El mercat de l'habitatge a Espanya va mantenir a l'agost una senda de creixement sòlid, encara que amb signes incipients de moderació en els nuclis urbans més importants. Segons l'informe IMIE General i Grans Mercats de Tinsa, el preu de l'habitatge va registrar un increment mensual del 0,4%, consolidant una vigorosa pujada interanual de l'11,9%. Aquest creixement és especialment significatiu en superar en 8,9 punts percentuals a la inflació, el que indica un apreciable augment del valor real dels immobles i una clara fortalesa de la demanda.

Una dada destacable del mes d'agost va ser la moderació en l'acceleració dels preus que s'havia observat en els mesos anteriors, particularment en les categories de capitals i grans ciutats, que van experimentar una lleugera correcció del -0,1% mensual, i en les 'àrees metropolitanes', l'avenç del qual es va situar en el +0,4%. Aquesta pausa suggereix un possible esgotament de l'escalada de preus a les zones que tradicionalment han liderat la revalorització.

Davant aquesta moderació urbana, el dinamisme es va traslladar a les zones costaneres i vacacionals. Els territoris de la costa mediterrània van liderar les pujades amb un notable 1,2% mensual, seguits molt de prop per les 'illes' (+1,1%), reflectint la contínua fortalesa de la demanda de segona residència i l'estrebada del mercat turístic. També destaca el repunt de la 'resta de municipis' (àrees de l'interior), que amb un +1% mostren una progressiva reactivació.

En l'acumulat dels últims dotze mesos, el panorama confirma la dualitat del mercat. Les illes es consoliden com el territori amb més revalorització, amb un espectacular +16,5% interanual. Els segueixen de prop les capitals i grans ciutats (+12,9%), que malgrat la pausa d'agost, mantenen un ritme de creixement molt intens. La resta de municipis, encara que amb la taxa més baixa (+8,1%), evidencia una tendència alcista constant i progressiva.

A nivell macro, l'informe de Tinsa revela que, si bé el preu de l'habitatge ha pujat un 57,6% des del mínim de la crisi financera, el preu mitjà nacional de l'habitatge nou i utilitzat es manté encara un 6,9% per sota dels màxims registrats a finals de 2007. Aquesta xifra, alhora, amaga grans disparitats regionals. En termes nominals, només el grup d'illes ha superat amb escreix aquells nivells, amb un preu un +19% superior.

No obstant això, en descomptar l'efecte de la inflació acumulada des d'aleshores, fins i tot aquest territori es manté un 15% per sota en termes de poder adquisitiu real. Les capitals i grans ciutats' estan a punt d'igualar els seus màxims nominals (-2,2%), mentre que els municipis de l'interior i de la costa atlàntica es troben encara un 19% per sota de les seves cotes històriques.

Cristina Arias, directora del Servei d'Estudis de Tinsa, aporta una clau essencial per entendre la pressió alcista: l'escassetat d'oferta. Encara que els visats de direcció d'obra per a nova construcció mostren una evolució positiva en el primer semestre de l'any, Arias assenyala que "encara és aviat perquè l'addició de nous habitatges acabats al parc residencial contribueixi a l'alleujament de les tensions de preus". Això suggereix que, a curt termini, la limitada disponibilitat d'estoc continuarà exercint pressió sobre els preus, especialment a les zones de més demanda.