L'emancipació juvenil, en mínims a Espanya. Segons les últimes dades de l'Observatori de l'Emancipació del Consell de la Joventut referides al segon semestre de 2024, només el 15,2% dels joves d'entre 16 i 29 anys viuen fora de la llar familiar i han de dedicar el 92% del seu sou si volen establir-se en solitari, pagant lloguers amb preus en màxims històrics.

Malgrat una lleugera variació a l'alça de la taxa d'emancipació respecte a sis mesos abans -era el 14,8%-, aquesta dada suposa la més mal registrada en un segon semestre des de 2006. En concret, hi ha 102.203 joves menys vivint fora de la llar familiar que un any abans, d'acord amb la radiografia de l'emancipació presentada aquest dimarts.

El 57,9% dels joves emancipats viu de lloguer i, d'ells, pràcticament un terç comparteix pis per poder assumir les despeses. A finals de l'any passat, arrendar un habitatge lliure costava de mitjana 1.080 euros mensuals, el preu més alt des que existeixen registres, la qual cosa obliga un treballador jove a destinar el 92,3% del seu sou si vol viure sol. Malgrat la pujada del salari mitjà de la joventut d'un 11% interanual (situant-se en 14.046,52 euros anuals) i el descens de la taxa d'atur (fins al 19,1%), aquestes millores no afavoreixen l'emancipació pel difícil accés a l'habitatge, assenyala l'observatori.

Gairebé un de cada 5 joves que treballa, en risc de pobresa

El desequilibri que produeix una pujada de preus de l'habitatge més ràpid que els seus salaris incideix que el 18,8% dels joves que treballen es trobin en risc de pobresa o exclusió social. Entre els qui estan a l'atur, la xifra de pobresa supera el 50% i assoleix el 30% en la població jove.

La falta d'accés a l'habitatge continua sent el principal fre per al desenvolupament d'un projecte vital independent, "perpetuant una situació que combina precarietat, sobreendeutament i risc de pobresa", han explicat la presidenta del Consell de la Joventut, Andrea González Henry, i l'investigador Manuel Mejías en la presentació de l'informe.

L'accés a la propietat tampoc no ofereix un panorama encoratjador: el preu mitjà de compravenda (197.210 euros) equival a 14 anys de salari juvenil i l'entrada necessària per adquirir un habitatge (59.163 euros) suposa quatre anys complets de sou. A més, l'observatori assenyala que el nivell educatiu no garanteix condicions de vida independents. La taxa d'atur entre joves amb estudis superiors (13,4%) és més baixa que entre els qui només tenen estudis primaris (42,3%), però la dificultat per emancipar-se persisteix en ambdós grups a causa dels costos d'habitatge.

Pel que fa a la feina, el 43% de les persones joves ha treballat sense contracte i una de cada tres està en risc de pobresa o exclusió social, segons el mateix informe. "Guanyem un 25% menys que la mitjana nacional i un 20% menys del que cobraven els nostres pares i mares a la nostra edat", ha explicat la secretària confederal de Joventut del sindicat, Pau Garcia Orrit, a través d'un comunicat.

Segons CCOO, encara que en els últims anys s'han produït avenços significatius en l'àmbit laboral juvenil --millores en l'accés a l'ocupació i condicions de feina, fins i tot en un context marcat per successives crisis i situacions excepcionals-- "la precarietat estructural continua condicionant profundament la vida de la joventut a Espanya".

Madrid i Catalunya, les CCAA amb més taxes d'emancipació

A tancament de 2024, la Comunitat de Madrid presentava la taxa d'emancipació juvenil més alta (17,9%), seguida de Catalunya (17,6%), ambdues per sobre de la mitjana estatal (15,2). En l'extrem oposat, Castella-la Manxa (10,6%) i Andalusia (amb 12%) registraven les xifres més baixes.

Les diferències territorials també es reflecteixen en els ingressos de la població juvenil. A Madrid, el salari mitjà net era de 17.563 euros anuals, mentre que a les Canàries es va situar en 11.793 euros. Respecte a fa un any, les Canàries i Catalunya registren els descensos més acusats (amb 4,6 i 3,8 punts percentuals), davant Galícia i Cantàbria, que van augmentar el 0,5 la taxa d'emancipació.