La inflació de la zona euro es va moderar al juny fins al 2,9%, quatre dècimes menys que el mes anterior. El descens és significatiu i dona arguments a qui defensa no accelerar més el ritme de pujades. El preu del Brent, a més, ronda els 85 dòlars per barril, lluny dels màxims que va arribar a tocar en els mesos previs. Això ha fet que, a ulls de molts analistes, la urgència per apujar tipus s'hagi diluït. Com assenyala Ulrike Kastens, economista sènior de DWS, "després de la pujada dels tipus d'interès al juny, és probable que el BCE es prengui un respir al juliol. No hi ha urgència per actuar". Kastens recorda que les expectatives d'inflació es mantenen ben ancorades i que la tendència a la baixa probablement continuarà al juliol.

Cristina Gavín Moreno, responsable de Renda Fixa a Ibercaja, comparteix aquesta visió. Segons l'alt càrrec de l'entitat bancària, "és encara aviat per treure conclusions sobre l'impacte que l'enduriment monetari ha tingut sobre l'economia europea", per la qual cosa el més probable és que el Consell de Govern opti per una pausa en el procés de pujades. Però l'analista de DWS afegeix un matís important: "El veritable risc, però, és que la inflació augmenti de nou a la tardor, ja que l'última escalada a l'Orient Mitjà pot tornar a alimentar els preus de l'energia". I és aquí on les coses es compliquen. La regió de l'estret d'Ormuz, per on transita una part important del petroli mundial, torna a ser un focus de tensió. I els preus de l'energia, com ja s'ha vist en els últims anys, tenen una capacitat enorme de desestabilitzar les previsions d'inflació.

Carsten Brzeski, director global de macroeconomia d'ING, afirma que fa tot just unes setmanes, la reunió del BCE del 23 de juliol semblava un mer tràmit, l'última parada abans de les vacances d'estiu. No obstant això, la nova escalada a l'Orient Mitjà i el repunt dels preus de l'energia han tornat a canviar el panorama". Brzeski apunta que, en lloc d'entrar gradualment en mode vacances i ajornar qualsevol decisió fins després de l'estiu, alguns funcionaris del BCE podrien estar inclinats a pressionar per una nova pujada de tipus.

Altres escenaris

Tot i que l'escenari més probable és el de la pausa, des d'ING no descarten completament una pujada "sorpresa" en la reunió d'aquest dijous. Seria un moviment inesperat que descol·locaria els mercats, però que té sentit si l'objectiu és enviar un missatge de fermesa davant la incertesa geopolítica. La història recent del BCE demostra que no li tremola el pols a l'hora de prendre decisions controvertides, i l'amenaça d'una nova escalada de la inflació podria ser el detonant. Més enllà del que passi aquest dijous, tots els ulls ja estan posats a la reunió de setembre. La majoria d'analistes coincideixen que serà llavors quan el BCE prendrà decisions rellevants sobre el futur de la política monetària. I la clau, un cop més, serà l'evolució del conflicte a l'Orient Mitjà.

L'analista d'Ibercaja considera que l'escenari advers que es dibuixa els últims dies, amb la represa de les hostilitats entre els EUA i l'Iran i el seu efecte sobre els preus de l'energia, "semblen abocar a noves tensions en l'evolució de la inflació, i ens porta a anticipar una nova pujada en el tipus d'intervenció per a la reunió de setembre". Aquesta pujada deixaria la facilitat de dipòsit al 2,50% després de l'estiu. Des d'ING, a més, s'apunta un argument interessant: el BCE no es conformarà amb una única pujada de tipus aquest any, perquè això podria interpretar-se com una "pujada de pànic". Si el banc central només apuja una vegada, podria fer la sensació que s'ha precipitat. En canvi, una segona pujada reforçaria la idea que la mesura és necessària per assolir l'escenari d'inflació desitjat.

Brzeski ho explica així: "Si el BCE es limita a una única pujada, podria interpretar-se com una 'pujada de pànic', fet que suscitaria crítiques per precipitar-se. Una segona pujada de tipus podria, per descomptat, agreujar un error de política monetària. Però, seguint la mateixa lògica del BCE, reforçaria la idea que aquesta pujada és necessària per assolir l'escenari d'inflació base". No tothom, però, veu clara la necessitat d'una nova pujada. Des de DWS, Kastens recorda que "no és necessària una orientació de política monetària veritablement restrictiva, ja que l'evolució econòmica actual no apunta a pressions salarials significatives ni a un poder de fixació de preus rellevant per part de les empreses". En altres paraules: els salaris no estan pujant de manera descontrolada i les empreses no estan traslladant grans increments de preus als consumidors, de manera que l'actual nivell de tipus podria ser suficient.