Madrid, Catalunya i les Balears, les comunitats amb major renda per càpita d'Espanya, van ser les úniques aportadores netes al sistema de finançament autonòmic (SFA) el 2023, segons un estudi publicat per la Fundació d'Estudis d'Economia Aplicada (Fedea). Fedea ha publicat aquest dimecres una nota elaborada per Ángel de la Fuente en la qual s'analitza la liquidació del sistema de finançament autonòmic (SFA) corresponent a 2023, que ha publicat recentment el Ministeri d'Hisenda.
Segons les conclusions de l'informe, el sistema aporta a les comunitats de menor renda recursos extra, per sobre dels seus ingressos tributaris, per un import de gairebé 24.000 milions d'euros.
Aquests recursos provenen en part de l'Estat (que aporta alguna cosa més de 13.000 milions d'euros) i en part de les comunitats amb més renda per càpita (Madrid, Catalunya i Balears) que aporten uns altres 10.600 milions. En concret, Madrid va aportar 7.975 milions; Catalunya, 2.266 milions d'euros i les Balears, 358 milions d'euros. Les aportacions a l'anivellament suposen entre el 7% i el 8% dels ingressos tributaris autonòmics a les Balears i Catalunya i un 26% a Madrid.
En el costat de les comunitats receptores, les transferències rebudes per aquesta via superen el 20% dels ingressos tributaris homogenis en deu casos i són particularment importants a Extremadura i les Canàries, on superen el 78% i el 99% respectivament de la recaptació per tributs cedits.
Desacceleració del PIB el 2023
La Fundació d'Estudis d'Economia Aplicada (Fedea) ha calculat que el volum total del finançament definitiu de les comunitats de règim comú, mesurat a competències homogènies i igual esforç fiscal, va experimentar el 2023 un increment d'uns 2.900 milions d'euros (un 1,94%) respecte a 2022.
No obstant això, la Fundació ha matisat que, ja que 2023 va tancar amb una taxa d'inflació del 3,4%, aquest resultat suposa una lleugera reducció del finançament autonòmic en termes reals davant el ràpid creixement de l'any anterior (un 14%).
Segons l'expert, la diferència entre ambdós exercicis prové en part de la desacceleració el 2023 del creixement del PIB, i, per tant, dels ingressos tributaris, i en part d'una caiguda del 8% en les transferències estatals (després d'una pujada del 34% l'any anterior). "En particular, el sistema de lliuraments a compte i liquidacions, juntament amb l'ús d'un índex d'evolució que reflecteix els ingressos tributaris de l'Estat calculats amb un criteri de caixa, tendeixen a generar pronunciades dents de serra en l'evolució de certes partides", ha assenyalat Ángel de la Fuente.
Les variacions registrades entre 2022 i 2023 en les posicions relatives de les diferents comunitats autònomes en termes de finançament efectiu per habitant ajustat han estat apreciables en alguns casos.
Criden l'atenció, en particular, l'avenç de Cantàbria, que guanya 3,1 punts respecte a l'any anterior, i el retrocés d'Aragó, La Rioja i les Balears, que perden entre 2,4 i 4,7 punts. D'altra banda, Múrcia, la Comunitat Valenciana, Andalusia i Castella-la Manxa mantenen les últimes posicions a la cua inferior de la distribució, amb índexs de finançament efectiu per habitant ajustat d'entre 92 i 94,7.