Yolanda Díaz, vicepresidenta segona del govern espanyol i ministra de Treball va argumentar dimarts passat -després del Consell de Ministres que va aprovar el projecte de llei que redueix la jornada legal del treball de 40 a 37,5 hores setmanals- que fa 40 anys que a Espanya tenim la mateixa jornada legal: "Veritat que el treball que fem avui no té res que veu amb el qual es feia 40 anys". Teletreball, noves professions, noves tecnologies digitals que faciliten l'activitat, augment de la productivitat... Moltes coses han canviat, sens dubte, al món laboral, però també ha crescut una demanda de canvis en l'organització del treball per facilitar la conciliació entre l'activitat laboral i la personal.
Una evidència que no només incumbeix a Espanya, sinó a la pràctica totalitat dels països del nostre entorn. Per això, s'ha anat reduint la jornada en la majoria d'ells, bé a través de la negociació col·lectiva, bé mitjançant noves jornades legals. Antonio Garamendi, president de la CEOE, argumentava en contra de la mesura que a molts països de l'entorn comunitari, la jornada laboral és superior a les 40 hores d'Espanya. Però tant Garamendi com Díaz reconeixen que una cosa és la jornada legal (recollida a Espanya a l'Estatut dels Treballadors) i una altra de molt diferent la pactada als diferents convenis.
Eurostat en fa una de comparativa de les hores que realment es treballen de mitjana a la setmana a tots els països de la Unió Europea i, fins i tot, altres europeus anés de la UE. Espanya està per sobre de la mitjana comunitària (37,0 hores setmanals de treball real a la UE, per 37,4 hores Espanya), i en el rànquing està per sobre de les grans economies com França, Itàlia, Bèlgica, Àustria, Alemanya o els Països Baixos.
Però un segon argument en defensa de la mesura utilitzat per la ministra de Treball són les diferències de jornades segons les activitats i les empreses, ja que la reducció de les hores es pacta en convenis col·lectius que no arriben a tots els treballadors. Actualment, amb les dades del Ministeri de Treball, es queden fora dels pactes entre treballadors i empreses uns 2 milions d'assalariats que estan en activitats en les quals es treballen més hores de les permeses legalment.
Davant les 37,4 hores setmanals que recull Eurostat per a Espanya, l'estadística de convenis col·lectius dona una jornada real de 38,2 hores setmanals, però cal tenir en compte, que l'estadística comunitària no fa distinguos entre assalariats del sector públic i del privat. A Espanya, bona part dels 3,3 milions de treballadors públics tenen una jornada de 7 hores setmanals.
Islàndia, com a model
En aquest entorn, alguns països han avançat més enllà de la reducció de les hores que s'han de treballar cada dia i han optat per caps de setmana de 3 dies concentrant l'activitat en 4 dies laborals. El pioner va ser Islàndia, que el 2015 va posar en marxa un període de prova amb més de 2.500 treballadors, un experiment que va permetre que el 2019 s'implementés la jornada legal de 4 dies a la setmana, amb 36 hores setmanals.
I els analistes han conclòs que aquest canvi significatiu motiva la productivitat de l'usuari, portant-lo a executar una millor gestió de les seves funcions laborals.
Podria fer-se aquest pas a Espanya? El Ministeri de Treball i els sindicats han assenyalat que la reducció legal de 40 a 37,5 hores setmanals no és el final, sinó el principi. A més, a Espanya ja s'ha dut a terme una prova pilot el 2023, empesa en l'anterior Legislatura per la formació política Más País, avui integrada en Sumar. Fins i tot es va comptar amb 50 milions d'euros per incentivar a empreses privades, especialment pimes, a què s'afegissin a la prova pilot. Però va quedar a res i amb la nova Legislatura, el govern de coalició va optar per la reducció de jornada legal en vegada optar per la jornada de 4 dies. Malgrat la qual cosa, no han aconseguit evitar un fort rebuig empresarial i d'una part de l'arc parlamentari.
En l'altre extrem, Corea té en la seva reglamentació jurídica una jornada de 52 hores setmanals, encara que 40 hores són ordinàries i 12 d'extraordinàries. Ja que a Espanya hi ha també un alt nivell de jornades extraordinàries, moltes de les quals sense remunerar, segons l'EPA.