Segons l’Enquesta de Condicions de Vida de l’Institut Nacional d’Estadística, a Espanya hi ha gairebé 9,5 milions de persones majors de 65 anys, de les quals el 89% són propietàries del seu habitatge habitual. En aquest grup d’edat, els immobles representen gran part del seu patrimoni. També és una realitat que l’esperança de vida ha augmentat i que, cada vegada més, moltes persones arriben a l’edat de jubilació amb una bona situació de salut. Per contra, en la majoria dels casos veuen reduïts els seus ingressos (les pensions suposen al voltant del 70% del darrer salari) i en els darrers dos anys la inflació ha disminuït el seu poder adquisitiu.
Davant d’aquesta situació, és important que les persones grans i les seves famílies tinguin coneixement de diferents figures legals, a part de la venda o lloguer tradicionals, que poden ajudar-les a obtenir ingressos addicionals:
- La venda de la nua propietat: Es traspassa la propietat de l’immoble per un valor inferior al valor de mercat, però es conserva l’usdefruit de forma vitalícia. D’aquesta manera, la persona pot continuar vivint al seu habitatge o bé llogar-lo per obtenir més ingressos.
- La renda vitalícia immobiliària: Es tracta de vendre la totalitat de la propietat o només la nua propietat a canvi d’un pagament inicial més una renda vitalícia. Es pot continuar fent ús de l’habitatge de forma temporal o de forma vitalícia, en funció de les necessitats i del que s’acordi amb la part compradora.
- L’habitatge invers: Es ven l’immoble, però alhora se signa un contracte de lloguer temporal o vitalici per una renda mensual reduïda (o fins i tot sense renda), que permet a l’antic propietari continuant vivint al mateix habitatge.
- La hipoteca inversa: Es constitueix una hipoteca amb una entitat financera a canvi d’un pagament inicial i una renda temporal o vitalícia, que permet mantenir la propietat i l’ús de l’habitatge. En el moment de la defunció, el deute acumulat l’hauran de liquidar els hereus.
- La bestreta de lloguers: Es manté la propietat, però se cedeix la gestió de l’ús a una empresa que avança una quantitat de diners per a reformes o per al pagament d’una residència. Posteriorment, es posa l’habitatge de lloguer fins a recuperar la quantitat estipulada. És una opció més adequada per persones que no volen vendre, necessiten liquiditat i han de viure en una residència o a casa d’un familiar. Per aquests casos l’Ajuntament de Barcelona té un acord amb l’empresa Pensium sobre el finançament amigable de residències.
A part de les fórmules tradicionals de venda o lloguer, aquestes són algunes de les opcions a l’abast de persones grans propietàries del seu habitatge habitual que tinguin necessitat d’obtenir majors ingressos o de pagar una residència.
