L'economista de base marxista Branko Milanovic, especialista en desigualtat econòmica del Banc Mundial (1991-2013) i professor de City University of New York, ha estat un dels plats forts de la darrera jornada de la Reunió del Cercle d'Economia. Al seu discurs inicial, va projectar la seva famosa diapositiva de l'elefant (per la forma de la gràfica) que explica l'evolució de la desigualtat al món. "És com quan als Rolling Stones els demanen cantar cançons de fa 30 anys", ha dit. I ha tancat amb una reflexió poc habitual en aquests fòrums sobre els augments de la desigualtat: "Estem pagant les polítiques neoliberals dels anys 90".
L'elefant, creat l'any 2012, encara té vigència i s'explica bàsicament pel creixement dels ingressos de les poblacions treballadores als països en vies de desenvolupament, especialment els asiàtics, i l'estancament o davallada dels treballadors de països desenvolupats, que des del punt de vista de Milanovic propiciar l'auge de discursos reaccionaris i d'extrema dreta. "Les classes mitjanes del món occidental no han millorat. L'1% de països més rics no ha tornat a les seves taxes de creixement, mentre que les classes mitjanes asiàtiques han seguit a l'alça", ha dit. "El punt interessant és que la posició de distribució d'ingressos en països pobres ha augmentat", ha dit.
"Hi ha un declivi d'ingressos globals de les classes mitjanes i baixes occidentals. Si Xina, Índia i Indonesia augmenten alguns han de baixar i Itàlia, per exemple, no ha crescut en 25 anys", ha dit. "I existeix una baixa probabilitat que les taxes de creixement europeu superin les asiàtiques. Els asiàtics creixen ràpidament i tenen una gran base de població", ha reflexionat. I ha exposat que els PIB d'Alemanya i de l'Índia representaven un 5% cadascun del total l'any 1980 i ara el d'Alemanya és el 3% i el de l'Índia un 8%. Una solució perquè els països europeus tornin a créixer i reduir la desigualtat és "importar persones", ha dit Milanovic, "però per motius polítics això no és possible", ha completat.
La desigualtat, ha dit Milanovic, empitjorarà amb la intel·ligència artificial. "Farà augmentar més el percentatge d'ingressos del capital i disminuiran els del treball i això farà augmentar les desigualtats", ha dit. I això en un context en el qual el 65% de la població no té ingressos d'actius financers (sense comptar l'habitatge com a tal), percentatge que augmenta al 90% en països més pobres. "La distribució d'ingressos financers es distribueix de forma desigual", ha dit Milanovic, que ha assenyalat que el 10% de la població més rica dels països són "rics en salaris i en capital".
A Espanya, una quarta part del 10% més ric ho és en sou i en capital. "Normalment, els rics no tenien alts ingressos salarials", ha dit. I això fa que "els rics treballen en general més que els pobres i això els fa creure en la meritocràcia i que mereixen aquesta posició". "Veuen la resta de la població com a persones deplorables. I unes elits econòmiques desconnectades de la resta de la població no són bones per a l'estabilitat política", ha completat.
Després del seu discurs, s'ha obert una taula rodona sobre desigualtat en què han participat, José Ignacio Conde Ruiz, sotsdirector de la Fundación de Estudios de Economía Aplicada (FEDEA) i professor de la Universitat Complutense de Madrid, i Laura Hospido, economista sènior del Banco de España i assessora a la Secretaria d'Estat d'Economia i Suport a l’Empresa.
Conde Ruiz ha centrat la seva aportació en la desigualtat generacional, amb una població jove "que cada cop ho té més difícil" i que és empesa a les grans capitals, "on es concentra tot el treball i això genera un problema d'accés a l'habitatge". Per a aquest aspecte, Conde-Ruiz ha destacat que cal "construir, construir i construir" i s'ha mostrat contrari a la regulació de preus encetada pel govern espanyol.
"En els darrers 20 anys, els ingressos dels joves han augmentat un 20% i quan jo era jove ho van fer un 60%", ha assenyalat, i ha recordat que els joves són "els més productius" i "els que tenen idees per millorar la productivitat", mentre que la gent gran i els jubilats, que cada cop costen més al sistema (les pensions han passat del 10 al 13% i "va camí del 16%) no aporten en productivitat. I ha demanat, per revertir-ho, que "per cada euro que es dedica a pensions hi hagi un destinat a la productivitat", entesa aquesta en gran part com ajudes al combat a la pobresa i a la formació. "Les pensions han de pujar, però potser no tant", completa.
Hospido, per la seva part, ha analitzat que, a Espanya, l'evolució de la desigualtat és "multicíclica" i que depèn molt de les èpoques de creació d'ocupació. És per això que ha demanat polítiques "centrades en reduir la fluctuació de l'ocupació", i en aquest sentit ha destacat la reforma laboral com una millora perquè "augmenta la població d'indefinits, tot i que són indefinits amb més risc d'acomiadament", ha dit.
La investigadora també ha fet incís que la pobresa no evoluciona amb la desigualtat i no millora quan ho fa la creació d'ocupació. I, per combatre-la, cal que "es simplifiquin tràmits" i es potenciïn els itineraris d'inclusió en mesures assistencialistes com l'ingrés mínim vital. "En un estudi que vam fer amb els seus perceptors, vam veure que funcionaven molt millor aquells que tenien un component educatiu i els qui tenien una major fidelització amb les persones i entitats que guiaven en aquests itineraris. I les ONGS locals funcionen millor que cap altra entitat", ha completat.