El que primer s'interromp quan hi ha una vaga general a França és el seu sistema ferroviari. En aquest cas, el que enfronta el govern d'Emmanuel Macron contra el gruix de la societat per la reforma de les pensions, també afecta el trànsit aeri amb els primers vols cancel·lats. L'afegit d'ara és que aquesta vaga amenaça en ser una de les més fortes dels darrers anys a França i, quan encara no ha començat, ja afecta molt més d'allò previst. A tall d'exemple, la vaga ferroviària s'havia programat per aquest dijous, però ja s'ha informat a alguns usuaris d'afectacions també per divendres. Aquest és el missatge que molts usuaris, també aquells que tenien previst viatjar des de Barcelona a qualsevol destinació de França, com Narbonne o Perpinyà, s'hauran trobat aquest matí: "El teu tren, el dia 20/01, de BARCELONA SANTS a NARBONNE ha estat cancel·lat a causa d'un moviment social interprofessional. Us oferim dues opcions: Canvia el teu bitllet gratuïtament anant a SNCF Connect o a la teva aplicació de mobilitat. O bé cancel·la el teu bitllet, abans de la sortida, per obtenir el reemborsament, dirigint-te a SNCF Connect o a la teva aplicació de mobilitat". A partir d'aquí, la indignació general de molts usuaris que veuen com se'ls cancel·la l'anada, però se'ls manté una tornada que ja no té sentit i el perjudici econòmic que això comporta.
Una vaga que comença aquest dijous
Els sindicats francesos han cridat els treballadors a abandonar massivament les seves tasques aquest dijous, 19 de gener i prendre els carrers de França. Vols, trens, però també el Metro de París es veuran seriosament afectats per aquesta vaga nacional en contra de la reforma de les pensions que es proposa tirar endavant el govern del president Emmanuel Macron, que ha dit que es mantindrà ferm i ja ha demanat als ciutadans que no paralitzin el país. En paral·lel, l'aeroport de París Orly, al sud de la capital francesa i segon més gran de la ciutat, és en aquest moment l'únic al país on les vagues podrien provocar interrupcions, segons ha informat un portaveu de la Direcció General d'Aviació Civil (DGAC), a causa d'una aturada convocada pel sindicat de controladors aeris, sumant-se a la protesta. L'organisme que ha imposat a les aerolínies una reducció del 20% de la seva capacitat per evitar un impacte més gran en les operacions, cosa que portarà a cancel·lar un de cada cinc vols amb origen i destí a l'aeroport parisenc.
Les enquestes d'opinió mostren que la gran majoria dels francesos s'oposen a la reforma planificada, que faria que l'edat de jubilació passés dels 62 als 64 anys, i aquest dijous serà una prova de si això es pot convertir en un gran dolor de cap per al govern. Tot i que el lideratge de la vaga el porta l'esquerra francesa, els mateixos simpatitzants de Macron critiquen aquesta reforma, no només per l'ampliació dels anys, sinó pel com. Així doncs, consideren que no s'hauria de produir aquest canvi de forma brusca i també demanen que es tingui en compte els requeriments que donen una feina o altre, per poder incloure a tothom en aquesta franja nova d'edat. França porta diverses dècades d'intents de reformar el sistema de pensions, un dels més generosos i costosos d'Europa, i de protestes per intentar frenar-los.
El cost de la jubilació francesa
La despesa per jubilació correspon a la suma de la despesa a càrrec de la Seguretat Social, que consisteix a finançar les pensions de jubilació mitjançant les cotitzacions que grava la població activa. Encara que aquestes contribucions representin la major part del finançament, hi contribueixen les contribucions de l'Estat, així com els impostos i els drets. El sistema de pensions francès compta actualment amb 1,8 contribuents per jubilat, una ràtio que es preveu que disminueixi fins a 1,2 a 1 el 2050. També hi ha finançament privat caracteritzat per la jubilació capitalitzada que correspon a una forma d'estalvi individual. L'any 2011, la despesa en pensions representava el 56% de les prestacions pagades per la Seguretat Social, és a dir, 271.000 milions d'euros (13,6% del PIB). Malgrat les reformes, tots els règims (generals i especials) van presentar una necessitat de finançament de 14.000 milions d'euros durant aquest període. Si bé avui la despesa en pensions representa aproximadament el 12,3% del PIB, el cost del sistema d'assegurança de vellesa francès és 4,6 punts del PIB superior a la mitjana dels països de l'OCDE.
Del 1945 al 1983, les reformes dels plans de pensions van tenir com a principal objectiu l'extensió de les garanties del sistema als empleats. El primer canvi va aparèixer l'any 1991 amb el Llibre Blanc que posava de manifest les dificultats futures del sistema de pensions de retribució. Així, les reformes de 1993, 2003 i 2010 es van succeir per intentar equilibrar els comptes públics i definir les fonts de finançament. La reforma del 2013 a través de diverses mesures pretén estalviar uns 7.500 milions d'euros el 2020, que correspondria segons les previsions només al dèficit del règim general.