El Parlament Europeu reclama reforçar el paper dels fons comunitaris per fer front a la crisi de l'habitatge, frenar el despoblament de les zones rurals i millorar els serveis públics dels estats membres. El text ha tirat endavant amb el vot favorable de 601 eurodiputats, 20 en contra i 36 abstencions. Aquesta àmplia majoria demostra que la preocupació per l'accés a un habitatge digne i per la cohesió territorial transcendeix les famílies polítiques i s'ha instal·lat al centre de l'agenda europea. La proposta estrella de la resolució és el que els eurodiputats anomenen el "dret a quedar-se". Es tracta de blindar com a principi central de la futura política de cohesió la possibilitat que els ciutadans puguin construir el seu projecte vital al lloc on vulguin, sense veure's obligats a marxar per falta d'oportunitats.
Aquesta idea vol donar la volta a la lògica que durant dècades ha empès molta gent a abandonar pobles i barris perquè no hi trobava habitatge assequible, feina de qualitat o serveis bàsics. El text s'adreça directament a la Comissió Europea i li exigeix que incorpori aquest principi al pròxim pressupost plurianual de la UE (2028-2034). La resolució no arriba en un moment qualsevol. Els països, reunits al Consell de la UE, estan discutint precisament el disseny del pròxim pressupost europeu, un text que després haurà de rebre el vistiplau de l'Eurocambra. Per tant, la presa de posició dels eurodiputats arriba just abans que es tanquin les negociacions sobre els recursos comunitaris dels pròxims anys. Els parlamentaris volen que els fons de cohesió contribueixin a garantir habitatges assequibles, ocupació de qualitat, transport, assistència sanitària i altres serveis essencials, i no només a finançar grans infraestructures.
Més poder per als ajuntaments i les regions
Un altre dels eixos de la resolució és la reclamació que els ajuntaments i les autoritats regionals tinguin més veu a l'hora de decidir on es destinen les inversions europees i de dissenyar els programes que les vehiculen. Els eurodiputats consideren que les decisions sobre els fons no poden prendre's exclusivament des de Brussel·les o des dels governs estatals, sinó que han d'involucrar les administracions més properes al territori. Per facilitar l'accés als recursos, demanen menys traves administratives i més suport tècnic, especialment per als municipis petits i mitjans, que sovint no disposen de l'estructura necessària per gestionar convocatòries complexes i acaben quedant fora dels circuits de finançament.
En matèria d'habitatge, la resolució aposta per destinar recursos a ampliar l'oferta assequible i sostenible, incloent-hi els pisos públics i socials. També assenyala la rehabilitació d'edificis, la regeneració urbana i la recuperació d'immobles buits o abandonats com a vies per respondre a les necessitats residencials. Aquesta triple estratègia busca atacar el problema des de diversos fronts: augmentar l'oferta, aprofitar el parc ja existent i millorar la qualitat dels habitatges, en lloc de limitar-se a la construcció nova, que sovint topa amb la manca de sòl disponible i amb terminis molt llargs.
La resolució també defensa que la política de cohesió comunitària hauria de contribuir a preparar les ciutats davant l'impacte del canvi climàtic. En aquest sentit, el Parlament Europeu demana impulsar infraestructures més resistents als episodis meteorològics extrems i a les temperatures elevades, així com solucions basades en la natura. Un altre dels àmbits que recull el text és la seguretat urbana: els eurodiputats defensen que els fons europeus puguin finançar infraestructures i sistemes per millorar la preparació davant d'emergències, de manera que les ciutats estiguin més ben equipades per afrontar situacions crítiques.
Un turisme que no expulsi els residents
Pel que fa al turisme, la resolució aposta per un model que afavoreixi les economies locals sense perjudicar la qualitat de vida dels residents. Les actuacions, segons el text, han de tenir en compte les particularitats de cada territori i les competències de les administracions estatals, regionals i locals. Amb aquesta formulació, l'Eurocambra vol evitar que el creixement turístic es faci a costa del benestar de qui viu als territoris més visitats, un debat especialment viu en ciutats com Barcelona, les Balears o les Canàries, on la pressió turística ha alterat el mercat de l'habitatge i la convivència als barris.
En definitiva, la resolució aprovada aquest dimarts envia un missatge clar a la Comissió Europea: els fons de cohesió no poden limitar-se a finançar infraestructures sinó que han de servir per garantir que les persones puguin viure on volen, amb habitatge assequible, serveis públics de qualitat i oportunitats laborals. El fet que el text hagi comptat amb un suport tan ampli dona força a aquesta demanda de cara a les negociacions del pressupost 2028-2034, tot i que la seva naturalesa no vinculant fa que el resultat final depengui de la voluntat política dels estats membres i de la mateixa Comissió. Caldrà veure, per tant, si el "dret a quedar-se" es tradueix en partides pressupostàries concretes o si es queda en una declaració de bones intencions que no altera la realitat del mercat de l'habitatge.