La Comunitat de Madrid va captar més del doble d'inversió estrangera (3.367 milions d'euros) que Catalunya (amb 1.541 milions) en el primer trimestre d'aquest any, segons les dades del Registre d'Inversions Estrangeres DataInvex, que depèn de la Secretaria d'Estat de Comerç.
Madrid també acapara més de la meitat de la inversió estrangera del conjunt de l'Estat, que es va elevar a 6.567 milions d'euros en el primer trimestre, que suposa un 22% més respecte al mateix període de l'any anterior.
Si es comparen els 3.367 milions de la comunitat uniprovincial de Madrid amb la província de Barcelona, amb 1.225 milions, encara s'accentuen més les diferències. Girona es va quedar amb només 36,61 milions.
Malgrat el poder de captació de recursos de la Comunitat de Madrid, que va registrar un increment del 4,2%, Catalunya va aconseguir reduir aquesta diferència, en duplicar la inversió estrangera respecte al primer trimestre de l'any passat. Això no va impedir que Madrid més que doblés l'import.
Rànquing per comunitats
A continuació, però amb molta diferència, segueixen el País Valencià (487 milions), Castella i Lleó (290 milions), Andalusia (198 milions), Galícia (163 milions), Aragó (159 milions) i Múrcia (102 milions).
Per països d'origen de la inversió estrangera, els Estats Units es mantenen destacats en la primera posició, amb un 21,4% del total, la qual cosa suposa que les seves empreses aporten un de cada cinc euros. A continuació, segueix el Regne Unit i França, que han duplicat el volum de la seva inversió. En quarta posició irromp Corea del Sud.
En canvi, la inversió espanyola a l'exterior s'ha reduït en un 60,9%, fins a 2.915 milions d'euros. Els Estats Units es mantenen com a principal destinació. Els principals sectors als quals es dirigeix la inversió espanyola van ser el de serveis financers (33%), indústria alimentària (19%) i telecomunicacions (15%).
D'altra banda, la Unió Europea ha aprovat aquest juny noves regles sobre el control de les inversions estrangeres directes, que amplien els sectors que s'hauran de supervisar, i obliga a vigilar les transaccions que duguin a terme empreses europees controlades, en última instància, per individus o companyies extracomunitàries.
L'objectiu és reforçar el control sobre les inversions estrangeres. Per això, es realitzarà una vigilància més estreta sobre l'entrada de tercers països com la Xina o Rússia en sectors considerats clau davant el risc que puguin desestabilitzar la seguretat econòmica del bloc.
Els socis de la UE hauran de controlar les inversions en defensa, així com en equipament de doble ús civil i militar, i altres sectors com la intel·ligència artificial, la tecnologia quàntica, els semiconductors, l'energia i el transport; les matèries primeres essencials; la infraestructura necessària per als processos electorals i entitats financeres importants per al sistema.
