A Espanya, els diners i els béns que es reben com a regal de noces poden considerar-se una donació i, en conseqüència, estar subjectes a l'Impost sobre Successions i Donacions. Així ho recull la Llei 29/1987, de 18 de desembre, de l'Impost sobre Successions i Donacions, tot i que la tributació dels regals de noces depèn de factors com l'import rebut, la forma de pagament o la comunitat autònoma de residència. Per tant, no s'aplica la mateixa fiscalitat a tots els regals de noces: no és el mateix rebre petits obsequis que grans quantitats de diners mitjançant transferències o ingressos en efectiu. A més, Hisenda pot revisar determinats moviments bancaris si considera que necessiten justificació.

D'aquesta manera, els regals de noces impliquen un augment patrimonial i, encara que no tots els tipus d'obsequis es vigilen de la mateixa forma, des d'un punt de vista legal constitueixen una donació. Per evitar sorpreses, el millor és conèixer com interpreta Hisenda cada via per la qual una parella que es casarà pot rebre regals. Recollint el que diuen els experts legals de B100, "La responsabilitat de declarar els regals de noces —ja sigui en espècie o en diners— reca exclusivament sobre els nuvis per la seva condició de receptors o donataris". A ulls d'Hisenda qualsevol regal és una adquisició de béns de forma gratuïta, la qual cosa constitueix una donació subjecta a l'Impost de Successions i Donacions, el funcionament del qual detallarem més endavant. Finalment, el moment o la data en què es rep el regal també marca les diferències.

  • Abans del casament: com que no hi ha un vincle legal, Hisenda tracta els regals com a donacions a persones individuals. Si un convidat fa un ingrés al compte particular d'un dels nuvis, aquest regal correspon a aquest membre de la parella. La situació és diferent si el regal es fa a un compte comú: s'entén que són dues persones que reben el 50% cadascuna (tret que el donant sigui familiar directe d'un dels dos). 
  • Després del casament: una vegada casats, la parella constitueix una unitat familiar oficial. Estar casats permet acreditar que els regals són dels dos al 50%, encara que s'hagin ingressat al compte particular d'un dels membres.
  • Règim de guanys o separació de béns:
    • Guanys: en aquest règim, els regals que rebi un dels cònjuges a títol personal després del casament són només seus, tal com recull l'article 1346 del Codi Civil. No obstant això, si el regal és conjunt, es divideix al 50% entre els cònjuges. 
    • Separació de béns: el regal pertany, legalment, a la persona que el rep. Si es tracta d'un regal conjunt, com un ingrés en un compte comú, s'entén que va a mitges i cada cònjuge liquida la seva part de l'impost de forma independent.