La renda antiga, una modalitat en retrocés. Els lloguers d'aquestes característiques suposen entre el 3% i el 4% del parquet immobiliari arrendat i, bàsicament, es localitzen al centre de grans ciutats com Barcelona i Madrid. En alguns casos, les rendes poden arribar als 50 euros mensuals, amb la seva herència com a gran preocupació entre els propietaris.
Els contractes d'arrendament de renda antiga, que van sorgir a Espanya el 1950, són tots aquells firmats abans del 9 de maig de 1985. Caracteritzats per la seva llarga durada, ja que poden ser prorrogats indefinidament fins a la mort del titular i a vegades una mica més enllà, intentaven donar una solució a la situació que es vivia a l'Espanya d'aquell moment. Va ser el conegut com a Decret Boyer de 1985 el primer que va intentar acabar amb els contractes de lloguer indefinits en eliminar la pròrroga forçosa i fixar una durada acordada entre propietari i inquilí. Posteriorment, el 1994, es va establir una durada del contracte d'arrendament de cinc anys, que després van passar a ser tres després de la modificació de 2013, amb diferents pròrrogues, que es van tornar a modificar el 2019.
Rescissió de contractes
Encara que és complicat establir un barem de preus, ja que cada contracte es firmava amb clàusules diferents, des d'Arrenta recorden que en línies generals a les grans ciutats el preu de la renda antiga, uns 300 euros, és cinc vegades menys que el valor de mercat (1.500 euros). No obstant això, es poden trobar diferències majors, de set, vuit o fins i tot 10 vegades menys que el preu de mercat. Per la seva part, Lloguer Segur, en declaracions a EFE, apunta que la diferència és molt àmplia, ja que hi ha contractes de renda antiga per 50 euros mensuals, per 100 euros o per 300 euros i que en sumar una renda antiga estaria pagant, més o menys, un 10% d'una renda de mercat.
Tenint en compte els preus actuals, són molt beneficiosos per als llogaters, però no així per als propietaris, que s'enfronten a un procés complex per rescindir uns contractes amb què estan perdent diners.
Tots aquests habitatges es troben en centres històrics
Arrenta calcula que el nombre de contractes de renda antiga està entre el 3% i el 4% del parquet llogat, la qual cosa suposaria entre 130.000 i 160.000 habitatges. El gruix d'aquests està fonamentalment a Madrid i Barcelona, sent aquesta última l'única que té un registre.
La impossibilitat que aquests habitatges surtin al mercat i contribueixin a ampliar l'oferta del lloguer és un altre factor que contribueix a tensar el sector, ja que el 100% d'aquests habitatges es troba en centres històrics de les ciutats on és més complicat trobar un lloguer i on els preus són més cars, apunten des de la firma d'assegurances immobiliàries.
Entre les principals preocupacions dels propietaris d'aquests immobles hi ha el seu desconeixement sobre els drets que tenen els hereus dels seus llogaters a "heretar" aquesta renda antiga. Davant de la picardia, els propietaris recorren a detectius privats que en molts casos descobreixen que l'inquilí ha mort fa anys, o que no viu de forma habitual al domicili. Una altra de les "trampes" més habituals és que els fills no convisquin amb el llogater abans de la seva mort, la qual cosa li dona dret a reclamar la subrogació, afirma Arrenta. De fet, la Llei d'Arrendaments Urbans de 1995 contempla diversos supòsits per subrogar aquests contractes després de la mort del llogater inicial.