El Port de Barcelona ha aprovat el Pla de Transició Energètica, una eina estratègica que reconfigurarà de manera radical el model energètic de l’ecosistema portuari, amb la voluntat de convertir-se en un referent internacional d'innovació i sostenibilitat. Amb una inversió global mobilitzada de 1.700 milions d’euros, el pla estableix l'ambiciós objectiu de reduir un 85% les emissions de gasos d’efecte hivernacle abans del 2040, allunyant-se definitivament de la concepció de l’energia com una simple mercaderia per assumir-la com un factor estratègic vital per a la competitivitat.

El pla no es mira només el llarg termini, sinó que estableix objectius  mesurables a curt termini. Durant el període 2025-2030, el Port de Barcelona es compromet a reduir l'equivalent a les emissions de 240.000 vehicles del seu entorn operatiu. Per aconseguir-ho, s'activarà una bateria de 150 actuacions concretes, agrupades en quatre eixos estructurals que vertebren tota l’estratègia:

-Descarbonització de l'activitat portuària: Substitució progressiva dels combustibles fòssils per energies netes, electrificació dels molls per a vaixells, impuls del gas natural licuat com a combustible pont i foment de combustibles d'origen renovables i els biocombustibles avançats per a la navegació.

-Sostenibilitat del consum energètic: Millora radical de l'eficiència energètica en totes les instal·lacions portuàries i implementació d’un sistema de gestió intel·ligent de l'energia que integri generació renovable, consum i emmagatzematge.

-Resiliència per garantir el subministrament: Diversificació de les fonts d’energia i reforç de les infraestructures per assegurar la continuïtat del servei davant de possibles crisi, convertint el port en un nucli energètic estable per a la ciutat i la indústria.

-Innovació per a nous models de negoci: Creació d’un laboratori portuari de transició energètica per atreure i facilitar el desenvolupament de projectes pilots i empreses emergents en àrees com l'e-mobilitat, l’economia circular de residus energètics o la digitalització de la logística.

Un compromís de 1.700 milions d’euros

La dimensió del repte es correspon amb una gran mobilització financera. 1.700 milions d'euros ja estan en moviment a l'ecosistema portuari per materialitzar aquesta transició. D'aquesta xifra, 780 milions procedeixen de fons públics, mentre que 920 milions són inversions privades compromeses per terminals, operadors logístics, companyies energètiques i navilieres. Concretament, els fons es destinaran a projectes d’electrificació, generació d’energia verda, infraestructures i noves activitats energètiques. Aquesta suma reflecteix la confiança del teixit industrial.

Els màxims responsables de l’equipament han remarcat la transcendència d’aquest acord. José Alberto Carbonell, president del Port de Barcelona, ha afirmat que “el Pla de Transició Energètica no és només un document mediambiental; és la nova brúixola de la planificació portuària”. En aquest sentit, Carbonell reitera que el document “marcarà on i com invertim, i, sobretot, generarà noves àrees de negoci i ocupació de qualitat. Ens permetrà atraure les rutes i les companyies més avançades, que exigeixen ports nets i intel·ligents".

Per la seva banda, Hector Calls, director de Sostenibilitat Ambiental i Transició Energètica del Port ha destacat com “estem dibuixant el full de ruta per garantir la competitivitat del Port de Barcelona en un món descarbonitzat”. Calls defensa que “no es tracta només de complir normatives; es tracta de construir un actiu estratègic per a les generacions futures”. L’aprovació d’aquest pla suposa un punt d'inflexió històric per al principal port del Mediterrani nord-occidental.

En un context geopolític complex i amb la urgència climàtica com a rerefons, Barcelona es posiciona per liderar la revolució verda del sector marítim. La transformació, que ja ha començat, posicionarà la infraestructura no només com un punt de pas de mercaderies, sinó com un hub d’innovació energètica, un generador d'energia neta i un motor econòmic alineat amb els límits del planeta. L'horitzó és el 2040, però la cursa, decisiva per al futur de la metròpoli, ja ha començat.