La darrera edició del Baròmetre del Lloguer, corresponent al tercer trimestre i elaborada per l'Observatori del Lloguer, dibuixa un escenari en què l'oferta continua reduint-se any rere any. En concret, es preveu que al tancament d'aquest any 2026 es perdin 7.705 immobles, una contracció del 2,27% que deixarà el total de pisos disponibles en 676.215. Tot i que aquesta caiguda és menys abrupta que la del 2025, quan l'estoc va retrocedir un 4,7%, els autors de l'estudi insisteixen que la disponibilitat encara no ha assolit cap punt d'estabilització i que el desequilibri entre oferta i demanda lluny d'esmorteir-se es manté ben viu.

Un dels indicadors que millor reflecteix la tensió del mercat és el nombre de persones interessades per cada habitatge durant els seus primers deu dies d'exposició. Durant el tercer trimestre, la mitjana estatal es va situar en 133 contactes per immoble, una dada que, si bé representa una moderació respecte dels 143 del trimestre anterior, continua per sobre dels 135 registrats al tancament de l'any passat. Aquestes xifres, comparades amb els quinze contactes que l'informe considera propis d'un mercat en equilibri, posen de manifest fins a quin punt la competència per accedir a un pis de lloguer s'ha desbocat en bona part del territori.

Per zones, la província de Barcelona encapçala amb claredat la pressió de la demanda, amb 401 persones interessades per cada habitatge, una xifra que gairebé triplica la mitjana estatal. Li segueixen Biscaia, amb 179; les Balears, amb 159; Àlaba, amb 157; Guipúscoa, amb 142; Saragossa, amb 133; Madrid, amb 120; Tarragona, amb 115; Santa Cruz de Tenerife, amb 111; Las Palmas, amb 109; Girona, amb 104, i Màlaga, amb 101. Totes aquestes províncies superen el centenar de contactes i es troben molt allunyades del llindar que els experts associen a un mercat sa.

Un mapa amb dues velocitats

Per sota d'aquest grup capdavanter, la pressió continua sent elevada però amb matisos. València registra 97 interessats, per sota dels 138 del trimestre anterior, mentre que A Coruña en presenta 85, Sevilla se situa en 76, Lleida en 61, Navarra en 53 i Alacant en 50. També crida l'atenció el cas de les províncies limítrofes amb Madrid, com Guadalajara, amb 77 contactes, i Toledo, amb 76, que han experimentat un descens respecte dels 93 i 90 del període previ. Segons l'Observatori, aquesta evolució podria estar relacionada amb la deslocalització o amb la recerca d'alternatives residencials per part de persones que ja no poden assumir els costos de les zones més tensionades.

En un esglaó inferior, la demanda es mou entre els 25 i els 50 interessats en territoris com Múrcia, amb 45; Huelva, amb 43; Cadis, amb 41; Castelló, amb 38; Valladolid, amb 36; Ceuta, amb 35; Astúries, amb 34; Burgos, amb 33, i Melilla, amb 26. Finalment, la resta de províncies mostren nivells que l'estudi qualifica de normals, amb Salamanca, Albacete i Pontevedra al voltant de 23 o 24 contactes, i amb les xifres més baixes a Ourense, Càceres i Àvila, que se situen entorn dels 14. Aquest ventall tan ampli evidencia que la pressió no es reparteix de manera uniforme i que les realitats del lloguer divergeixen enormement segons el punt del mapa que es miri.

Pel que fa als preus, el lloguer mitjà a l'Estat es va situar en 1.214 euros durant el tercer trimestre. Aquesta quantitat suposa un increment lleuger, de gairebé el 0,25%, respecte dels 1.211 euros del trimestre anterior, i un augment del 2,27% en comparació amb els 1.187 euros amb què va tancar el 2025. Es tracta, per tant, d'una pujada continguda en termes percentuals, però que s'afegeix a una seqüència d'increments que ja acumula diversos exercicis i que continua erosionant la capacitat econòmica de les llars inquilines.

Un lloguer feixuc

Les províncies amb les rendes mitjanes més altes continuen concentrant-se en els grans pols turístics i econòmics. Les Balears lideren la classificació amb 1.681 euros, seguides de Barcelona, amb 1.641, i Madrid, amb 1.639. A continuació apareixen Guipúscoa, amb 1.481 euros; Màlaga, amb 1.316; Biscaia, amb 1.308; Santa Cruz de Tenerife, amb 1.240; Las Palmas, amb 1.183; València, amb 1.171; Alacant, amb 1.039; Àlaba, amb 1.034, i Navarra, amb 1.027. En aquests territoris, el pes del lloguer sobre el pressupost familiar es converteix en un obstacle difícil de salvar per a amplis sectors de la població.

A l'extrem oposat, només catorze províncies presenten un preu mitjà per sota dels 700 euros mensuals. Entre elles hi ha Almeria, amb 690 euros; Lleó, amb 676; Palència, amb 675; Ourense, amb 653; Conca, amb 648; Lugo, amb 646; Àvila, amb 644; Osca, amb 638; Càceres, amb 609; Badajoz, amb 610; Ciudad Real, amb 602; Zamora, amb 602; Jaén, amb 595, i Terol, que registra la xifra més baixa de tot l'Estat amb 564 euros. Aquestes dades recorden que el problema del lloguer no afecta de la mateixa manera tots els territoris, tot i que la tendència general continua sent la d'un encariment sostingut.