Tant el govern espanyol com el Govern de la Generalitat afronten la recta final de 2025 sense nous pressupostos aprovats i ni tan sols s'han portat a votació del Congrés i el Parlament, respectivament, davant la manca d'acord amb el legislatiu. Aquesta situació, que els aboca a governar amb uns comptes que són pròrroga de la pròrroga dels comptes aprovats el 2023 per ambdues administracions, té uns riscos que aquest dilluns han exposat al Cercle d'Economia la presidenta de l'Airef, Cristina Herrero, l'exministre del PSOE Jordi Sevilla i l'exsecretari d'estat d'Hisenda Alberto Nadal, del PP.  

La principal responsable de l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal, que analitza la recaptació i despesa de l'administració, ha assenyalat que la pròrroga és "positiva" perquè "permet la continuïtat de l'activitat i les polítiques públiques", però ha alertat dels riscos que té fer de l'excepció una norma. Nadal ha expressat que existeix un problema de "credibilitat" si la pròrroga de l'equilibri de poders si no hi ha pressupostos perquè la pròrroga és "una solució excepcional". I Sevilla s'ha sumat a les crítiques i ha afegit que la de Pedro Sánchez pot ser "la primera legislatura sense pressupostos". 

Herrero ha recordat que "la pròrroga no eximeix al govern espanyol de presentar un projecte de pressupostos", que havien d'estar pel passat 30 de setembre, i ha expressat que "això debilita la fortalesa institucional". En primer lloc, perquè els pressupostos són "la principal eina de política econòmica" i "el ciutadà ha de conèixer els plans del govern espanyol". "Una pròrroga eximeix els ciutadans del control sobre allò que va escollir les urnes i també del control parlamentari", ha afegit. 

Més enllà de la fortalesa institucional, les pròrrogues tenen "un impacte en la inversió, perquè algunes depenen de l'estabilitat i la seguretat del país", ha recordat. 

La pròrroga és "una renúncia per avançat a arribar a acords i consensos" i "obliga a fer després acords puntuals", ha dit Herrero, que ha alertat que "aquesta filosofia està entrant en l'àmbit europeu", ja que enguany hi ha més països que s'han sumat a la moda de les pròrrogues pressupostàries. "Es flexibilitzen els supòsits en què no s'han de presentar. S'està normalitzant en l'àmbit europeu una pràctica que el 2024 només va fer Espanya", ha dit. 

La manca de pressupostos deixa Espanya sense objectiu d'estabilitat, "i l'única referència és la regla de despesa i la prioritat de la regla de dèficit", ha assenyalat. "El marc institucional pressupostari ha de ser clar i conegut, que es coneguin les regles del joc, i això no passa", ha dit Herrero, que a més ha lamentat que "si no es pot pensar a un any vista, ja no parlem del mitjà termini, a 3 o 4 anys", una previsió important tenint en compte que "Espanya és un dels 5 països amb una ràtio de deute superior al 100% del seu PIB". 

L'Airef va recomanar a l'informe del passat mes de juliol que presentés un projecte de pressupostos i el ministeri d'Hisenda els va respondre que hi havia "factors" com els aranzels, l'augment de la despesa en Defensa, els preus energètics i les catàstrofes naturals que aconsellaven prudència. Herrero ha qüestionat les explicacions perquè "molts d'aquests factors seguiran afectant en escenaris a cinc anys vista". 

En contrast amb el govern espanyol, Catalunya sí que ha presentat dades amb l'informe d'orientacions pressupostàries "per confrontar si la pròrroga pot estar tenint o no impacte", ha assenyalat Herrero. 

De totes maneres, els pressupostos de l'estat té poc marge perquè dedica un 58% a transferències a altres administracions, autonòmiques i Unió Europea, i un 12% es dedica a classes passives i interessos per un 15% a sous de funcionaris. 

"La ministra Montero té raó que a curt termini les finances públiques presenten un balanç positiu", ha concedit Herrero, que ha assenyalat que han rebaixat una dècima la previsió del dèficit al 2,6%. La bona recaptació, que creix un 12% per rendes, societats, IVA i creixement econòmic, afavoreix a més un creixement econòmic que l'Airef preveu a l'alça després que els efectes de la guerra comercial no hagin sigut tan forts com s'esperava. 

L'exsecretari d'Estat Alberto Nadal ha insistit que "el govern espanyol té l'obligació constitucional de presentar pressupostos abans de setembre". I ha recordat que la prórroga "està prevista com una solució excepcional" i no "per estirar els comptes com un xiclet i no sotmetre's a control parlamentari". "Em genera molts dubtes aquesta invasió de l'executiu al parlamentari"; ha afegit. 

Amb la pròrroga, ha dit, "no hi ha marcs de referència per controlar si la despesa es du a terme o no" i tampoc per controlar el dèficit públic. "No hi ha una visió a curt o llarg termini", ha completat. I ha recordat que no és només una pròrroga, sinó una "pròrroga d'una pròrroga". 

L'exministre Sevilla, tot i que ha donat la raó als seus col·legues sobre els efectes negatius de les pròrrogues pressupostàries, ha recordat que "malgrat això, les agències de ràting revisen a l'alça la valoració del deute" i "l'economia fnciona bé". 

Sevilla ha criticat que les pròrrogues "resten poder democràtic als parlaments" i ha detallat que "no és el mateix prorrogar el pressupost que no presentar pressupostos". Ara bé, ho ha atribuït en gran part a una "polarització" en què els insults estan a l'ordre del dia i "ningú no es planteja pactar".