L'Índex de Preus de Consum a Catalunya va pujar fins al 4,5% al setembre respecte a un any abans, cinc dècimes per sobre de les dades de l'agost, que se situava en el 4%. Així ho recullen les dades publicades aquest dimecres per l'Institut Nacional d'Estadística. Aquesta acceleració indica que les pressions inflacionistes continuen guanyant terreny a Catalunya i que la tendència a la moderació que s'havia observat en mesos anteriors s'ha trencat.

El setembre, un mes tradicionalment marcat pel retorn a l'activitat després de l'estiu, ha estat testimoni d'un repunt generalitzat dels preus en la majoria de sectors. En el conjunt de l'Estat, l'IPC interanual es va situar en el 4,9%, sis dècimes més que el mes anterior. La taxa anual de la inflació subjacent, que exclou els aliments frescos i l'energia, va augmentar dues dècimes, fins al 3,1%, respecte al vuitè mes de l'any. Aquesta dada és especialment rellevant perquè reflecteix que l'encariment no es limita als components més volàtils, sinó que afecta també el nucli més estable de la cistella de preus.

La taxa catalana es va situar per sota de la mitjana de l'Estat, que va arribar al 4,9%. Aquesta diferència de quatre dècimes indica que l'encariment dels preus a Catalunya ha estat lleugerament menys intens que al conjunt d'Espanya, tot i que la tendència a l'alça és compartida. Els territoris que van registrar els increments més elevats van ser Castella-la Manxa i Galícia, amb un 5,5% cadascuna, seguides de Cantàbria i Castella i Lleó, amb un 5,4%. Aquestes dades mostren que el repunt inflacionista té un abast generalitzat i que afecta territoris amb característiques econòmiques molt diverses.

Els àmbits que més han pujat

Els preus que més van créixer a Catalunya respecte al mateix mes d'un any abans van ser els del transport, amb un 8,1%. Aquest increment reflecteix l'encariment dels carburants i dels serveis de mobilitat, que han estat especialment afectats per l'evolució del preu del petroli i per les tensions geopolítiques internacionals. Els preus de restaurants i allotjament van pujar un 6,3%, un increment que s'explica per l'augment dels costos laborals i energètics en el sector de l'hostaleria, com també per la fortalesa de la demanda turística. Els preus de l'habitatge van créixer un 5,3%, reflectint l'encariment dels lloguers i dels costos associats a la llar. Aquest és un dels àmbits que més pressió exerceix sobre les economies domèstiques, especialment per a les llars amb menys recursos.

Les assegurances i serveis financers van pujar un 4,1%, mentre que la informació i les comunicacions ho van fer un 3,8%. La cura personal i altres serveis van registrar un increment del 3%. En canvi, van créixer de manera limitada els preus de les begudes alcohòliques i el tabac, amb un 2,4%; els d'oci, esport i cultura, amb un 2,1%; els de la llar, amb un 1,2%; els d'aliments i begudes no alcohòliques, amb un 1,1%; els de sanitat, amb un 1%, i els d'educació, amb un 0,5%. Els preus del vestit i el calçat van ser els únics que van baixar, amb un descens del 10,3%.

Aquesta davallada respon, en bona part, a l'efecte de les rebaixes i a la competència del comerç electrònic, que continua pressionant els marges del comerç tradicional. Per demarcacions, la variació interanual de l'IPC es va situar en el 5,5% a Girona, el 5,1% a Lleida, el 5% a Tarragona i el 4,3% a Barcelona. Aquestes diferències reflecteixen les particularitats econòmiques de cada demarcació i el pes desigual de sectors com el turisme, l'agricultura o la indústria. Respecte al mes anterior, els preus van pujar un 0,4% a Lleida, un 0,3% a Girona i un 0,1% a Tarragona, mentre que es van mantenir plans a Barcelona. La moderació mensual de Barcelona contrasta amb l'evolució interanual, que continua sent la més baixa de les quatre províncies catalanes.