"Ens venem o continuem?". Aquesta és la reflexió que va llançar -fa encara no tres anys- Josep Maria Boix, president de la serradora Boix, a la seva filla Marina, mestre de professió i dedicada plenament a l'ensenyament des de feia 12 anys. Sortosament per a aquest empresari i emprenedor, Marina Boix fa dos anys que es va incorporar a l'estructura directiva del grup industrial per conèixer el negoci de prop, una serradora fundada el 1970 pel seu avi, a Puig-reig (Barcelona).
Aquell any, Joan Boix amb els seus fills, en Joan i en Josep Maria, va obrir una serradora en un solar del poble de Puig-reig, l'Aserradero Boix. La vocació pel bosc els venia de lluny, el seu besavi ja es dedicava a la gestió del bosc, al seu poble natal, Tremp (Lleida).
Actualment, Josep Maria, Marina i Joan Boix -germà i tiet, respectivament, que n'és conseller delegat- afronten junts una nova etapa de creixement i "de futur" amb un projecte industrial per fabricar fusta contralaminada (CLT), amb una inversió de 40 milions d'euros. "Donem valor afegit a la fusta que surt de la serradora i tanquem tot el cicle productiu", manifesta Josep Maria Boix. La producció del grup abasta des de la gestió forestal de boscos privats arreu de Catalunya, a la fabricació de palets i, "ara el CLT".
Josep Maria mostra amb orgull i entusiasme, amb "vocació industrial", els 13.000 m² de la nova nau, a tocar de la serradora, que va entrar en funcionament el novembre de 2025 i la labor que estan fent els treballadors per treure els primers taulons de fusta destinada a la construcció, molt especialment a contribuir a la sostenibilitat del segment de la construcció residencial. "Els nostres panells estan dissenyats per aportar resistència estructural i eficiència energètica als projectes", assegura.
De l'estratègia per a la sostenibilitat se n'encarrega Marina Boix. Ara està immersa en l'obtenció de la certificació BCorp que, com que abasta totes les àrees de l'empresa, "és un repte important, però necessari perquè els clients que ens compren palets valoren treballar amb una empresa responsable amb el medi ambient i amb la reducció de la petjada de carboni".
El grup industrial té una producció anual de 185.000 tones de fusta en roll i 85.000 m³ de fusta serrada, amb una plantilla de 120 persones, i una facturació de 30 milions d'euros.
La producció de CLT és una idea que els voltava pel cap i que van confirmar que seria un bon negoci durant una missió comercial a Àustria, fa 10 anys. Josep Maria en va tornar convençut i va buscar la complicitat d'altres serradores de la Catalunya central per tirar-ho endavant, "però ningú va pujar al carro". No obstant això, no va desistir.
Creixement i futur
La planta de CLT és ara una realitat que s'ha edificat en poc més d'un any, i permet fer un "salt tecnològic sense precedents en el sector de la fusta constructiva a Catalunya", amb la incorporació de tecnologia i processos totalment digitalitzats. Sustentarà el creixement i "el futur" del grup Boix."sense deixar de banda la producció de palets.
La nova fàbrica és una de les tres que hi ha a Espanya dedicada a fusta contralaminada i la més moderna; pot fabricar panells de fins a 16 metres de llarg (el que equival a una alçada de 5 pisos d'un edifici), 3,5 metres d'amplada i 50 centímetres de gruix. Aquesta capacitat és única a Europa.
El negoci central
Amb dos centres de producció propis (Balars i Saltet) a Puig-reig, Boix és l’única serradora a Catalunya amb capacitat de transformar fusta mediterrània, de petit diàmetre, gràcies a la planta de Saltet. Inaugurada l’any 1998 i que s’ha anat ampliant i modernitzant. En els darrers dos anys ha incorporat tecnologia per millorar l’optimització de la fusta i l’aprofitament del tronc.
L’automatització de la serradora ha permès millorar el procés de selecció i distribució de les peces a la vegada que permet la gestió de 600 a 800 tones diàries de fusta que es transformen en fusta serrada, estella, escorça i serradures.
Manca una veritable política forestal
En el rerefons del nou projecte de fabricació de fusta contralaminada (CLT) s'hi amaga, també, un dèficit de país: manca una veritable política forestal a Catalunya. Actualment, el territori té 200.000 hectàrees de bosc més que fa vint anys. Els boscos ocupen el 35% del país i, sumant-hi les zones de bosquina i altra vegetació, la superfície forestal s’estén a gairebé dos terços del territori, el 75% en mans privades.
"Creixen 3 milions de tones de fusta cada any i la indústria serradora només en podem gestionar un milió de tones", explica l'empresari Boix. Per tant, "tenim 2 milions més de tones cada any que omplen el bosc i que no s'extreuen ni es transformen; això és un risc davant el perill d'incendis". Només en un 31% de les zones forestals privades i en un 36% dels terrenys públics es fan feines preventives. "Les serradores no tenim prou matèria primera", argumenta.
El president del grup Boix fa notar un altre coll d'ampolla de tot el procés: "hi ha limitacions a la mecanització de la gestió forestal i el sistema tradicional, el manual, ha deixat de ser viable". Per què? "Ningú vol treballar al bosc". Fa uns anys, les serradores trobaven persones expertes provinents de països com Romania. "Són bons professionals que, malgrat tot, un cop instal·lats al país, deixen la feina per altres opcions de treball més estables", raona Boix i admet que "es contracta per jornades perquè és una feina sotmesa a la climatologia i amb contractes temporals. "El treball és físic i dur, i està molt poc mecanitzat".
Josep Maria Boix no només reivindica que es reconegui la feina al bosc. També reclama el territori. "L'administració hauria de potenciar que la fusta que es necessita per a les obres públiques provingui de Catalunya, per fomentar la indústria de la fusta".
Pi roig i pinassa
El pi roig i la pinassa. Les dues varietats que arriben a la serradora Boix i es transformen. L'empresa té un equip de 5 enginyers forestals que fan els projectes de gestió forestal finca a finca; i treballa sota certificacions PEFC i CatForest, que acrediten la bona pràctica forestal i el respecte per les funcions ecològiques dels ecosistemes. D'allà arriba la primera matèria a la serradora per transformar-se en fusta serrada, estelles, escorça i serradures.
De la fusta serrada se'n produeixen palets. És un negoci amb mercat, perquè el teixit industrial català és exportador i "molts palets marxen i no tornen". Hi ha molta demanda.