Les noves pensions de jubilació ja superen el sou mitjà dels menors de 35 anys: un jubilat rep de mitjana uns 1.760 euros al mes. Mentre que els treballadors menors de 35 anys percebien, de mitjana, un salari de 1.650 euros al mes. Aquesta és una de les conclusions d'un informe de l'Institut Juan de Mariana, de Madrid, que posa de manifest els desequilibris de renda i riquesa entre joves i majors.

Aquesta bretxa salarial entre generacions l'ocasiona l'evolució salarial versus el sistema de pensions. Així, entre 2008 i 2024, l'ingrés real dels treballadors de 18 a 29 anys ha caigut un 3%, davant l'increment del 18% que han obtingut els majors de 65 anys en aquesta mateixa rúbrica.

Basant-se en dades de l'Col·legi d'Actuaris d'Espanya, l'anàlisi determina que, de mitjana, un jubilat rep un 62% més del que va aportar al sistema al llarg de la seva carrera laboral. Es tracta d'una elevada prestació si es té en compte com evolucionen les pensions en el conjunt de la Unió Europea. En concret, els majors de 65 anys a Espanya tenen una renda un 6,4% superior a la mitjana europea. I contràriament, els treballadors espanyols perceben un sou un 7,3% inferior a la mitjana dels salaris a Europa.

Analitzant el primer semestre de 2025, es constata que la participació dels majors de 75 anys en la riquesa nacional ha augmentat 12 punts en 20 anys, mentre que la dels menors de 35 s'ha reduït cinc punts en aquest marge de temps. Concretament, l'informe assenyala que mentre el 2002 els menors de 35 anys tenien el 7,5% de la riquesa nacional, el 2022 aquest percentatge únicament era del 2%. En contrast, els majors de 75 anys van augmentar en aquest lapse de temps la seva participació en la riquesa nacional del 8% al 20%. L'Institut Juan de Mariana afirma a més que la riquesa mitjana dels nascuts als anys 80 és gairebé un 50% inferior a la dels nascuts als anys 60.

Un de cada 4 euros per a Hisenda

Amb aquest escenari, els autors de l'informe es pregunten sobre la realitat econòmica d'ambdós segments de població i sobre el rol que juguen el sistema de pensions i el model fiscal a l'hora de propiciar tals circumstàncies. En aquest sentit, adverteixen que des de l'any 2010, les cotitzacions són insuficients per finançar les pensions i el forat es cobreix amb una càrrega fiscal cada vegada més voluminosa que recau sobre els treballadors. La renda dedicada a pagar IRPF i cotitzacions socials suposa ja el 39,5% del cost laboral, davant el 31,8% observat en l'OCDE. Si afegim l'IVA, l'IBI i altres gravàmens de referència, els estudis de l'Institut Juan de Mariana revelen una càrrega fiscal equivalent al 55% del cost laboral d'un salari mitjà.

En aquests estudis fiscals, l'últim datat l'abril de 2025, els experts determinen que, en els últims sis anys, Espanya ha incrementat la seva càrrega fiscal en 1,9 punts del PIB. El que es contraposa a la política del conjunt de la Unió Europea dels 27, on de mitjana es va registrar un descens de 0,9 punts. "Mentre Espanya ha incrementat el pes dels impostos i les cotitzacions, 14 dels 27 països de la UE han reduït la seva pressió fiscal, entre ells Alemanya, Dinamarca, França, Països Baixos o Suècia," especificava el think tank madrileny.

Aquesta càrrega fiscal es tradueix en la incidència de les cotitzacions socials, l'IRPF i l'IVA sobre un sou mitjà. Així, el cost laboral total (o "salari complet") abonat per ocupar un treballador que percep el salari mitjà ascendeix a 39.480 euros. És a dir, "perquè un treballador pugui realitzar un consum de 100 euros, el seu patró ha d'abonar 191,57 euros", assenyalen.

Menys ingressos, menys consum

L'informe sobre la bretxa generacional, difós aquest dijous, posa a més de manifest que des de 2006, únicament els majors de 65 anys han augmentat el seu consum real (+5%), en tant que els menors de 30 anys l'han reduït amb força, un 36%. Segons l'Enquesta de Pressupostos Familiars, els joves han retallat "dràsticament" les seves despeses en mobles, begudes alcohòliques, transport, vestit i lleure, però no en educació i habitatge.

Així, l'Institut Juan de Mariana prova de "desmuntar" la narrativa popular que apunta que els joves no prosperen econòmicament pel seu presumpte malbaratament en lleure, suports digitals o petites despeses quotidianes. "Les dades desmunten aquesta caricatura, segons la qual els joves presenten un menor patrimoni i una renda més baixa per malversar els seus diners en viatges, festes, telèfons intel·ligents, plataformes de streaming o cafès d'especialitat (...)", assenyala l'Institut.

Segons la seva opinió, "el veritable problema és estructural: un entorn de salaris estancats, habitatge inaccessible i polítiques públiques que no prioritzen a les noves generacions". "Responsabilitzar els joves d'una situació que respon a decisions polítiques, dinàmiques macroeconòmiques i desequilibris intergeneracionals és, senzillament, eludir el debat real", critica l'Institut.

L'organisme recorda en aquest punt que la joventut espanyola té la taxa d'atur més important de tot Europa, quadruplicant els nivells d'atur que es donen a Alemanya i superant la mitjana comunitària en més de deu punts (26,5% davant 15,1%).

De la propietat al lloguer

En matèria d'habitatge, l'informe assenyala que mentre el 81% dels nascuts entre 1945 i 1965 eren propietaris a 42 anys, avui menys del 50% dels nascuts després de 1985 ho són, i només un 20% dels menors de 35 anys té hipoteca. "En les dues últimes dècades, Espanya ha experimentat un fenomen econòmic i social tant profund com silenciós. De forma progressiva i continuada, el nostre país ha estat testimoni de l'aparició d'un desequilibri de renda i riquesa sense precedents que deixa a les generacions de més edat en una posició molt més favorable que el dels ciutadans més joves", adverteix l'Institut.