La Cambra de Comerç de Barcelona ha assenyalat aquest dimarts els 20 projectes prioritaris en infraestructures per a Catalunya i ha defensat que necessita una inversió de 50.900 milions d'euros per pal·liar el dèficit de l'estat, que no executa els pressupostos que projecta a Catalunya. La xarxa ferroviària és la que més projectes necessita, però les carreteres, aeroports i ports de Catalunya també necessiten una gran injecció, segons el diagnòstic de la Cambra. "Hem de donar-li la volta al sistema de transports i no tan sols posar-se al dia de les mancances que arrosseguem des de fa 20 anys", ha defensat Alícia Casart, directora de gabinet d'estudis d'Infraestructures de la Cambra. "L'arrel del problema són els incompliments sistemàtics de l'estat espanyol", ha assenyalat per la seva part la presidenta de la Cambra, Mònica Roca.
Els 20 projectes prioritaris suposen tan sols una part dels 50.900 milions que estima la Cambra, que precisa que uns 30.000 milions són per a projectes que ja estan en marxa. En la xarxa ferroviària de passatgers, la Cambra demana més capacitat i operativitat a la ròtula de Montcada, creant un nou túnel, millores en el tram central de l'L9 del metro, a la ròtula de La Torrassa, en intercanviadors, en la Sagrera i en el desdoblament de la línia de Vic, com els sis primers projectes prioritaris. La millora d'infraestructures en les línies de Manresa i Igualada i un pla de serveis regionals de Catalunya completen els vuit projectes prioritaris de trens de passatgers.
Xarxa ferroviària
La Cambra assenyala que la primera part del Pla Rodalies (2020-2025) s'està executant, però apressa a "definir els recursos disponibles" per començar a dur a terme una segona part de cara a 2030 per a la qual cosa seria necessari "la concertació entre l'estat i la Generalitat". "Existeix el risc de perdre una finestra d'oportunitat", alerta la Cambra, que subratlla la importància de Montcada, Martorell, la línia de Castelldefels i la connectivitat amb l'aeroport. Més enllà de Rodalies, la Cambra demana un nou servei de trens dels Ferrocarrils de la Generalitat entre Barcelona i el Vallès, connectar amb un tram central les línies 9 i 10 del metro i prolongar la línia 8 de Ferrocarrils entre plaça Espanya i Gràcia, així com crear-ne una d'intermodal a l'aeroport.
Tot això, tan sols quant a inversió fins a 2030 entre xarxes i intercanviadors, ha de suposar una inversió de 2.325 milions d'euros d'ambdós nivells administratius. Amb això, augmentarien, segons la Cambra, en un 46,6% les validacions diàries a Rodalies, un 45,5% les validacions a Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya i caurien un 10,6% els viatgers en transport privat.
De cara a 2040, la Cambra demana la creació d'una nova línia de tren de Castelldefels a Cornellà, amb un tercer túnel de Rodalies, així com un desdoblament de la línia Montcada-Parets i de la Garriga-Centelles. També apunta la importància d'una línia orbital ferroviària, un augment de capacitat entre Arenys de Mar i Maçanet-Massanes, millores de configuració de línies a Montcada bifurcació, millorar la capacitat i velocitat del túnel de plaça Catalunya i la velocitat entre Barcelona i Manresa i un nou túnel entre Barcelona i Vallés amb la duplicació de Vallvidrera i el túnel d'Horta. Tot això requeriria 5.600 milions d'inversió estatal i 900 milions de la Generalitat.
Quant a la xarxa ferroviària de transports de mercaderies, la Cambra prioritza els terminals i centres logístics de Vilamala, la Llagosta, Port de Barcelona, la Boella, Penedès i Quatre Plans com un projecte conjunt.
Corredor mediterrani i carreteres
Capítol a part mereix el Corredor de la Mediterrània, que separa en dos grans projectes, una nova línia de mercaderies per l'interior a Tarragona i la transformació a l'ample internacional de via en la línia Mollet-Portbou. Pressionat pels compromisos amb la Unió Europea i per l'objectiu de què el 10% de les mercaderies que travessen la Jonquera amb camió (actualment 14.000 camions diaris) passin a la línia ferroviària, el Corredor hauria de passar dels 20 trens de viatgers i mercaderies el dia a afegir 35 trens diaris de mercaderies travessant la frontera. L'ample de via, explica la Cambra, s'ha de transformar en les línies convencionals a condició que es compleixi l'ample internacional en travessar la frontera per als trens de mercaderies. Tot això suposa un total de sis intervencions de pes fins a 2030 i vuit més fins a 2040 que requereixen una inversió de 830 milions en la primera fase i 5.150 milions en la segona.
Quant a les carreteres, la Cambra resumeix en tres els projectes prioritaris: desdoblaments a les carreteres N-II de Girona i N-340 de Terres de l'Ebre, Tarragona i Penedès, millora de la B-40 en el Vallès i connexions d'alta capacitat entre Abrera i Manresa en la C-55. Insta a resoldre els enllaços i millorar abans que res la xarxa viària del Vallès, on creu que és necessari "un corredor transversal a la banda nord" que reforci els seus eixos radials, així com reforçar el transport públic per carretera amb carrils bus, VAO i BRCat. Per a això seran necessaris 1.340 milions d'inversió fins a 2030. La resta d'inversions, ja anés de l'àrea metropolitana de Barcelona, requeririen 4.805 milions fins a 2030.
Aeroport i ports
En l'àmbit de la xarxa aeroportuària, la Cambra assenyala quatre prioritats: adequació de l'aeroport de Barcelona per incrementar connectivitat internacional, accés amb tren a l'aeroport, accés en Alta Velocitat a l'aeroport de Girona i una estació intermodal en el Camp de Tarragona. La Cambra recorda que la Generalitat té les competències mediambientals i que és necessari establir un Pla del Medi Natural i del Paisatge abans de tancar una proposta d'ampliació que, entre AENA i Generalitat, han d'enviar a Brussel·les. És necessari "consensuar que és necessari una connectivitat intercontinental més important i no ampliar per ampliar", ha assenyalat Roca. La Cambra creu que els aeroports de Reus i Girona "han d'anar canalitzant trànsit europeu" per deixar espai intercontinental al Prat. Les inversions necessàries en aeroports són de 1.535 milions d'euros fins a 2030 i de 500 milions més fins a 2040, sense incloure els 1.700 milions d'Aena i l'AVE per connectar l'aeroport.
En la millora dels ports, la Cambra estima que són necessàries inversions per valor de 1.975 milions fins a 2040, amb la descarbonització dels molls com una de les prioritats. L'ampliació i descarbonització dels ports de Barcelona i Tarragona i els nous accessos terrestres a aquests, de fet, són els dos projectes que completen la llista de 20 prioritats. Amb tot, la Cambra planteja que existeixen altres projectes més enllà, com el Ferrocarril del Pirineu o l'accés directe de l'Alta Velocitat a l'aeroport de Barcelona.