Els Veintisiete han donat llum verda final aquest dilluns a les noves regles fiscals de la UE, que, després de quatre anys congelades per la pandèmia, tornaran a limitar el deute i el dèficit dels Estats membre, encara que de forma més flexible i adaptada a la situació per país. Les normes entraran en vigor aquest mateix dimarts, coincidint amb la seva publicació en el Diari Oficial. Aquesta revisió inclou la reforma del reglament sobre els braços preventiu i correctiu i de la nova directiva sobre els requisits per als marcs pressupostaris dels Estats membre.

L'objectiu d'aquesta reforma és reduir les ràtios d'endeutament i els dèficits d'una manera gradual, realista, sostinguda i favorable al creixement, protegint alhora les reformes i la inversió en àrees estratègiques com la digital, la verda, la social o la defensa. Així mateix, el nou marc brindarà un marge adequat per a polítiques anticícliques i abordarà els desequilibris macroeconòmics.

Espanya duplica el deute

Ara, cada estat membre haurà de presentar els seus primers plans nacionals abans del 20 de setembre de 2024, mentre que la Comissió, pel seu costat, presentarà una 'trajectòria de referència' (anteriorment anomenada 'trajectòria tècnica') als països on el deute públic superi el 60% del producte interior brut (PIB) o el dèficit públic se situï per sobre del 3% del PIB, com és el cas d'Espanya.

La trajectòria de referència indicarà com els Estats membre poden garantir que, al final d'un període d'ajustament fiscal de quatre anys, el deute públic estigui en una trajectòria descendent plausible o es mantingui en nivells prudents a mitjà termini. A més, un estat membre podrà sol·licitar la presentació d'un pla nacional revisat si existeixen circumstàncies objectives que impedeixin la seva implementació, fins i tot si hi ha un canvi de govern, informa EP.

Amb base en la trajectòria de referència de la Comissió, els països de la UE traçaran el seu ajustament fiscal, expressat en trajectòries de despesa neta en els seus plans estructurals fiscals nacionals a mitjà termini, que hauran de ser aprovats pel Consell. Les noves normes fomentaran encara més les reformes estructurals i les inversions públiques per a la sostenibilitat i el creixement i els Estats membre podran sol·licitar una extensió del període d'ajustament fiscal de quatre anys a un màxim de set anys, si duen a terme certes reformes i inversions que millorin la resiliència i el potencial de creixement i donin suport a la sostenibilitat fiscal i abordin les prioritats comunes de la UE.

Aquestes inclouen aconseguir una transició justa, ecològica i digital, garantir la seguretat energètica, enfortir la resiliència social i econòmica i, quan sigui necessari, desenvolupar capacitats de defensa.

Salvaguardes

Els països amb deute excessiu, com Espanya amb ràtios properes al 120% del PIB, estaran subjectes a normes de salvaguarda que els exigiran, entre altres coses, reduir el seu deute de mitjana un 1% anual si superen el 90% del PIB, i un 0,5% anual de mitjana si el seu deute és entre 60% i 90% del PIB, unes disposicions menys restrictives que el requisit actual que exigeix que cada país ha de reduir el deute anualment en 1/20 de l'excés per sobre del 60%.

Si el dèficit d'un país supera el 3% del PIB (el Govern espanyol s'ha compromès a complir el límit el 2024), el requisit serà reduir-lo durant els períodes de creixement fins a assolir un nivell de l'1,5% del PIB, a fi de crear un matalàs de despesa per a condicions econòmiques difícils. També s'aplicaran altres punts de referència numèrics sobre quan s'hauria de reduir el dèficit per any.

Un país amb excés de deute no estarà obligat a reduir-la a menys del 60% al final del període d'anys que dura el pla, sinó que ha de tenir un deute que es consideri en una "trajectòria descendent plausible".