L'elecció de la comercialitzadora elèctrica no és una qüestió menor per a l'economia domèstica. L'últim estudi de l'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU), que ha analitzat gairebé 10.000 rebuts de les 12 empreses amb més quota de mercat, revela diferències substancials que poden arribar al 57% entre la factura més econòmica i la més cara. Aquesta diferència, que en termes pràctics suposa un estalvi potencial de 450 euros anuals, no es deu només a l'elecció de la companyia, sinó també a aspectes com la potència contractada, el tipus de tarifa i les condicions particulars de cada contracte.

Quan un consumidor obre la factura de la llum, sovint es limita a comprovar-ne l'import i pagar. Però el que l'estudi de l'OCU posa de manifest és que aquesta xifra està lluny de ser immutable. La diferència entre la companyia més barata i la més cara pot arribar a un 57%, una variació que, aplicada al consum mitjà, es tradueix en uns 450 euros anuals. Això vol dir que dues llars amb el mateix perfil de consum poden pagar una quantitat molt diferent per la mateixa energia simplement per la comercialitzadora que han triat.

L'anàlisi identifica Octopus Energy com la companyia amb la factura mitjana més ajustada, seguida a certa distància per Naturgy i Plenitude. A l'altre extrem, CHC Energía i Factor Energía presenten les factures més elevades, mentre que Iberdrola, MasOrange i Endesa se situen per sobre de la mitjana, amb rebuts mensuals sense impostos de 64 euros. L'estudi també detecta diferències notables dins d'una mateixa comercialitzadora. Octopus Energy ofereix les condicions més uniformes per als seus usuaris, amb variacions anuals de només 27 euros. Al contrari, Iberdrola, Plenitude i Total Energies presenten diferències que poden arribar als 230 euros anuals. Dos veïns que han contractat la mateixa companyia poden estar pagant imports molt diferents perquè van signar el contracte en moments diferents o gaudeixen de condicions particulars que no han revisat.

Els clients antics, els grans perjudicats

Un dels aspectes més cridaners que assenyala l'informe és que alguns clients paguen factures clarament superiors a les ofertes que les mateixes companyies publiquen per a noves contractacions. Aquesta pràctica, observada en empreses com CHC Energía, Factor Energía, MasOrange, Plenitude i TotalEnergies, converteix els clients fidels en els grans perjudicats. Mentre que un nou client pot accedir a tarifes promocionals, el que fa anys que té el contracte es manté amb unes condicions que sovint ja no són competitives. I la tendència general no ajuda. En els últims mesos, les factures de les contractacions més recents tendeixen a ser més cares, un encariment relacionat amb l'augment del preu de l'energia i d'un termini fix de potència a l'alça. El que avui és una bona oferta pot deixar de ser-ho en pocs mesos.

Més enllà de l'elecció de la comercialitzadora, l'informe de l'OCU posa el focus sobre un aspecte que sovint passa desapercebut: el termini fix de potència. Un de cada tres llars podria reduir la potència punta contractada sense que això afectés el seu dia a dia. La reducció mitjana necessària és d'1,75 kW, una xifra que en la majoria dels casos no es nota en el dia a dia, però que suposa un estalvi anual de 88,11 euros de mitjana.

L'estudi revela una dada sorprenent: el 99% de les llars tenen la mateixa potència contractada per a tot el dia, malgrat que la normativa permet diferenciar-la entre horari punta i horari vall. D'aquell 1% que sí que ho ha fet, la meitat té més potència en horari punta i l'altra meitat en horari vall. Però, com assenyala l'OCU, la lògica hauria de portar a una altra conclusió: hauria d'haver-hi moltes més llars amb una potència superior en horari vall, que és quan l'electricitat és més barata. El fet que no sigui així comporta que la majoria dels consumidors desconeixen aquesta possibilitat o no hi veuen prou incentiu.

El preu únic

El 84% de les llars del mercat lliure tenen un preu únic per al terme variable, és a dir, paguen el mateix preu pel quilowatt hora consumit a qualsevol hora del dia. Aquesta tarifa uniforme és comprensible per al consumidor: és senzilla i no cal estar pendent de l'hora per posar en marxa la rentadora. Però l'informe adverteix que aquesta simplicitat té un cost. Com no hi ha diferència de preu entre les hores del dia, es redueix l'incentiu econòmic per desplaçar els consums a les hores vall, quan l'electricitat és més barata. Això, a la pràctica, desaprofita l'estructura horària del sistema i pot suposar una factura més alta per al consumidor. És un dilema clàssic: senzillesa en el contracte versus possibilitat d'estalvi mitjançant la gestió del consum.

Les dades de l'OCU tracen un mapa clar de les palanques sobre les quals pot actuar el consumidor. La primera, i més òbvia, és comparar comercialitzadores: la diferència del 57% és prou significativa per dedicar-hi temps. La segona és revisar la potència contractada, un factor que un de cada tres llars podria ajustar a la baixa. La tercera és considerar la discriminació horària, una opció que, tot i ser poc utilitzada, té sentit econòmic.

La quarta és no donar per bona la tarifa actual: les ofertes per a nous clients solen ser millors. La cinquena, finalment, és el tipus de tarifa: el preu únic, tot i que còmode, pot ser menys econòmic que una tarifa amb discriminació horària. En definitiva, la factura de la llum no és una fatalitat. Amb informació i temps per comparar, es poden estalviar centenars d'euros cada any. L'OCU, amb el seu estudi, posa les eines a l'abast del consumidor perquè sigui ell qui decideixi quant vol pagar per la seva electricitat.