El panorama dels allotjaments no tradicionals a la província de Barcelona experimenta una notable reconfiguració, caracteritzada per una contracció general però amb dinàmiques territorials profundament divergents. Les dades recollides per la Diputació de Barcelona en el seu informe Anàlisi dels allotjaments no tradicionals a la Regió de Barcelona revelen un escarni complex on la tendència global negativa amaga realitats locals molt contrastades. Aquest estudi, que monitoritza mensualment l'oferta des de gener de 2019 a través de les principals plataformes digitals (Airbnb, Booking, Vrbo i TripAdvisor), ofereix una fotografia detallada d'un sector en plena maduració i ajustament postpandèmic.

Entre els anys 2019 i 2025, l'oferta d'allotjaments no tradicionals a les comarques de Barcelona (exclosa la ciutat) ha registrat un descens significatiu. En termes de nombre de propietats, la disminució és del 9,2%, mentre que la reducció en places disponibles és molt més accentuada, assolint un 19,5%. Aquesta divergència entre la baixada de propietats i la de places suggereix que les unitats que desapareixen del mercat tendeixen a ser les de major capacitat, o bé que els operats redueixen la disponibilitat de places per unitat.

Aquests descensos podrien respondre a múltiples factors: l'augment de la regulació municipal, la saturació del mercat en algunes zones, els canvis en les preferències dels viatgers postCOVID, l'augment dels costos de manteniment o la reincorporació d'immobles al mercat de lloguer residencial convencional davant l'encariment de la vivenda. L'anàlisi per tipologies d'allotjament mostra un mercat clarament dominat pels apartaments, que representen gairebé la meitat (45%) de les propietats oferides i concentren el 59,6% de les places disponibles. Aquesta preponderança reflecteix l'adaptació de l'oferta a les demandes del turisme urbà i de costa, més orientat a estades curtes i grups reduïts.

En segon terme, les cases convencionals representen una part substancial de l'oferta, amb un 36,2% de les propietats i el 25% de les places. Les vil·les, tot i representar només el 8,4% de les propietats, suposen el 4,2% de les places, indicant una capacitat mitjana per unitat considerable. La resta de tipologies conformen un segment residual, amb menys del 4% de l'oferta global.

La distribució territorial de l'oferta confirma la concentració en les comarques costaneres, un fenomen que replica el patró de l'allotjament tradicional. Les dades d'agost de 2025 situen l'oferta total en 10.600 propietats i 59.434 places, amb una distribució on tres de cada quatre propietats (76%) i set de cada deu places (70%) es troben a les comarques litorals. Aquesta desproporció evidencia els reptes de desconcentració turística que encara afronta el territori.

L'evolució dispar entre comarques constitueix un dels aspectes més rellevants de l'informe. Mentre algunes zones experimenten creixements notables, altres enfonsen les seves xifres:

-Comarques en expansió: El Barcelonès (exclosa Barcelona ciutat) lidera el creixement amb un increment del +37,3% en nombre d'allotjaments, seguit del Vallès Occidental amb un +22,8%. Aquest augment podria reflectir un efecte desbordament des de la ciutat de Barcelona, més regulada, cap als municipis del seu entorn immediat, així com la millora de la connectivitat metropolitana.

-Comarques en retrocés: En l'extrem oposat, el Berguedà (-34,1%), Osona (-30,1%), l'Anoia (-22,4%) i el Garraf (-21,7%) són les zones que han sofert les majors contraccions. Aquests descensos podrien estar relacionats amb una menor demanda en zones d'interior, una major dependència del turisme d'excursió o, en el cas del Garraf, una possible maduració i saturació d'un mercat tradicionalment turístic. L'informe analitza també els patrons d'ocupació mitjana, revelant una clara estacionalitat:

  • Estiu (juliol-agost): 55% - 65% d'ocupació
  • Primavera: 40% - 50% d'ocupació
  • Tardor i hivern: 30% - 40% d'ocupació

La pandèmia de la COVID-19 va suposar una fita crítica, trencant les tendències prèvies i marcant un punt d'inflexió. La veritable recuperació no es va produir fins a 2022. Els anys 2024 i 2025 mostren una certa estabilització, amb lleugers descensos en alguns mesos, indicant potencialment una normalització i maduració del mercat després dels anys de volatilitat extrema. L'auge dels allotjaments no tradicionals, tot i la recent contracció, continua representant un repte de primera magnitud per a les administracions públiques. L'informe de la Diputació assenyala diversos fronts crítics:

-Desestacionalització i desconcentració: La forta concentració temporal (estiu) i espacial (litoral) dels fluxos turístics exerceix pressions insostenibles sobre els recursos i les infraestructures.
-Impacte en els serveis públics: L'augment de població temporal en períodes puntuals genera pics de consum en serveis com la neteja viària, la gestió de residus o la mobilitat, sense que els ingressos fiscals derivats compensin necessàriament aquests costos addicionals.
-Necessitat de major transparència i coneixement: Per a una gestió eficient, és imprescindible disposar de dades més precises sobre l'impacte econòmic, els models de negoci emergents i el comportament dels usuaris. Aquest coneixement permetria dissenyar polítiques públiques més ajustades a la realitat i anticipar-se als canvis del sector.

En conclusió, el mercat d'allotjaments no tradicionals a les comarques de Barcelona mostra símptomes de maduració després d'una dècada de creixement exponencial. La contracció global i l'aparició de dinàmiques territorials tan contrastades indiquen un sector que s'ajusta a noves realitats regulatòries, de mercat i de demanda. La gestió intel·ligent d'aquest fenomen requereix una anàlisi contínua i adaptada a les especificitats de cada territori per a poder equilibrar les oportunitats econòmiques amb la sostenibilitat social i ambiental.