El petroli veneçolà ja ha començat a arribar als Estats Units com a resultat de l'acord energètic assolit entre Washington i North American Blue Energy Partners (NABEP), la companyia liderada per l'empresari Alejandro Betancourt. El passat 27 d'octubre, dos vaixells cisterna amb cru veneçolà van desembarcar al port de Corpus Christi (Texas), en el primer enviament d'un pacte que obre una nova etapa de cooperació energètica entre ambdós països. El Govern estatunidenc destinarà el petroli a refineries d'Exxon Mobil i Citgo, en una operació que suposa la primera prova tangible d'un acord de gran abast per recuperar la capacitat productiva de Veneçuela.
L'arribada del carregament posa de manifest per què l'Administració de Donald Trump va escollir NABEP com a soci operatiu per desenvolupar el potencial petrolier veneçolà. La decisió no es va basar únicament en les reserves disponibles, sinó també en la capacitat demostrada d'una empresa que ha aconseguit augmentar la seva producció mentre bona part del sector internacional mantenia les seves inversions al marge del país.
El mateix secretari d'Energia estatunidenc, Chris Wright, va defensar públicament l'elecció. Durant la presentació de l'acord, va sostenir que no n'hi ha prou amb oferir bones paraules o discursos, sinó que cal demostrar resultats. "L'empresa que ha aconseguit mostrar resultats a Veneçuela contundents és aquesta", va afirmar. Wright va qualificar el projecte de monumental i va recolzar la incorporació de NABEP per la seva trajectòria productiva. Per la seva banda, la presidenta encarregada veneçolana, Delcy Rodríguez, va destacar que la companyia havia continuat produint fins i tot durant els períodes de sancions més severes i la va definir com el segon productor privat més gran del país.
Deu vegades més producció en dos anys
Els arguments de Washington troben suport en l'evolució de la companyia. Segons les dades difoses per NABEP i recollides per Bloomberg, l'empresa va passar de produir uns 18.000 barrils diaris a superar els 200.000 en només dos anys, gràcies a una inversió pròpia propera als 1.000 milions de dòlars. El 19 d'octubre, la seva producció total va assolir els 223.509 barrils equivalents diaris.
El creixement contrasta amb el deteriorament experimentat per Petróleos de Venezuela (PDVSA), la capacitat productiva de la qual s'ha vist llastada durant anys per la falta d'inversions, el deteriorament de les instal·lacions i la pèrdua de personal tècnic. Veneçuela, que va arribar a representar aproximadament el 8% de la producció mundial de petroli en els anys setanta, aporta actualment al voltant de l'1%, segons Capital Economics.
Darrere de l'avanç de NABEP hi ha una estructura empresarial consolidada durant més de 15 anys d'activitat en el sector veneçolà. La companyia compta amb més de 5.000 empleats i una xarxa de més de 10.000 contractistes, a més de 30 acords d'aprovisionament local. Una implantació sobre el terreny que constitueix un avantatge enfront d'operadors que haurien de reconstruir des de zero els seus equips, relacions comercials i capacitats logístiques.
La companyia prepara, a més, una nova fase d'expansió. Entre els seus plans figura incorporar 60 equips de perforació, 30 calderes de vapor i 70 màquines pesades. Petrozamora, el seu projecte actiu més gran, va assolir el 23 d'octubre un rècord de producció de 115.000 barrils diaris.
Un acord estratègic per a tots dos països
El pacte signat el 31 d'agost preveu que NABEP assumeixi el control operatiu de 17 camps petrolífers, amb reserves provades estimades en uns 65.000 milions de barrils. A canvi, els Estats Units obtenen drets sobre el 35% del capital de la societat matriu de NABEP i accés preferent al 20% de la seva producció a preu de cost, a més de prioritat per adquirir la resta en determinades circumstàncies.
Per a Washington, l'operació permet assegurar una font de subministrament pròxima geogràficament, reduir la dependència de proveïdors més allunyats i reforçar la seguretat energètica de l'hemisferi occidental. Per a Veneçuela, suposa una via per atraure capital, tecnologia i activitat econòmica cap a una indústria que necessita inversions de gran magnitud.
El paper de Betancourt tampoc es limita a la gestió dels camps. El seu coneixement de la indústria local i la seva xarxa de contactes permeten identificar actius amb potencial, detectar obstacles operatius i acostar oportunitats d'inversió a companyies independents i de capital privat.
El primer carregament, que va arribar a Texas en poc més d'una setmana, enfront dels més de trenta dies que pot requerir el transport des de l'Orient Mitjà, representa així un primer resultat concret de la col·laboració. Betancourt ja ha anticipat que hi haurà molts més enviaments. El següent desafiament serà elevar la producció per sobre del milió de barrils diaris.