Els treballadors que cobrin el salari mínim interprofessional (SMI) no tributaran per l'Impost a la Renda de les Persones Físiques (IRPF). Així ho ha acordat aquest dimarts la Comissió d'Economia, Comerç i Transformació Digital del Congrés amb els vots a favor de PSOE, Sumar, PNB, Bildu, ERC i BNG; mentre que PP i Junts s'han abstingut i Vox hi ha votat en contra.
Com l'esmentada comissió parlamentària tenia competència legislativa per adoptar aquesta decisió, no fa falta que el text s'elevi al ple del Congrés i serà tramesa directament al Senat. No s'espera que es modifiqui.
Encara que l'esmena original sobre la tributació de l'SMI era de PSOE i Sumar, el BNG es va afegir posteriorment en fase de ponència per establir que la deducció ha de ser assumida exclusivament per l'Estat i per ampliar de 17.256 a 18.276 la xifra a partir de la qual el contribuent pot acollir-se a deduccions.
La reforma suposa aplicar noves deduccions per als contribuents amb rendiments íntegres del treball, derivats de la prestació efectiva de serveis corresponents a una relació laboral o estatuària, inferiors a 18.276 euros.
La deducció serà de 340 euros anuals quan els rendiments siguin inferiors a l'SMI de 16.576 euros i es rebaixarà lleugerament fins als 18.276 euros. En concret, caldria restar a aquests 340 euros el resultat de multiplicar per 0,2 la diferència entre els rendiments íntegres del treball i 16.576 euros anuals, segons precisa Europa Press.
La llei estableix que l'import de la deducció prevista en aquest apartat no podrà excedir de la part de la suma de les quotes íntegres estatal i autonòmica que proporcionalment correspongui als rendiments nets del treball. El cost de les deduccions serà assumit exclusivament per l'Estat.
Devolució als mutualistes
Entre les normes aprovades aquest dimarts també hi ha la reforma que permetrà tornar aquest any en un sol pagament l'IRPF que els mutualistes jubilats van abonar de més i que els va reconèixer el Tribunal Suprem, corregint així el termini de quatre anys que està estipulat actualment en la legislació.
D'altra banda, la Mesa del Congrés dels Diputats ha prorrogat, fins al 18 de juny vinent, el termini de presentació d'esmenes al projecte de llei de reducció de la jornada laboral, fet que suposa el tercer ajornament amb el qual el govern espanyol guanya temps per negociar els suports que necessita. Impulsada per la vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, aquesta llei, dirigida a reduir la jornada laboral de 40 a 37,5 hores setmanals, va arribar al Congrés el 13 de maig passat i es tramita pel procediment d'urgència. Tanmateix, l'executiu no compta amb el suport de Junts, quan els vots d'aquest grup són imprescindibles perquè la llei tiri endavant amb la mateixa majoria que va donar suport a la investidura del president Pedro Sánchez, ja que el PP i Vox la rebutgen.