La construcció de nous habitatges a Espanya està mostrant un bon comportament en el primer semestre de 2023, malgrat les tensions de preus que viu el sector, aturada de compravendes i de concessió d'hipoteques. Així, promotors i constructors han reprès l'obra nova en haver-hi una demanda mancada d'oferta, especialment en algunes comunitats autònomes. El nombre d'habitatges lliures iniciats en Espanya es va incrementar un 5,6% interanual en la primera meitat de l'any, fins a assolir les 49.795 unitats, la qual cosa li converteix en el segon millor semestre des de 2009, i l'apropa les xifres de 2019, quant de gener a juny, es va iniciar la construcció de 52.200 cases, d'acord amb les últimes dades del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana. Aquesta tendència a l'alça va quedar truncada als dos exercicis posteriors per l'impacte de la crisi de la Covid-19 i l'any passat i el que portem del present l'increment del preu dels diners ha tingut conseqüències també pel costat de la demanda.

El juliol, últim mes disponible, la caiguda va ser del 10,5% en el cas de les compravendes i va escalar fins al 18,8 % en la concessió d'hipoteques, que encadena cinc descensos interanuals, d'acord amb les dades de què disposa l'INE. Tanmateix, el preu de l'habitatge es va encarir un 3,6% en el segon trimestre de l'any, en línia amb les pujades dels trimestres previs, d'acord amb la mateixa font.

Si el sector de la construcció segueix aquesta tònica de promoure més habitatge lliure, el present any podria situar-se entre els més intensos en les últimes dues dècades, en les quals el sector de la construcció va caure desenfrenadament a causa de l'esclat de la crisi financera de 2008. Per això el primer semestre d'aquest any és únicament comparable amb 2009 o 2019.

Entre els grans mercats, en el primer semestre de 2023 el nombre més gran d'habitatges iniciats es va localitzar a Andalusia amb gairebé 12.000 habitatges iniciats. Per la seva part, a la Comunitat de Madrid es van iniciar 7.255 habitatges, a Catalunya es va arribar a 6.391 i a la Comunitat Valenciana unes altres 6.065, segons dades recollides per l'agència Efe.

A més, en el primer semestre d'aquest any es van acabar 40.707 habitatges, el 5% més que en el mateix període de l'any anterior. És la xifra més alta des de 2021, quan es van vorejar les 41.500. En el seu conjunt, el 2021 va ser l'any més prolífic en construcció d'habitatge nou de les dues últimes dècades, amb un total de 100.504 cases, per sobre de les 96.245 de 2019 i les 96.996 de 2022. No obstant això, el 2021, l'obra nova es va concentrar en la segona meitat de l'any, mentre que en els primers sis mesos el nombre de construccions va ser de 47.954 habitatges.

Un mercat contret després de la crisi financera

Des que es va iniciar la sèrie històrica d'aquesta estadística, el 1991, el nombre més gran d'habitatges en un exercici complet es va donar el 2006, en plena expansió del sector, amb 664.923 unitats. Així, coincidint amb el sobreescalfament del mercat, entre 2004 i 2007 el nombre d'habitatges iniciats estava per sobre de les 600.000. Al contrari, el mínim anual es va marcar el 2013, després de l'esclat de la bombolla immobiliària, amb 29.232 habitatges lliures iniciats.

Pel que respecta als habitatges acabats, el nombre més gran també es va registrar el 2006, amb gairebé 600.000 en un exercici complet (597.632). I és que en ple apogeu del sector immobiliari, entre 2004 i 2008 s'acabaven tots els anys més de 500.000 habitatges. El mínim es va assolir el 2014, quan el mercat va haver de digerir l'esclat de la bombolla, amb 35.382 cases acabades a l'any.