouen la direcció de les oficines judicials i la gestió de la Comptabilitat de Dipòsits i Consignacions Judicials, que acumula un saldo mitjà de 4.500 milions d'euros. Sense la seva tasca, l'activitat dels jutjats podria veure's greument afectada, amb la suspensió de judicis, declaracions i pagaments.

Les retribucions dels lletrats de l'Administració de Justícia es regeixen per dos reials decrets, en funció del règim aplicable a cada partit judicial. El primer d'aquests decrets, de 2003, estableix un sistema que combina un component fix, determinat per la categoria i l'antiguitat, i un component variable, lligat al rendiment individual. La part fixa inclou el sou base, que per a l'exercici 2023 se situa entre 18.437 i 20.878 euros anuals, i se li afegeixen complements de destinació i específics.

Els complements de destinació varien en funció del grup de població on exerceix el funcionari i del càrrec que ocupa. Per exemple, un lletrat destinat a Madrid o Barcelona percep un complement de destinació superior al d'un company que treballa a Valladolid o Còrdova. El complement específic, per la seva banda, compensa la complexitat, la responsabilitat o la penositat del lloc. La part variable, integrada pel complement de productivitat, s'afegeix a la retribució fixa i depèn del rendiment individual.

El règim de 2009 afegeix complements generals 

El segon règim retributiu, establert pel reial decret del 2009, s'aplica als lletrats que exerceixen en partits on ja s'ha implantat la nova oficina judicial. Aquest sistema inclou un complement general de lloc, que també varia en funció del grup de població, i complements específics addicionals. Les xifres concretes de la retribució base d'aquest règim oscil·len entre els 10.951 i els 18.710 euros anuals, als quals s'afegeixen complements específics que poden assolir els 22.320 euros. Segons les dades facilitades pel Ministeri de Justícia, les retribucions anuals d'aquests funcionaris, sense considerar les variables, es mouen en una forquilla que va dels 39.011 als 60.826 euros, en funció del règim retributiu i de la destinació. Si s'afegeixen les retribucions variables per productivitat, la xifra pot incrementar-se, i el 2022 va oscil·lar entre els 37.697 i els 58.979 euros anuals.

Per posar en perspectiva les retribucions dels lletrats de l'Administració de Justícia, cal comparar-les amb les d'altres cossos del sector judicial. Els jutges, que també pertanyen al grup A1, tenen un sistema retributiu similar, amb un sou base que en el seu cas parteix dels 20.878 euros anuals i pot arribar, en les categories més altes, als 27.805 euros. A aquesta base s'afegeixen els complements de destinació i específics, que en el cas de jutges destinats a Madrid o Barcelona poden elevar la retribució fins als 52.000 euros anuals en els inicis de carrera i superar els 130.000 en les altes instàncies.

Els fiscals, per la seva banda, es regeixen per un règim retributiu idèntic al dels jutges, amb un sou base que arrenca en els mateixos 20.878 euros i pot arribar als 26.843 euros anuals. A aquestes quantitats s'afegeixen els triennis, les pagues extraordinàries i els complements de destinació i específics. Segons les dades del Consell d'Europa, les retribucions de jutges i fiscals a Espanya se situen per sobre de la mitjana europea en ambdós casos.

L'anunci de la vaga, una mesura de pressió

Els lletrats de l'Administració de Justícia han recorregut a l'anunci d'una vaga indefinida com a mesura extrema per a pressionar el Ministeri de Justícia. El col·lectiu ha manifestat reiteradament que les seves reivindicacions salarials no han estat ateses i que la manca d'adequació retributiva a les seves responsabilitats és una qüestió que ja no pot esperar. La vaga, que començarà dimarts, podria tenir un impacte significatiu sobre el funcionament de l'administració de justícia, atès que la feina dels lletrats és essencial per a l'impuls de les causes judicials.

El Ministeri de Justícia, per la seva banda, ha defensat que les retribucions dels lletrats s'han incrementat en els últims anys i que s'està treballant en solucions per a abordar les seves demandes. No obstant això, els representants sindicals han advertit que les ofertes del Ministeri són insuficients i que no aborden la qüestió de fons, que és l'increment de les responsabilitats sense la corresponent compensació salarial. Les converses entre les parts continuaran en els pròxims dies, amb l'esperança d'arribar a un acord que eviti la vaga.

Si finalment la vaga indefinida es materialitza, l'impacte sobre l'activitat judicial podria ser molt significatiu. Els lletrats de l'Administració de Justícia són els responsables de dirigir les oficines judicials i d'impulsar els assumptes que ingressen als jutjats. Sense la seva intervenció, els procediments es podrien paralitzar, les declaracions i els judicis es podrien suspendre, i els pagaments que es gestionen a través de la Comptabilitat de Dipòsits i Consignacions Judicials podrien quedar bloquejats.

La vaga, per tant, podria tenir un efecte immediat sobre la ciutadania, que ja pateix els retards de l'administració de justícia i que ara podria veure agreujada la situació. Els advocats i les associacions judicials han seguit de prop el conflicte i han expressat la seva comprensió per les reivindicacions dels lletrats, encara que també han advertit de les conseqüències negatives que una vaga podria tenir sobre el dret de defensa i l'accés a la justícia.