Una anàlisi detallada sobre com han evolucionat els marges empresarials a través de la informació disponible de la Central de Balanços del Banc d'Espanya constata que, en termes agregats, les empreses no han traslladat als preus de venda l'augment que han patit dels seus costos de producció. L’avaluació de les dades l’ha fet els experts de la patronal Foment del Treball que han verificat que si bé els marges empresarials es van recuperar el 2021 com a conseqüència, essencialment, de la recuperació econòmica, l’any passat el marge sobre vendes es va reduir, ha explicat el director d'Economia de Foment, Salvador Guillermo.

Coincidint amb la presentació del darrer informe de conjuntura econòmica, els tècnics de la patronal han revisat l’estadística de la Central de Balanços del Banc d'Espanya, que recullen una progressió dels últims 25 anys (des de 1996), on el creixement dels marges empresarials únicament va superar l’augment de la partida de sous i salaris en 4 anys, tots ells, exercicis en què l'economia s'estava recuperant d'una recessió, fet que demostra que normalment els marges empresarials, a l'ésser una renda residual, pateixen de forma més significativa els vaivens de la conjuntura econòmica.

Respecte a l’actual context econòmic, l’organització empresarial preveu que l'economia reprengui a partir del segon trimestre d'aquest any un creixement moderat similar al d'abans de la pandèmia. Tot i això, Foment ha mostrat la seva preocupació per la negativa evolució de la indústria catalana en termes de PIB i també ha apuntat que les exportacions catalanes s'han mostrat menys dinàmiques que el conjunt de l'Estat. Consideren probable que en els pròxims mesos pugui donar-se una reducció de la generalitzada incertesa i que això permeti una prognosi més afinada de les perspectives, que tot indica a una recuperació suau, no exempta de problemes estructurals, com el baix creixement de la productivitat, o de nivells elevats de preus en els pròxims mesos, entre altres.

No estem davant una fase recessiva del cicle, sinó davant un creixement relativament més moderat, però sostingut en el temps, adverteixen des de Foment. Això, basant-se en les dades dels organismes internacionals quantifiquen un creixement global del 3,4% en el 2022 i un creixement una mica més moderat en el 2023, del 2,9% i mantenen aquesta mateixa senda de cara al 2024, d'un creixement del 3,0%. En concret, el 2023 hauria de ser un "any de transició" per intentar situar la inflació el 2024 en el 2%, però tot això, ha dit Salvador Guillermo, "sempre que no es produeixin efectes de segona ronda". Cal aclarir que s'entén per efecte de segona ronda el fenomen econòmic en què la inflació en una economia es propaga a través d'increments dels preus dels béns intermedis i els salaris, de manera que en augmentar els salaris tornen a pujar-se els preus, per exemple.

Es destaca el fort impuls que ha tingut l'ocupació, segons l’EPA, en els últims trimestres amb un creixement de 278900, dels quals el 82% provenen de la variació de l'ocupació en el sector privat. “Hem de reiterar la capacitat de generació d'ocupacions per part de les empreses”, ha insistit Guillermo. Si ens acostem a les últimes dades, en aquest cas en variacions mensuals, tant de l'afiliació com de l'atur registrat es constata un menor ritme de creixement en l'ocupació en els últims mesos o una reducció menys intensa de l'atur a Espanya el que reflecteix aquest procés d'alentiment que estem patint. No obstant això, a diferència dels anys anteriors en els quals s'ha produït una forta caiguda de l'ocupació i una vigorosa recuperació en els anys següents després de la Covid, les estimacions que es realitza tant pel Banc d'Espanya i altres institucions en el cas d'Espanya situen la conjuntura davant petites variacions la taxa d'atur pel que presumiblement el mercat de treball perdi vigor en els pròxims trimestres.