Quan posem benzina o gasoil al cotxe i paguem cada dia una mica més, sabem que això té conseqüències, a més d'en la nostra butxaca, també en la inflació. Però no sabem exactament per què el preu no deixa de pujar. A més dels conflictes geopolítics, la regulació tampoc ajuda a contenir l’encariment dels carburants, ja que no facilita la competència d’operadors.
Aquesta és la principal conclusió d’operadors independents, benzineres i transportistes, que, en una nova edició de FOCUS ON, reclamen que s’incrementi la competència en el sector de la distribució d’hidrocarburs, amb l’objectiu que els preus baixin. Perquè això passi, tot el sector ha de competir amb igualtat de condicions, cosa que actualment no passa, segons han denunciat empreses i patronals en el debat d’ON ECONOMIA.
Javier Alonso, CEO de Hatta Energy, Salvador Sedó, director de Desenvolupament Sostenible de Foment del Treball, Albert Campabadal, president de l’Agrupació Catalana d’Associacions d’Estacions de Servei, Carlos Folchi, president de Fenadismer i de l’Associació General d’Autònoms Pimes Transportistes de Catalunya, i Luis Rosón, advocat fiscalista i inspector d'Hisenda en excedència, han participat en aquest FOCUS ON, titulat El mercat dels hidrocarburs: competència, fiscalitat i preus.
La competència ha estat el tema central, ja que està relacionat amb els altres dos. “El mercat dels hidrocarburs és pràcticament un oligopoli controlat per les tres o quatre companyies més importants”, ha destacat Luis Rosón, que ha obert foc amb el tema perquè la resta de participants agafessin el guant. “Els gasoliners, els empresaris d'estacions de servei, trobem a faltar que hi hagi més competència entre operadors i que tinguem ofertes més bones de combustible”, ha explicat Albert Campabadal.
“El que està passant a Espanya és un problema de competència clar. Després de la depuració fiscal legislativa que hi va haver a Espanya, benvinguda, ja no hi ha operadors fraudulents, no existeix la possibilitat de frau de l'IVA. Però la competència ha quedat exigua, en mans de quatre operadors refiners que controlen el 86 % del mercat i algun operador, com som nosaltres, independents. A aquests operadors independents, aquest canvi legislatiu ens ha deixat lligats de mans, sense possibilitat de competir realment en el mercat d'hidrocarburs, perquè hem de prepagar el 110% de l’IVA”, ha explicat Javier Alonso.
El que va fer el govern espanyol va ser crear la figura de l’operador confiable, al qual exigeix un volum important de venda d’hidrocarburs i solvència financera, un concepte imprecís que fa que Hisenda hagi deixat fora empreses com Hatta Energy, que facturarà 4.000 milions d’euros aquest any. De fet, només les grans del sector, que tenen refineria, l’han aconseguit, mentre que les independents han quedat fora. Això les obliga a haver de pagar per anticipat el 110% de l’IVA, cosa que els hi genera una important despesa financera.
Carlos Folchi, president de les patronals catalana i espanyola de transportistes per carretera, té clar que “hi ha una situació d'oligopoli absolut”, cosa que els afecta directament. “Per a nosaltres és cabdal que el sector s'alliberi, que hi hagi més operadors i que les lleis de la competència siguin eficients i operatives”, ha afegit.
Salvador Sedó ha coincidit en el fet que cal reforçar la competència i ha apuntat que “el debat dels hidrocarburs no ha d'anar únicament sobre el preu de la gasolina o del gasoil” perquè “afecta la competitivitat empresarial, com veiem ara, que tenim molt afectada certa indústria gas intensiva i, per tant, hem d'actuar per poder garantir una reducció de costos”. Especialment a Catalunya, que té “una economia molt industrialitzada, molt exportadora, on la logística i el transport és molt important”.
Aquest increment de la competència també ha d’arribar a les estacions de servei. De fet, són vasos comunicants, ja que més oferta d’operadors, i en igualtat de condicions, facilitaria que les benzineres petites poguessin competir amb les grans i també amb les vinculades amb cadenes de distribució, que abaixen molt els preus per atraure clients als seus supermercats.
“Nosaltres volem competitivitat al màxim. Més gasolineres i més operadors. Hi estem oberts perquè creiem que l'única solució és que hi hagi agents, actors en el mercat que dinamitzin els preus, que dinamitzin la competència, que hi hagi activitat, que això al final abaixa els preus i suposa un benefici per al ciutadà, que veu com s'encareixen els articles de primera necessitat a través del transport. Nosaltres apostem pel lliure mercat”, ha explicat el CEO de Hatta Energy.
Campabadal, com a representant de les estacions de servei, adverteix, però, que no poden competir amb les benzineres de supermercats. “Tenim moltes companyies de distribució d'aliments que tenen la seva xarxa de benzines on venen tirat de preu, com a ganxo perquè la gent vagi a comprar. Ens és molt complicat competir”, adverteix, cosa que ha obligat moltes benzineres independents a prescindir del personal per no haver de tancar. Comptar amb operadors que els hi subministressin el carburant més barat els facilitaria competir.
Fiscalitat, ideologia i preu
Els impostos que es paguen amb la benzina, el disseny de l’arquitectura fiscal espanyola i el seu biaix han estat també presents en el debat. “El particular, quan compra un euro de combustible, 50 cèntims són impostos. Però un treballador per compte d'altri, quan genera 100 euros amb la seva feina i ve a l'estació de servei, només li donem 30 euros de combustible. Els altres 70 són impostos”, ha explicat Albert Campabadal. En un camió, en condicions normals el 30% de la despesa és el combustible, però actualment se situa en el 40%, ha xifrat Folchi.
Salvador Sedó ha apuntat que el govern espanyol “només veu els impostos, els dels hidrocarburs en aquest cas, des d'una funció recaptatòria, sense mirar la influència en la competitivitat" de l'economia. Però el directiu de Foment del Treball ha assenyalat un altre factor: “Hi ha un aspecte ideològic. Aquest mantra de l'electrificació i que impositivament hem d'anar contra els hidrocarburs, contra el vehicle de benzina, és una política completament ideològica i no tecnològica, que és el que hi hauria d'haver”.
Javier Alonso ha explicat que la nova normativa RED III afavorirà la transició energètica i “farà una Europa en general més forta”, però també la veu ideològica i poc realista: “Intentem tenir un ritme i marcar unes fites realistes. No es pot, en aquesta situació de tempesta perfecta, de conflicte bèl·lic, de tancament de l'estret d'Ormuz, de reforma RED III, a sobre que els operadors que dinamitzen el mercat, perquè són independents, estiguin lligats de mans”.
El preu ha estat un element present en tot el debat pel seu vincle amb la regulació i la competència. Però és especialment important per als transportistes, que veuen com ni amb les ajudes del govern espanyol n’hi ha prou. “Des que va començar la crisi de l'Iran ho estem vivint amb moltíssimes dificultats. És veritat que des de part del govern d'Espanya s'han adoptat mesures per tal de reduir el preu del cost del combustible final, però som molt crítics amb les mesures que s'han pres, perquè han sigut mesures genèriques que no han sigut focalitzades cap a sectors essencials i tenim la sensació que no acaben arribant al destinatari final”, ha lamentat Carlos Folchi.
Una petició al govern espanyol que surti del 29N
Per acabar el debat, els cinc participants han fet una petició al pròxim govern espanyol, el que surti de les eleccions del 29 de novembre. Salvador Sedó, de Foment, ha reclamat “neutralitat tecnològica en el desenvolupament de les diferents mesures”, així com “una regulació més efectiva, més eficaç, no tant menys regulació, que també, però més efectiva”.
Carlos Folchi, de Fenadismer i l’AGTC, ha demanat “tres mesures importantíssimes: facilitar més operadors i que sigui una política d'estat que hi hagi més operadors en el sector dels derivats del petroli, (...) que es redueixin les barreres o les traves per tal d'obrir noves instal·lacions per fer distribució i venda de combustibles, (...) i que sectors estratègics, que són capitals per al desenvolupament i el funcionament de l'economia, han d'estar protegits”.
Javier Alonso, de Hatta Energy, ha remarcat que “el govern està al servei dels ciutadans”, motiu pel qual ha d’escoltar “a la societat civil, a les associacions d'empresaris, als col·lectius professionals, que demanden mesures que són racionals”, motiu pel qual “cal abordar-les”. I “sobretot, que apliquin seny i racionalitat; la competència és el que dinamitza els mercats, no es pot coartar un mercat com és el dels hidrocarburs amb una mesura tan arbitrària, tan injusta i tan irracional”.
Albert Campabadal, de l’Agrupació Catalana d’Associacions d’Estacions de Servei, “demanaria que no hi hagués tants impostos, però això és pràcticament demanar un impossible”. Així, ha reclamat més competència d’operadors: “Per a nosaltres l'operador és fonamental, és la persona que ens ven el combustible. Aleshores, necessitem gent que pugui jugar amb igualtat de condicions amb els grans. Si no juguen amb igualtat de condicions, no ens poden donar bons preus i nosaltres no podem vendre a bons preus”.
El fiscalista Luis Rosón ha explicat que cal “mecanismes que garanteixin la neutralitat de l'IVA”, així com “la desaparició de la condició d'operador confiable, si més no tal com està estructurada” i també “ajudes específiques en el preu, sobretot pel sector del transport per carretera”. Ho ha resumit en “serietat en matèria de tributació”.
Pot veure el debat sencer a continuació: