El temps mitjà necessari per recuperar un habitatge després d'un impagament ja arriba a un període d'onze mesos a Espanya el 2026, segons les dades registrades durant el primer quadrimestre de l'any per Societat Espanyola de Lloguer Garantit (SEAG). La companyia adverteix que, en els procediments més complexos, el termini fins i tot pot superar els dos anys entre el primer incompliment i la recuperació efectiva de l'immoble. SEAG adverteix que molts propietaris ja han endurit les condicions d‟accés al lloguer o retirat els seus habitatges del mercat residencial.

La por a la inseguretat jurídica

La inseguretat jurídica s'ha consolidat com una de les preocupacions principals dels arrendadors. Segons SEAG, més del 70% dels propietaris consideren la morositat i la dificultat per recuperar l'habitatge com el principal risc associat al lloguer. La incertesa sobre els terminis judicials ha passat a ser un factor tan rellevant com la rendibilitat obtinguda, especialment entre els petits propietaris, que representen la major part del mercat de lloguer a Espanya. En aquest sentit, el cost mitjà per a SEAG en la cobertura a un propietari arriba als 4.000 euros, tenint en compte el procés judicial, el manteniment de l'habitatge i la no obtenció de la renda. Aquest cost es registra quan SEAG, durant el procés de mediació, aconsegueix pagaments i ocasions de l'inquilí. En cas que un llogater deixi de pagar completament la renda, la distribució dels costos per a un propietari que no disposi dels serveis d'una companyia com SEAG és la següent:

Així doncs, les rendes impagades (70-80% del total del cost), constitueixen el principal impacte econòmic per al propietari. Considerant la durada mitjana d'un procediment judicial i una renda mensual de referència d'uns 700 euros/mes, les pèrdues per impagament es poden situar entre 10.000 i 13.000 euros. Però hi ha altres factors:

· Despeses legals (5-10%): Els costos associats a un procediment de desnonament, incloent-hi advocat, procurador i altres despeses processals, solen oscil·lar entre 800 i 1.500 euros.

· Danys a l'habitatge (10-15%): Depenent de l'estat en què es recuperi l'immoble, les despeses de reparació i condicionament es poden situar entre 500 i 3.000 euros.

Entre gener i abril de 2026, SEAG va dur a terme prop de 31.000 estudis de solvència, un 30% més que el primer quadrimestre de 2025. La taxa mitjana de morositat registrada va ser de 2.663 €. Per distribució geogràfica, la província de Barcelona concentra el 25% de les garanties actives de SEAG, seguida de Madrid (19%), València (11%), Alacant (5%).

Les darreres dades del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) reflecteixen la dimensió del problema. Durant el 2025 es van practicar 25.540 llançaments a Espanya, dels quals 18.317, més del 71%, van estar relacionats amb procediments derivats de la Llei d'Arrendaments Urbans (LAU). Catalunya va ser la comunitat amb més desnonaments (6.814 en total, i 5.025 derivats de la LAU), seguida per Andalusia (3.782), el País Valencià (2.992) i Madrid (2.267). "Protegir les famílies vulnerables és imprescindible, però aquesta responsabilitat no pot recaure únicament sobre els propietaris", assenyala Daniela Salinas, directora del Departament Jurídic de SEAG. "La suspensió de llançaments mentre es busca una alternativa de l'habitatge pot prolongar durant mesos la recuperació d'un habitatge, generant una inseguretat jurídica que acaba reduint l'oferta de lloguer".

Sense oferta dins el mercat

"Des d'un punt de vista jurídic, aquesta suspensió opera com una mesura cautelar de caràcter excepcional, condicionada a l'acreditació de vulnerabilitat a la seu judicial". "Això no obstant, la manca de terminis homogenis i de recursos efectius per al reallotjament introdueix una dilació que desnaturalitza el caràcter temporal de la mesura i trasllada la càrrega del sistema a l'arrendador", assegura l'experta. La conseqüència directa és una reducció de l'oferta disponible. Mentre Espanya necessita incorporar centenars de milers d'habitatges al mercat per absorbir la demanda existent, una part dels propietaris mantenen immobles buits o busquen alternatives al lloguer residencial tradicional. A aquesta situació s'hi afegeix l'enduriment dels filtres d'accés. Com més gran és la dificultat per gestionar un impagament, més gran és l'exigència de solvència requerida pels propietaris.