Xarxes organitzades aprofiten els buits legals i la lentitud de la justícia per ocupar habitatges de luxe. No es tracta de persones en situació de vulnerabilitat, sinó de grups organitzats que segueixen una “estratègia deliberada” per instal·lar-se en propietats d'alt estànding. Aquest fenomen es dona, especialment, a Catalunya, Madrid i País Valencià.

“L'habitatge buit, especialment el d'alt valor, s'ha convertit en un objectiu per a aquells que coneixen bé els buits legals”, indica Sandra Aurrecoechea Ríos, advocada especialista en dret immobiliari i sòcia de Marín & Mateo Abogados. Precisa que, en aquest cas, “ja no parlem de famílies vulnerables, sinó de grups que ocupen deliberadament propietats d'alt valor sabent que el sistema triga mesos a respondre”. Se'ls coneix per “okupes de luxe”.

La legislació espanyola distingeix entre violació de domicili i usurpació d'immoble, una diferència que pot accelerar o retardar la recuperació de l'habitatge. “Si l'ocupació afecta un habitatge habitual o segona residència i es denuncia en menys de 48 hores, la policia pot actuar immediatament. Però si l'immoble està buit, la intervenció judicial és obligatòria i els terminis s'allarguen”, assenyala aquesta advocada.

Existeixen dades oficials sobre ocupacions, si bé no estan desglossades per tipus d'habitatge, de manera que no precisen el valor que podrien tenir al mercat. Segons les últimes dades del Ministeri de l'Interior, corresponents a abril de 2025, Catalunya continua sent la més afectada per l'ocupació il·legal, amb 6.300 denúncies, el 38% del total estatal. A continuació segueix Andalusia, País Valencià i la Comunitat de Madrid, amb xifres que oscil·len entre les 1.400 i 3.000 denúncies anuals. Les estadístiques oficials recullen denúncies per usurpació d'immoble i violació de domicili, sense distingir el tipus d'habitatge.

Tot i que no existeixin dades oficials que desglossin les ocupacions en habitatges de luxe, els experts apunten que les zones amb més concentració de segones residències i turisme residencial d'alt nivell són les més vulnerables a aquest fenomen.

La Llei 5/2018, coneguda com a “llei de desnonament exprés”, pretenia agilitzar la recuperació d'habitatges ocupats mitjançant un procediment civil més ràpid. Tanmateix, aquesta experta lamenta que el seu impacte hagi estat limitat. “El marc legal espanyol continua oferint una protecció desproporcionada a l'ocupant enfront del titular legítim”, adverteix Aurrecoechea.

Aquesta advocada subratlla que la reacció del propietari ha de ser ràpida, però sempre dins de la legalitat. “Cada hora compta, però cada pas s’ha de fer correctament. Tallar subministraments o canviar panys es pot considerar delicte de coaccions. Només l’autoritat judicial o la policia poden ordenar un desallotjament”.

Habitatges ocupats en venda

Un estudi d'Idealista, difós l'octubre passat, aporta dades sobre habitatges ocupats en venda, si bé tampoc desglossa per tipus o preus. Segons aquest estudi, Catalunya lidera destacada aquesta classificació, amb el 39% de tots els habitatges ocupats que estan en venda a l'Estat. A distància, la segueixen Andalusia (22%) i el País Valencià (11%)