La negociació per reformar les regles de disciplina fiscal que limiten el deute i el dèficit dels països de la UE entra aquesta tardor en la seva fase decisiva, per tal d'Espanya de tancar un acord abans de deixar la presidència europea, després d'un estiu d'intensos contactes a nivell tècnic.

Així ho va manifestar la vicepresidenta primera en funcions, Nadia Calviño, als titulars europeus de Finances en la reunió informal d'aquest dissabte, on -segons fonts europees- va recórrer a metàfores del Camí de Sant Jaume per explicar els principals punts de la reforma.

Per al vicepresident econòmic de la Comissió Europea (CE), Valdis Drombrovskis, es tracta d'un calendari "exigent", que va batejar en roda de premsa com a "Camí Fiscal", continuant amb els símils de Calviño durant l'esmorzar de treball amb els seus col·legues europeus.

La reforma de l'anomenat Pacte d'Estabilitat i Creixement, les regles de què es va dotar la UE en els anys noranta per garantir la sostenibilitat fiscal dels estats membres, va centrar la trobada ministerial, en la qual la futura presidència del Banc Europeu d'Inversions (BEI) amb prou feines va ocupar uns minuts d'explicació per part del ministre belga que promou el procés.

En els marges de la reunió hi ha hagut trobades entre les delegacions nacionals i els candidats presents, entre ells, l'excomissària europea Margrethe Vestager, però sense que s'hagi avançat en l'elecció, a la qual opta Calviño.

Calendari ambiciós per a les regles fiscals

Calviño, com a amfitriona de la trobada a la capital gallega, va proposar als seus homòlegs de donar pas a una nova fase amb un calendari "ambiciós" que permeti aconseguir un acord als Vint-i-set abans que acabi l'any. "S'han mostrat tots ells oberts a passar a la fase de la negociació política i a provar de buscar un consens", va dir Calviño, després d'una trobada que va servir per fixar el calendari de cara als propers mesos.

Cobren rellevància les dues pròximes reunions dels ministres a Luxemburg i Brussel·les (el 17 d'octubre i el 9 de novembre), encara que fonts europees no descarten més trobades en altres formats, per grups o en videoconferència, per accelerar les negociacions. Si els ministres de Finances aconsegueixen tancar un acord entre ells, es desbloquejaran les negociacions amb el Parlament Europeu, que preveu fixar les seves línies vermelles al llarg d'aquesta tardor.

Ambdues institucions hauran d'acordar després els textos finals de la reforma i la meta és aconseguir-ho abans que expiri la legislatura europea el juny de 2024 perquè es puguin aplicar ja en els pressupostos nacionals de 2025. Els Vint-i-set van pactar a la primavera les característiques essencials de la reforma, basada en l'establiment de sengles nacionals d'ajustament fiscal pactades entre cada país i Brussel·les, així com en la fixació de la despesa primària com a indicador essencial dels comptes públics, en detriment del dèficit estructural de les normes vigents.

Les esmentades sengles tindran un horitzó de quatre anys, encara que els països podran ampliar-les a set anys si comprometen reformes i inversions en línia amb les prioritats de la UE. Assolir un consens sobre els aspectes pendents en les properes setmanes, va insistir Calviño, dependrà que s'aconsegueixi un "equilibri adequat" entre un marc que garanteixi la reducció de les ràtios d'endeutament pública i alhora "acomodi la necessària inversió i els incentius per abordar reformes estructurals".

El primer és l'objectiu primordial per a Alemanya, que demana d'assegurar la rebaixa del deute amb objectius fixos de retallada per a tots els Estats (fins a l'1% anual per als més endeutats), mentre que França rebutja qualsevol retallada automàtica i posa l'accent en deixar marge per a inversions en defensa o medi ambient.

Alemanya compta amb el suport, en major o menor grau, d'una desena de països (Txèquia, Àustria, Bulgària, Dinamarca, Croàcia, Eslovènia, Lituània, Letònia, Estònia i Luxemburg) que veuen prioritària l'estabilitat fiscal, mentre França s'alinea Itàlia i països de l'est que volen més gran marge per a les inversions en defensa arran de la guerra d'Ucraïna.

Malgrat els blocs, la dinàmica de les negociacions és lluny de les dures discussions entre el Nord i el Sud que van marcar la crisi financera de la passada dècada, apunten fonts europees, que destaquen que alguns dels defensors més grans de l'austeritat en el passat han matisat la seva actitud després que la pandèmia i la guerra els hagin obligat a endeutar-se.

Espanya, que lidera les negociacions com a presidència rotatòria de la UE, compta a més amb el suport de Dinamarca o els Països Baixos, que han presentat propostes que busquen "construir ponts" i ajuden a "sortir de la disjuntiva França-Alemanya", expliquen altres fonts.