Una de les principals novetats és aquest any és la tornada de la disciplina fiscal a la Unió Europea amb l'aprovació de noves regles després del període de suspensió de les obligacions aplicat per afrontar la pandèmia i posteriorment les conseqüències de la invasió d'Ucraïna per Rússia. Els països membres, per tant, han de reprendre el camí de sanejament dels seus comptes públics per garantir la sostenibilitat del deute públic.

La posició espanyola de partida no és fàcil. El dèficit esperat per l'AIReF per al conjunt de les Administracions Públiques el 2023 se situa entorn del 4% del PIB amb un deute públic proper al 110% del PIB. Se supera, per tant, el nivell de dèficit excessiu marcat per la Unió Europea (3% del PIB) i queda més lluny encara complir els objectius d'estabilitat (1,5% de dèficit i 60% del PIB de deute), si bé compta amb un període de temps més ampli per aconseguir-los (de quatre a set anys).

Quan s'analitza l'estructura de la despesa pública espanyola s'observa el molt important paper que ocupen les pensions, en absorbir gairebé el 30% del total. És més, quan s'analitza l'evolució de la despesa pública per funcions en el llarg període delimitat per 1995 i 2022 (de 44,1% a 47,4% del PIB), el creixement es localitza en protecció social (+4,5 punts de PIB) i dins d'aquest, la major part es dirigeix a pensions amb un increment igual al registrat per al total de la despesa pública (+3,3 punts de PIB). Tret de la despesa en salut (+1,7 punts de PIB), la resta de les polítiques han disminuït la seva presència amb relació a la renda nacional, en especial, la inversió (-1,6 punts de PIB) amb la més que possible incidència negativa sobre la productivitat del país.

Quan s'analitza l'estructura de la despesa pública espanyola s'observa el molt important paper que ocupen les pensions, en absorbir gairebé el 30% del total

Recentment, han aparegut en els mitjans de comunicació dues notícies, una d'elles sobre l'ascens del deute de la Seguretat Social fins a assolir els 116.000 milions d'euros (Banc d'Espanya), la segona té el seu origen en la ministra d'Inclusió i Seguretat Social sobre un significatiu augment del Fons de Reserva per pagar les pensions futures.

El deute acumulat fins ara és sens dubte una xifra important, però imagino que la perspectiva que ha d'utilitzar el Ministeri d'Hisenda és la posició global del sistema de pensions, perquè com vull demostrar en aquestes línies, la realitat és bastant més complexa a la que obté després de conèixer aquesta voluminosa xifra. Per començar i evitar anàlisis parcel·lades sovint interessades, cal recordar que el sistema públic de pensions té dos components, la Seguretat Social on som enquadrats la majoria dels treballadors, i el Règim de Classes Passives que inclou una part dels funcionaris públics, i encara que té tancada l'entrada a nous partícips des de 2011 manté obligacions de pagament de pensions fins més enllà de 2060.

Un repàs a l'evolució del sistema de pensions espanyol des de 2018, l'últim any en què es va presentar l'Ageing Report a la Unió Europea amb una metodologia igual per realitzar comparacions dels països membres, ens permet observar que els seus comptes anuals s'han saldat amb un dèficit encara que dins d'una tendència a la baixa (de -17.500 a -12.000 milions el 2023). Els saldos negatius han necessitat un préstec anual de l'Estat (que obliga a emetre deute) per un valor acumulat entorn de 90.000 milions d'euros.

Els saldos negatius han necessitat un préstec anual de l'Estat per un valor acumulat entorn de 90.000 milions d'euros, però la necessitat de recursos ha estat bastant superior

La necessitat de recursos de l'Estat per part del sistema públic de pensions, tanmateix, ha estat bastant superior. El component de pensions de la Seguretat Social ha rebut anualment una nova transferència denominada per a "despeses impròpies" sense establir criteris objectius de definició del concepte (prop de 20.000 milions d'euros el 2023) i el de Classes Passives ha anat augmentant la necessitat de complementar els seus ingressos amb una transferència de l'Estat cada vegada més elevada davant de la insuficiència de la recaptació de les quotes socials (supera els 14.000 milions d'euros el 2023), de manera que el 2023 la suma d'ambdues transferències superarà els 34.000 milions.

Si a aquestes transferències (on no s'inclou la dirigida al pagament de complement per mínims per valor de 7.000 milions d'euros) hi afegim els més de 10.000 milions de préstec consignat en els pressupostos generals de l'Estat per a l'últim exercici, trobem que els dos epígrafs necessaris per finançar les pensions contributives el 2023 superen els 46.000 milions d'euros, l'equivalent al 3,3% del PIB espanyol, bastant superior al saldo presentat oficialment (-0,5% del PIB). La suma de les transferències de l'Estat i el préstec és gairebé igual a tot el dèficit estructural del conjunt de les administracions públiques (entorn de 3,5% del PIB). Aquest és l'esforç real addicional que realitza la societat per sostenir l'actual sistema públic de pensions que afegeix als ingressos vies cotitzacions. En aquesta situació de desequilibri financer, és molt incoherent realitzar una aportació a un Fons de Reserva per al pagament de futures pensions.

Les transferències de l'Estat (sense comptar com s'ha esmentat la ja existent per pagar el complement per mínims) dirigides a finançar les pensions contributives en el període 2018-2023 superen els 116.000 milions d'euros, una quantitat superior als préstecs que ha hagut d'utilitzar la Seguretat Social (98.000 milions d'euros). Com es pot apreciar a la taula, la suma d'ambdues partides en aquest curt període de temps ha pujat a gairebé 215.000 milions d'euros, és a dir, més que duplica el saldo comptable presentat com a posició financera del sistema públic de pensions.

 

L'última reforma de les pensions aprovada en dos trams el 2022 i 2023 ha apostat per reforçar la suficiència de les pensions mantenint la taxa de reposició (pensió respecte a l'últim salari), la més alta de la Unió Europea (77% vs. 46,2%), i la seva posterior actualització anual amb l'IPC per mantenir el poder adquisitiu dels pensionistes en qualsevol circumstància, encara que sigui tan extraordinària com la forta pujada de preus derivada de la guerra a Ucraïna (8,5% el 2023).

La reforma també ha incrementat el tipus de cotització de la principal quota social (contingències comunes) per millorar els ingressos (encara que augmenti el cost laboral i pugui incidir negativament en l'ocupació), però com s'aprecia en l'exposició realitzada en els paràgrafs anteriors, la recaptació més gran a través d'aquesta pujada no ha estat suficient per abordar la despesa, necessitant cada vegada més transferències de l'Estat. Un apunt addicional no menor, la distància entre els ingressos i despeses creixerà en el futur amb l'arribada de la generació del baby-boom a l'edat de jubilació (més despesa entorn de 3 punts de PIB el 2050).

Aquesta forma de finançament de les pensions mitjançant creixents transferències de l'Estat és legítima, si bé contradictòria amb un sistema contributiu

Aquesta forma de finançament de les pensions mitjançant creixents transferències de l'Estat és legítima, si bé contradictòria amb un sistema contributiu que genera les prestacions a partir del pagament de quotes socials pels seus beneficiaris, però és bastant opaca per a la majoria de la població, i pot confondre a l'hora de valorar la situació del sistema quan llegeix i sent que el dèficit de la Seguretat Social és relativament reduït ("només" 0,5% de PIB).

El govern espanyol s'enfronta a l'àrdua tasca d'elaborar els pressupostos generals de l'Estat per a 2024 en unes condicions més exigents marcades pel compliment de les noves regles fiscals europees, que l'obliga a reduir l'actual dèficit en un punt del PIB (fins al 3%). És cert que té un cert marge si decauen tots els ajuts dirigits a pal·liar l'efecte de la pujada de la inflació (no estan d'acord tots els socis de govern), però, així i tot, la despesa més important en pensions (al voltant d'11.500 milions d'euros fins a superar els 200.000 milions d'euros; 13,5% del PIB) monopolitzarà el poc espai disponible al capítol despesa. Per adonar-se del protagonisme de les pensions n'hi ha prou amb comparar aquesta despesa més gran prevista per a 2024 (afegit a 18.500 milions d'euros el 2023) amb els 500 milions d'euros promesos pel president de govern espanyol per reforçar el coneixement en matemàtiques i comprensió lectora, una qüestió central a solucionar per millorar la productivitat de l'economia espanyola i la igualtat d'oportunitats de les persones.

Disposar d'una pensió suficient quan has finalitzat la vida professional és un objectiu lloable i desitjable, però també ho és conèixer les obligacions necessàries per al seu sosteniment, de manera que es pugui avaluar el cost d'oportunitat de l'ús dels recursos públics en altres apartats alternatius per al benestar comú. La necessitat de la societat de disposar d'informació detallada sobre els temes complexos és més necessària que mai per tal de reduir biaixos populistes, més si cap quan l'interès electoral per acontentar un grup cada vegada més ampli com són els pensionistes, creix dia a dia.