El Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic ha fet pública la resolució definitiva d’una de les convocatòries d’ajuts més esperades del sector energètic estatal. Es tracta del programa de suport a projectes d’inversió en sistemes d’emmagatzematge energètic, una peça clau en el trencaclosques de la transició energètica. La resposta dels inversors i desenvolupadors ha estat contundent, fins al punt que el govern espanyol ha hagut d’ampliar en un 17% el pressupost inicialment previst, passant dels 700 milions d’euros inicials a una xifra final de 818,3 milions d’euros.
Aquests fons, que tenen el seu origen en el Fons Europeu de Desenvolupament Regional (FEDER) per al període 2021-2027, es repartiran entre 126 projectes d’innovació tecnològica distribuïts per tot l'Estat. Catalunya se situa com un dels territoris receptors, amb 9 iniciatives seleccionades que ara hauran de materialitzar-se abans del límit improrrogable del 31 de desembre de 2029.
La distribució territorial dels projectes és un mapa de les estratègies energètiques regionals i del seu potencial d’integració de renovables. Andalusia, amb una ambiciosa aposta per l’autosuficiència energètica, acapara la major part de les inversions amb 31 projectes. El País Valencià (15) i Galícia (11) la segueixen de prop, mostrant un fort dinamisme en el sector. Altres territoris amb una important dotació són Castella i Lleó (10 projectes), Catalunya (9), Canàries (11), i les comunitats de Castella-la Manxa i Extremadura, amb 8 projectes cadascuna. Aragó i Madrid compten amb 7 assignacions, mentre que la resta es reparteixen entre Cantàbria, Astúries, Múrcia, País Basc i les Illes Balears, assegurant una presència significativa a tot l’Estat.
Més enllà de les inversions
El Ministeri no planteja aquests ajuts com una simple injecció de capital, sinó com una eina estratègica per a una transformació sistèmica. En un comunicat oficial, el govern espanyol detalla que l’objectiu fonamental és “assegurar la transformació del sistema energètic perquè sigui més flexible, robust i resilient”. En aquest context, l’emmagatzematge deixa de ser una tecnologia auxiliar per convertir-se en l’“element habilitador” indispensable per a una penetració massiva i eficient de les fonts d’energia renovable, per naturalesa intermitent. Els beneficis esperats són múltiples i en cadena.
D’una banda, es redueix la dependència estratègica dels combustibles fòssils, afavorint la seguretat energètica nacional. D’altra, en millorar la disponibilitat i gestionabilitat de l’energia eòlica i solar, es pretén aconseguir més estabilitat en els preus i, a llarg termini, una reducció de les despeses per al consumidor final. L’executiu calcula que el conjunt dels projectes aportarà al sistema elèctric espanyol 2,2 gigawatts (GW) de potència addicional i una capacitat d’emmagatzematge de 9,4 gigawatts hora (GWh).
L’anàlisi dels tipus de projectes seleccionats revela les tendències tecnològiques que marcaran el futur immediat de l’emmagatzematge. Els preferits són els projectes d’emmagatzematge híbrid, que combinen diferents tecnologies o integren l’emmagatzematge directament amb plantes de generació renovable. Aquests sumen 69 expedients, més de la meitat del total. En segon lloc, trobem les bateries autònomes, amb 39 projectes.
Aquests sistemes, independent de la generació, actuen com a recursos de xarxa capaços d’injectar energia ràpidament per estabilitzar la freqüència o cobrir pics de demanda. Encara menys, però igualment significatius, hi ha els projectes d’emmagatzematge tèrmic (15), una solució prometedora per a la indústria i els districtes de calor i fred, i només 3 projectes de bombeig hidroelèctric (centrals reversibles), una tecnologia madura, però que continua essent crucial per a l'emmagatzematge a gran escala i llarga durada.
Amb la resolució publicada, comença ara la fase més complexa: la implementació real d’aquests 126 projectes en menys de sis anys. El repte logístic, administratiu i d’obtenció de permisos és considerable. L’èxit d’aquesta convocatòria no només confirma l’interès del sector privat per l’emmagatzematge, sinó que també envia un senyal inequívoc als mercats sobre la direcció irreversible de la política energètica estatal i europea. La consecució d’aquests objectius suposaria un salt de qualitat en la integració de renovables a la xarxa, aportant la flexibilitat necessària per tancar centrals de combustibles fòssils amb garanties d’estabilitat, i consolidant Espanya com a referent en l’autosuficiència energètica neta basada en recursos propis i renovables.