El preu de l'habitatge a Espanya es va encarir un 0,7% entre agost i setembre, situant la taxa de creixement interanual en un 14,2%, segons dades de Tinsa. Aquesta xifra supera en 8,8 punts el nivell general d'inflació, però "consolida la desacceleració del ritme de creixement dels preus residencials", que s'ha anat moderant mes rere mes des del 15,6% registrat el passat juny. La cap d'investigació de Tinsa, Cristina Arias, ha explicat que el passat mes de setembre el preu residencial "ha continuat desaccelerant el seu ritme de creixement". "Tot i això, registra taxes interanuals contundents en tots els grups, per sobre de la inflació i superiors al llindar del 9% nominal establert per la Comissió Europea per a la vigilància davant de possibles desequilibris macroeconòmics", ha afegit.
Aquesta referència al llindar europeu no és menor. La Comissió Europea utilitza aquest indicador per detectar possibles bombolles immobiliàries i per alertar els Estats membres sobre la necessitat d'adoptar mesures correctores. El fet que el creixement dels preus se situï per sobre d'aquest llindar indica que el mercat residencial espanyol continua generant tensions que podrien tenir conseqüències macroeconòmiques si es mantenen en el temps. Amb la xifra definitiva de setembre, la variació interanual del tercer trimestre de 2026 se situa en el 14,9%, dues dècimes per sobre del 14,7% provisional publicat en l'informe IMIE Mercados Locales el passat 30 de setembre.
"L'ocupació ha continuat mostrant un bon comportament, influenciada per la regularització extraordinària d'immigrants, però el poder adquisitiu dels salaris segueix reduint-se davant el repunt inflacionista derivat de la guerra a l'Orient Mitjà", ha apuntat Arias. Aquesta observació connecta dos fenòmens que expliquen bona part de la dinàmica actual del mercat immobiliari: d'una banda, la fortalesa del mercat laboral, que sosté la demanda d'habitatge; de l'altra, la pèrdua de poder adquisitiu dels salaris, que dificulta l'accés a la compra per a una part creixent de la població.
Diferències per zones
Capitals i grans ciutats i Àrees metropolitanes són els grups que van registrar un creixement mensual més moderat (0,4% i 0,5%, respectivament), davant el 2% experimentat per l'habitatge nou i usat en el grup 'Illes'. En l'últim any, el creixement dels preus es mou entre el 10,4% de Resta de municipis i el 17,2% de Costa Mediterrània. "Descomptant l'efecte de la inflació, les desacceleracions de preu més pronunciades s'observen en Capitals i grans ciutats i en Àrees metropolitanes, zones on el nivell de preus limita la capacitat de compra d'una proporció creixent de la població", ha assenyalat l'experta. Arias ha recordat que, tot i que les compravendes residencials es moderin davant l'esforç més gran de compra i la restricció creditícia en un context de pujada de tipus d'interès, "el nombre de compravendes continua situant-se en nivells robustos i superiors a la mitjana històrica".
El valor mitjà de l'habitatge a Espanya se situa un 2,5% per sobre dels màxims de la bombolla de 2007 en termes nominals, tot i que en termes reals es manté un 32% per sota. En concret, se superen els màxims de la bombolla de 2007 en tots els grups, a excepció de Costa Mediterrània i Resta de municipis. No obstant això, descomptant l'efecte de la inflació, tots els grups es mantenen per sota d'aquests màxims. El territori Insular és el que més s'acosta, a una distància d'un 13%, mentre que la resta roman a més d'un 30% de distància. Aquesta comparació és especialment rellevant perquè permet contextualitzar el nivell actual de preus. Tot i que en termes nominals l'habitatge ha recuperat els nivells de la bombolla, en termes reals encara queda lluny d'aquells màxims, cosa que indica que, ajustat per la inflació, el preu actual és inferior al que es va assolir el 2007.