L'interès del bo espanyol a deu anys s'ha moderat al migdia d'aquest dimarts fins al 3,283% i ha arribat a comprimir el diferencial respecte al bo alemany del mateix termini fins als 54,1 punts, consolidant així el seu nivell més baix des de finals de 2009.

Segons les dades del mercat consultades per Europa Press, la prima de risc acumula diverses sessions a la baixa després que el passat 12 de setembre l'agència de qualificació creditícia S&P Global Ràting millorés la nota d'Espanya des d'A fins a A+.

De fet, en la jornada d'ahir el diferencial de rendiment entre el bo espanyol amb l'alemany va arribar a cotitzar momentàniament en els 53 punts, marcant un nou mínim.

Aquest mateix dimarts ha remat a favor de l'atractiu d'Espanya que l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) hagi revisat dues dècimes a l'alça el seu pronòstic de creixement el 2025 i en una per a 2026, fins al 2,6% i el 2%, respectivament; així, Espanya més que duplicarà l'avenç del PIB de l'eurozona (1,2%) el 2025 i serà exactament el doble per a 2026.

Del seu costat, divendres vinent la qualitat emissora del Regne d'Espanya tornarà a posar-se a prova de la mà de les agències Fitch i Moody's.

En un pla més ampli, la prima de risc espanyola s'ha assentat aquestes jornades en nivells inèdits des de finals de 2009, època en la precisament els problemes derivats de la crisi van conduir que la prima de risc escalés per sobre dels 600 punts per al juliol de 2012.

En aquesta conjuntura també ha hagut de veure la mateixa evolució del deute alemany, el rendiment del qual en el present 2025 s'ha elevat des del 2,62% fins al 2,75% --en algun moment de l'any, ha arribat a superar el 2,8%-- al caliu dels plans de despesa i defensa del canceller Merz.

D'altra banda, l'economia de França, afligida per la inestabilitat política i els dubtes del mercat entorn del seu equilibri pressupostari, ha propiciat que l'interès del seu deute cotitzi en el 3,55%, amb la prima respecte al bo alemany en els 81,5 punts.

La qualitat emissora d'Itàlia i Grècia també avantatja l'Estat francès, ja que els rendiments dels seus bons a deu anys cotitzen, respectivament, al 3,543% i el 3,397%.

Respecte a la situació de França, l'estrateg de mercats de desenvolupats d'Ostrum AM, Aline Goupil-Raguénès, ha apuntat en un informe que el risc d'una nova dissolució de l'Assemblea Nacional els sembla el més elevat i que donaria lloc a una ampliació del diferencial entre els bons gals i germànics.

"En aquest cas, les tensions sobre els diferencials dels països perifèrics haurien de ser més limitades, no justificant una intervenció del Banc Central Europeu (BCE)", ha emmarcat.

No obstant això, ha alertat que l'escenari més extrem, que implicaria la dimissió del president Emmanuel Macron, conduiria a la prima de risc francesa per sobre dels 100 punts i justificaria una intervenció del BCE per limitar el contagi.