Les amenaces al comerç internacional, les desigualtats socials i el repte demogràfic destaquen com a riscos creixents per a empreses aquest 2026, segons les conclusions de la cinquena edició de l’Observatori de Riscos de l’Institut Cerdà, que s’ha presentat aquest dilluns a la seu de Veolia a Barcelona.

L’Observatori de Riscos que impulsa l’Institut Cerdà és l’informe de referència que anualment analitza els desafiaments a escala global als quals s’enfronten empreses i organitzacions i els aterra al context estatal. Per al 2026, l’Observatori ha identificat 33 riscos clau que s’agrupen en 6 àmbits: institucionals, recursos, ambientals, tecnològics, econòmics i socials. Entre els que tenen més importància, n’hi ha dos que repeteixen de l’any passat: la preocupació climàtica i la ciberseguretat.

Destaca, però, que les amenaces al comerç internacional, les desigualtats socials i el repte demogràfic han escalat enguany cap a les primeres posicions. L’anàlisi assenyala que és la conseqüència de la recomposició de l’ordre geopolític global i regional, el descontentament creixent per la divergència entre la macroeconomia i la percepció de la manca de progrés de segments de la població o la polarització creixent sobre la immigració. Tots tres aspectes han guanyat rellevància en els últims mesos i la continuaran tenint almenys a curt i a mitjà termini.

L’Observatori de Riscos és una aportació del Servei de Suport a la Gestió de Crisis (SSgC) de l’Institut Cerdà. Aquest servei va ser creat el 2010 per ajudar empreses i organitzacions a estar més ben preparades per gestionar situacions extraordinàries mitjançant la prevenció i el desenvolupament de les pròpies capacitats, fent especial èmfasi en la col·laboració entre empreses i amb organismes públics.

En la presentació de l’última edició de l’Observatori ha intervingut el director de Veolia a Espanya, Daniel Tugues, organització amfitriona de la presentació, que ha destacat el paper d’aquesta companyia en l’acompanyament a administracions, empreses i ciutadania en la gestió dels riscos ambientals i l’adaptació al canvi climàtic, posant com a exemple la gestió de la sequera a l’àrea metropolitana de Barcelona: “gràcies a la innovació i a l’ús d’aigua regenerada, es va poder garantir el subministrament sense interrupcions, fins i tot en el moment més crític, i avançar cap a un model de més independència hídrica”.

Al seu torn, Carlos Cabrera, president de l’Institut Cerdà, ha alertat sobre la complexitat del moment actual i s’ha referit a la col·laboració publicoprivada en la prevenció de crisis. Ha defensat que “l’administració ha de fer un esforç per assumir que el seu lideratge no se centra únicament en la capacitat i gestió de resposta, sinó en el procés de prevenció previ que esdevindrà crític per a la gestió posterior de la crisi”.

El conseller d’Empresa i Treball, Miquel Sàmper, ha destacat precisament el valor de la col·laboració publicoprivada. “El Govern treballa amb mà estesa i voluntat d’acord, perquè no hi ha progrés econòmic sense empreses fortes, innovadores i competitives. Com podem ajudar les empreses a anticipar i gestionar millor els riscos? Tenim grans eixos d’actuació com la digitalització, la internacionalització i la reindustrialització”, ha afirmat, segons s’indica en un comunicat.

En la imatge superior, d'esquerra a dreta, Miguel Hernández, director general de l'Institut Cerdà; Daniel Tugues, director País de Veolia a Espanya; Miquel Sàmper, conseller d'Empresa; Carlos Cabrera, president de l'Institut Cerdà; i Narcís Berberana, vocal del patronat de l'Institut Cerdà.