Les desigualtats econòmiques entre els habitants de Barcelona es moderen, mentre que a Madrid es disparen, segons es conclou a l'informe La renda personal dels municipis espanyols i la seva distribució, anys 2017 i 2018, elaborat per Fedea. Així, de les nou ciutats més grans d'Espanya, Madrid torna a recuperar el 2017 el lideratge en desigualtats, després que Barcelona agafés, de manera efímera, la posició al capdavant el 2016. Si s'amplia la comparació als municipis espanyols que superen els 50.000 habitants, es comprova, igualment, que les desigualtats han crescut més a poc a poc en les poblacions metropolitanes de Barcelona i va créixer amb més empenta entre les de la Comunitat de Madrid.
Dels dos anys inclosos en el treball, de les ciutats amb més desigualtats en els ingressos —cosa que deriva en desigualtats econòmiques i socials— el 2017, es manté la posició pendular entre el nombre de poblacions de Madrid província i Barcelona província. El 2018, últim any del qual s'aporten dades, de les 10 poblacions amb menys desigualtats entre veïns, 6 eren de Barcelona, i 4 de Madrid; l'any anterior, els papers es canvien i Madrid col·loca 6 poblacions entre les 10 amb menys desigualtats, per 4 de Barcelona. Però en els anys anteriors, 2016 i 2015, tornen a canviar.
On les coses són més clares és en el grup de municipis amb més diferències, on Madrid col·loca més poblacions en el grup en cap. Així, el 2018, de les 10 poblacions amb més desigualtats, 4 eren madrilenyes i, tan sols 1, de Barcelona. El 2017, fins i tot, la província catalana surt més ben retratada, ja que entre les poblacions amb més desigualtat, no n'hi ha ni una barcelonina, mentre que n'hi ha 4 de Madrid. En els anys anteriors, tret del 2016 —amb 3 localitats de Barcelona i unes altres 3 de Madrid—, també el 2015 Madrid acapara les desigualtats.
Anàlisi des del 2004
El treball és l'actualització per als anys de 2017 i 2018 de l'anàlisi de la renda i les desigualtats entre municipis iniciada per Fedea el 2004, l'última actualització de la qual es referia al 2016. Els autors, Mariam Hortas-Rico i Jorge Onrubia, han presentat aquest dilluns els resultats dels anys 2017 i 2018. Els experts han tornat a utilitzar l'índex Gini, creat el 1920, que serveix per determinar les diferències entre els habitants d'una mateixa zona, generalment un país. L'aportació de l'anàlisi de Fedea és que compara poc més d'un miler de municipis espanyols que sobrepassen els 5.000 habitants.
L'índex Gini pivota entre el valor 0 i el valor 1, el primer és el màxim d'igualtat —tots els ciutadans tenen els mateixos ingressos— i l'1, la màxima desigualtat —una sola persona acumula tots els ingressos de l'àrea geogràfica analitzada—. Per tant, mentre el valor s'apropi més a 0, menys desigualtat, i mentre més puja, més gran la desigualtat.
Amb 12 anys de comparació, la primera gran conclusió és que la desigualtat ha crescut a Espanya de manera generalitzada i continuada, encara que amb alguna vicissitud. Així, el 2016 es va registrar el màxim dels 14 anys analitzats, la qual cosa explica que el 2017 es va reduir un 2% la desigualtat a Espanya comparada amb 2016. Però del 2017 al 2018, es produeix un repunt: el 2017, el conjunt dels municipis espanyols de més de 5.000 veïns tenia una mitjana a l'índex Gini de 0,4900, mentre que el 2018 supera la línia divisòria entre igualtat i desigualtat (0,500), col·locant-se en 0,5044.
Si es comparen les dues ciutats espanyoles més grans, Madrid i Barcelona, s'aprecia que des del 2004 al 2018, s'ha produït un clar increment de les desigualtats en ambdues metròpolis. El 2004, ambdues estaven per sota del 0,500 i, per tant, la igualtat prevalia sobre la desigualtat. Aquell any, el primer analitzat per Fedea, Madrid tenia un 0,448 a l'índex Gini, que s'ha incrementat al 0,548 el 2016, és a dir, ha sumat una dècima sencera, la qual cosa en percentatge implica que les desigualtats econòmiques entre els més pobres i els més rics han crescut un 22% a Madrid.
Barcelona partia el 2004 amb un índex Gini de 0,458 i el 2018 es va elevar un 0,536, amb un augment de 0,078 a l'índex Gini i, en percentatge, el 17%. La qual cosa suposa que la desigualtat puja a Barcelona més a poc a poc que a Madrid, segons l'estudi de Fedea. Però hi ha un altre canvi destacat. En el període del boom immobiliari, entre 2004 i 2007, Barcelona tenia un índex de desigualtat superior al de Madrid, però a partir del 2008, aquesta última s'ha posat al capdavant dels 9 grans municipis espanyols, tret del 2011 i 2016, on Barcelona es va col·locar en primer lloc.
Menys i més desigualtats
Respecte als municipis que superen els 50.000 habitants, el 2018 la distància més gran entre els ingressos dels més rics i dels més pobres es va donar a Pozuelo de Alarcón (Madrid), amb un índex de 0,67; la segona posició va ser per a Alcobendas (Madrid) —on s'ubica La Moraleja— amb un índex de 0,651; Boadilla del Monte (Madrid), 0,605; Alcalá de Guadaíra (Sevilla), 0,594; Elda (Alacant), 0,59; L'Empriu (Almeria), 0,587; Cerdanyola del Vallès (Barcelona), 0,585; Sanlúcar de Barrameda (Cadis), 0,572; Arona (Tenerife), 0,56 i Majadahonda (Madrid), 0,566.
En l'extrem de les poblacions amb una proximitat d'ingressos més gran, Mollet del Vallès (Barcelona) registrava un índex Gini del 0,365 el 2018; Valdemoro (Madrid), 0,39; el Prat de Llobregat (Barcelona), 0,394; Manresa (Barcelona), 0,396; Granollers (Barcelona), 0,399; Rubí (Barcelona), 0,404; Aranjuez (Madrid), 0,408; Alcalá de Henares (Madrid), 0,416; Mataró (Barcelona), 0,420 i Pinto (Madrid), amb un índex Gini de 0,421.