La voluntat del govern espanyol i els acords als quals pugui arribar amb altres administracions, com la Generalitat, pel que fa a Aena són paper mullat per al president d'aquesta empresa pública. Maurici Lucena ha assegurat aquest dijous que l'Executiu de Pedro Sánchez no pot fer valer el seu 51% d'Aena per prendre decisions sobre la gestió dels aeroports i ha insinuat que, si ho fa, i cedeix competències, no ho aplicaria perquè, a parer seu, seria “nul de ple dret”.

Lucena boicoteja, així, la voluntat del Govern de participar en la gestió del Prat, un vell anhel dels polítics a Catalunya assumit també per Salvador Illa en primera persona. L'ara president d'Aena, nomenat per Pedro Sánchez, va ser número dos de les llistes del PSC al Parlament de Catalunya el 2012.

El president d'Aena, davant de diversos ministres, com el de Transport, Óscar Puente, o el d'Indústria, Jordi Hereu, ha tancat de nou la porta a un traspàs de la gestió d'aeroports o a la participació de les comunitats autònomes, en un esmorzar a Madrid, amb els arguments que l'empresa ja funciona bé amb la seva estructura actual i que té altres accionistes a més de l'Estat.

“Sovint es considera que l'Estat pot fer el que vulgui a Aena i és un malentès que s'ha d'aclarir. Si el govern espanyol tingués la temptació d'imposar el seu corró del 51% sobre el 49% d'accionistes privats, hi hauria un límit, allò que objectivament perjudica o beneficia Aena. Per tant, la transferència d'aeroports a tercers o la cessió de parcel·les de gestió com a resultat d'acords polítics, per molt que un govern espanyol volgués imposar-les al consell d'administració d'Aena, serien nul·les de ple dret”, ha dit Lucena en el seu discurs, sense necessitat de ser preguntat pel tema.

Lucena, nomenat per Sánchez, consideraria una "imposició" a Aena un acord del govern espanyol per cedir o compartir la gestió 

“Els aeroports d’Aena funcionen bé i la companyia proporciona uns dividends apreciables per als seus accionistes. La pregunta és per què hi ha persones que qüestionen la integritat dels actius d’Aena i sol·liciten transferències a les comunitats autònomes o baixades de tarifa, o plantegen el desmantellament del marc regulador. I no tinc una resposta cabal”, ha afegit.

Lucena ha tret a col·lació un dels grans nyaps de la història aeroportuària espanyola, l'aeroport de Castelló, per justificar el seu punt de vista: “Als aeroports petits, una mala regulació econòmica ens aboca al penós model de l'aeroport de Castelló. El model d'Aena no costa un euro als espanyols i són 46 aeroports”. L'exemple, no obstant això, no serveix per al Prat, un dels aeroports més grans d'Europa.

Les inèrcies públiques d'Aena

Aena era una empresa 100% pública fins que el govern de Mariano Rajoy va decidir, en ple debat sobre la gestió d'aeroports com el de Barcelona, privatitzar-ne una part i treure-la a borsa, però mantenint el 51%. El 2015 va començar a cotitzar i, des d'aleshores, se sotmet a les normes del mercat, com l'obligació de presentar comptes trimestralment. No obstant això, manté inèrcies d'empresa pública, com el destí de les inversions, cosa que marca totalment la seva estratègia, o la designació mateixa del president, que són decisions polítiques.

La gestió del Prat és un dels anhels històrics de la Generalitat, independentment del seu color polític, i Salvador Illa també l'ha assumit. El president ha reivindicat en més d'una ocasió la “presència molt més directa de les institucions catalanes en la presa de decisions”. Malgrat que la fórmula és ambigua, Illa sí que ha mostrat el seu “compromís”.