Un accident pot canviar la vida d'una persona i de la seva família de forma inesperada. Conèixer les prestacions disponibles, els permisos laborals i els procediments que s'han de seguir pot ajudar a afrontar una situació especialment difícil. José Manuel Orta, assessor fiscal d'Orta FyC, explica per a ON ECONOMIA què succeeix amb els ingressos durant una baixa mèdica, quina protecció tenen els autònoms i quins drets existeixen quan les lesions impedeixen tornar a la feina.
Quan una persona pateix un accident greu, l'atenció mèdica i la recuperació són les prioritats absolutes. No obstant això, a mesura que passen els dies, poden sorgir altres preocupacions que afecten tant la víctima com el seu entorn familiar: què passa amb el seu lloc de treball?, seguirà cobrant el seu salari?, què succeeix si no pot tornar a treballar? I si és autònom? Són preguntes que moltes famílies han d'afrontar en moments d'especial vulnerabilitat i per a les quals no sempre coneixen les respostes.
Orta recorda que a Espanya existeixen mecanismes de protecció econòmica i laboral per a aquestes situacions, encara que els drets i prestacions depenen de les circumstàncies de cada cas. "L'important és que les persones sàpiguen que existeixen prestacions i procediments que poden ajudar-los a afrontar les conseqüències econòmiques d'un accident. En moments així, disposar d'informació clara també és una forma d'acompanyar les famílies", explica.
Què passa amb el sou durant la baixa?
Una de les primeres qüestions que convé aclarir és si l'accident té consideració laboral o no, ja que aquesta circumstància determina les prestacions econòmiques que poden correspondre al treballador. En termes generals, quan es tracta d'un accident no laboral, la prestació per incapacitat temporal per a un treballador assalariat equival al 60 % de la base reguladora entre el quart i el vintè dia de baixa. A partir del dia 21, augmenta fins al 75 %. Els tres primers dies no generen dret a aquesta prestació. En canvi, si l'accident és laboral, la prestació assoleix, amb caràcter general, el 75 % de la base reguladora des de l'endemà al de la baixa. El dia de l'accident, l'empresa ha d'abonar el salari corresponent.
No obstant això, aquestes quantitats poden millorar en funció del conveni col·lectiu aplicable. "És important revisar les condicions laborals de cada treballador, perquè alguns convenis complementen les prestacions fins a assolir el 100% del salari. No totes les persones es troben en la mateixa situació", assenyala Orta. La incapacitat temporal pot prolongar-se inicialment durant 365 dies, amb possibilitat de pròrroga de 180 més quan es preveu que el treballador pugui recuperar-se.
I si l'accident ocorre de camí a la feina?
No tots els accidents de trànsit o desplaçament reben la mateixa consideració des del punt de vista laboral. Quan una persona pateix un accident mentre es dirigeix al seu lloc de treball o torna d'ell, pot reconèixer-se com a accident laboral in itinere, sempre que es compleixin els requisits establerts legalment.
També pot considerar-se accident de treball el que ocorre durant un desplaçament professional, per exemple, quan un empleat viatja per visitar un client per encàrrec de la seva empresa. Per contra, si l'accident succeeix durant un desplaçament estrictament particular, generalment tindrà la consideració d'accident no laboral. En aquests casos, resulta especialment important conservar la documentació que permeti acreditar les circumstàncies del desplaçament, com ordres de treball, reserves, comunicacions professionals o qualsevol altre justificant.
Quina protecció tenen els autònoms si no poden treballar?
Els treballadors per compte propi també poden accedir a prestacions econòmiques per incapacitat temporal quan un accident els impedeix desenvolupar la seva activitat, sempre que compleixin els requisits corresponents. En cas d'accident professional cobert, la prestació sol equivaler al 75% de la base reguladora des de l'endemà al de la baixa. Si es tracta d'un accident no laboral, amb caràcter general, la prestació comença a partir del quart dia, aplicant-se els percentatges previstos per a les contingències comunes. Orta recorda que, per a un autònom, una baixa prolongada pot tenir conseqüències que van més enllà de la pèrdua temporal d'ingressos. "Quan un autònom no pot treballar, en moltes ocasions el seu negoci també es veu afectat. Per això és important conèixer quina prestació li correspon i com ha de tramitar-la, especialment si la recuperació requerirà un període llarg", explica. En aquests supòsits, la cobertura i la qualificació de l'accident dependran de les circumstàncies concretes i de la normativa aplicable.
Es pot perdre la feina?
Quan les lesions provoquen limitacions duradores que dificulten o impedeixen el desenvolupament de l'activitat professional, es pot iniciar un procediment per valorar una possible incapacitat permanent. L'Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS) és l'organisme encarregat d'avaluar aquestes situacions, que poden donar lloc al reconeixement de diferents graus d'incapacitat i a les prestacions econòmiques corresponents. A més, des de la reforma laboral aprovada el 2025, el reconeixement d'una incapacitat permanent total, absoluta o gran incapacitat no implica automàticament l'extinció del contracte de treball. La normativa preveu que la persona treballadora pugui manifestar la seva voluntat de mantenir la relació laboral i que l'empresa valori possibles ajustos raonables o l'existència d'un lloc vacant compatible amb les seves capacitats. "És important conèixer aquests drets abans de donar per fet que una incapacitat permanent suposa necessàriament perdre la feina. Cada situació s'ha d'estudiar de manera individual", recorda Orta. Els familiars també tenen drets laborals.
Les conseqüències d'un accident greu no afecten únicament qui el pateix. En moltes ocasions, els familiars necessiten absentar-se de la feina per acompanyar la persona hospitalitzada, atendre-la o col·laborar en les seves cures. L'Estatut dels Treballadors reconeix, en els supòsits legalment previstos, un permís retribuït de cinc dies per accident o malaltia greus, hospitalització o determinades intervencions quirúrgiques que requereixin repòs domiciliari. També hi ha un permís per motius familiars urgents de força major que requereixen la presència immediata del treballador, retribuït fins a l'equivalent a quatre dies a l'any, conforme a les condicions legals. Per accedir a aquests permisos és necessari comunicar la situació a l'empresa i aportar la justificació corresponent.
En els casos més greus, quan l'accident provoca la mort de la víctima, els seus familiars poden tenir dret a prestacions com pensions de viduïtat, orfandat, prestacions en favor de familiars o auxili per defunció. En determinades circumstàncies també hi pot haver indemnitzacions addicionals. El reconeixement d'aquestes ajudes dependrà dels requisits establerts per a cada prestació.
Quina documentació convé conservar?
Encara que les circumstàncies d'un accident greu poden resultar especialment difícils de gestionar, conservar la documentació adequada pot facilitar els tràmits posteriors. Entre els documents més rellevants es troben els informes mèdics, els justificants d'hospitalització, les comunicacions amb l'empresa, les nòmines, les dades de cotització i les resolucions relacionades amb la baixa laboral. També és recomanable guardar els atestats policials, les dades de possibles testimonis i la documentació de les asseguradores quan correspongui. Si l'accident es va produir durant un desplaçament professional, poden resultar útils les reserves, les ordres de treball i qualsevol prova que acrediti el motiu del viatge. Orta recomana que les famílies busquin assessorament quan tinguin dubtes sobre les prestacions o els procediments que han de seguir. "En situacions tan delicades, el primer és la recuperació de la persona afectada i el benestar de la seva família. Però també és important que coneguin els seus drets i sàpiguen on acudir per sol·licitar les ajudes que puguin correspondre'ls", conclou.