Des del 21 d'octubre de 2026 hi ha un canvi que convé conèixer. La normativa facilita l'accés de determinades parelles amb fills en comú i obre una via excepcional per a algunes defuncions anteriors. Per saber si t'afecta, cal revisar la convivència, la situació de la parella i els requisits de la Seguretat Social.

El Reial decret llei 31/2026, de 20 d'octubre modifica l'article 221.2 de la Llei general de la Seguretat Social. La reforma va entrar en vigor el 21 d'octubre de 2026, data de publicació al BOE. Des de la gestoria Burocracia Cero, expliquen que quan hi ha fills en comú, permet acreditar la parella mitjançant una convivència estable i notòria d'almenys dos anys ininterromputs immediatament anteriors a la defunció, justificada amb el certificat d'empadronament. Per a aquest supòsit, deixa de ser necessària la inscripció prèvia en el registre de parelles de fet o la seva constitució en document públic.

Aquest canvi pot ser rellevant per a qui abans quedava fora per no haver formalitzat la parella. La norma continua remetent als requisits generals de la prestació: cal comprovar el conjunt de l'expedient.

Qui pot sol·licitar-la si no estava casat?

Si vols acollir-te a aquesta nova regla, convé revisar aquests punts:

  • Fills en comú. S'ha d'acreditar la filiació respecte d'ambdós membres de la parella. No n'hi ha prou que un tingui fills d'una relació anterior.
  • Convivència real. S'exigeixen almenys dos anys seguits de convivència estable i notòria immediatament abans de la defunció.
  • Prova de la convivència. L'article 221.2 assenyala el certificat d'empadronament. La documentació ha de permetre comprovar el període complet.
  • Situació de la parella. S'han de revisar els impediments per contreure matrimoni i l'existència de vincles matrimonials o de parella amb altres persones.
  • Requisits de la persona difunta. També compten la seva situació d'alta, les seves cotitzacions o la seva condició de pensionista, segons el cas.

La regla sobre fills comuns no exigeix que siguin menors d'edat. Això no significa que tots els casos amb fills adults donin dret: continuen sent necessàries les altres condicions. Pots consultar la redacció vigent de l'article 221 de la Llei general de la Seguretat Social.

Els dos anys es compten abans de sol·licitar la pensió?

No. Es compten immediatament abans de la defunció. Aquesta diferència és important, sobretot si la teva parella va morir fa temps i ara estàs revisant si la nova norma et permet sol·licitar la prestació.

Per exemple, si la defunció es va produir el 2024, la convivència que has d'acreditar és la que existia abans d'aquesta defunció. No es tracta d'acreditar que portes dos anys vivint al teu domicili actual ni de comptar des de la publicació de la reforma.

Demana a l'ajuntament la certificació que permeti acreditar la convivència durant el període necessari. Si vau canviar de municipi, pot caldre reunir certificats de diversos ajuntaments. Si hi ha discrepàncies en el padró, convé revisar-les abans de presentar: no donis per fet que una factura o un contracte de lloguer substituirà per si sol la prova que exigeix la norma.

Quines cotitzacions ha de tenir la persona difunta?

La reforma de les parelles de fet no elimina els requisits de cotització. Com a orientació general:

  • Si estava d'alta o en situació assimilada i va morir per malaltia comuna, normalment s'exigeixen 500 dies cotitzats dins dels cinc anys anteriors. Existeixen particularitats quan no hi havia obligació de cotitzar.
  • Si la defunció deriva d'accident, laboral o no, o de malaltia professional, no s'exigeix un període previ de cotització. S'han de complir els altres requisits aplicables.
  • Si no estava d'alta ni en situació assimilada, la regla general exigeix 15 anys cotitzats.
  • Les persones pensionistes de jubilació contributiva o incapacitat permanent també poden causar aquesta prestació, segons les regles corresponents.

Són situacions diferents. Si hi va haver feina en altres països, règims especials o períodes que no apareixen correctament, caldrà revisar l'historial concret. Font: Seguretat Social, requisits de la persona causant.