El preu mitjà del lloguer a Catalunya ha augmentat un 60% entre el 2015 i el 2024, gairebé el doble que el salari brut mitjà, que ha crescut un 30,46% en el mateix període. Així ho recull un informe de la UGT presentat aquest divendres. La diferència encara és més acusada en el mercat de compravenda, on el preu de l'habitatge nou s'ha incrementat un 95,87% en nou anys. El secretari general del sindicat, Camil Ros, ha lamentat que el preu de la vida està desbocat i ha defensat que aquestes dades justifiquen la convocatòria de la vaga general de l'11 de novembre. Amb aquestes paraules, Ros ha vinculat la situació de l'habitatge amb la protesta sindical, i ha presentat l'informe com una prova objectiva de la deterioració del poder adquisitiu.
Ros ha valorat que abans de les eleccions és un bon moment per convocar una aturada de 24 hores, perquè pot influir en les accions dels partits polítics i en el vot. En roda de premsa, ha denunciat que l'evolució dels salaris no ha anat al mateix ritme que el cost de la vida i que això ha provocat una pèrdua de poder adquisitiu entre els treballadors. Segons les seves paraules, aquesta situació fa que l'estructura es vagi tensionant, i ha recordat com la mort de l'Olga i el desnonament de la Maricarmen han propiciat la convocatòria de la vaga general. Aquests dos casos concrets han esdevingut, en el discurs del sindicat, exemples de les conseqüències socials de la crisi de l'habitatge.
L'ambient de mobilització
Ros ha assegurat que la seva sensació és que hi ha ambient de vaga, després de valorar que hi ha mobilització. També ha assenyalat que hi és el sentiment que cal parar la dreta i l'extrema dreta, tot i que ha assegurat que la vaga va en contra del conjunt dels partits polítics. Tanmateix, ha reprovat en concret les accions de Junts i ha lamentat que el partit hagi escollit els pitjors companys de viatge possible, en referència a PP i Vox.
Segons Ros, Junts prioritza la cartera i no la bandera i el benestar de les persones, i ha afegit que poden ser les eleccions més importants i determinants des de la recuperació de la democràcia. Segons l'informe, el lloguer ja representa el 45,21% del salari net medià a Catalunya, un percentatge que supera el llindar del 30% que es considera un esforç excessiu per accedir a un habitatge. L'informe situa el salari brut mitjà a Catalunya el 2024 en 31.730 euros anuals, mentre que el salari medià és de 27.100 euros. Això significa que la meitat de les persones assalariades cobraven aquesta quantitat o menys. La diferència entre el salari mitjà i el medià indica que hi ha una part de la població amb salaris molt elevats que eleva la mitjana per sobre del que cobra la majoria.
La UGT també calcula que una persona amb un salari mitjà destinava el 39,35% dels ingressos nets a pagar el lloguer el 2024. Aquesta xifra mostra que, fins i tot amb un salari mitjà, el cost del lloguer supera amb escreix el llindar del 30% que es considera raonable, i que en el cas del salari medià la càrrega és encara més gran. L'esforç per accedir a un habitatge de lloguer se situa, per tant, molt per sobre del que es considera sostenible per a una economia domèstica.
Pel que fa a altres despeses quotidianes, els aliments i les begudes no alcohòliques han augmentat un 40,1% entre el 2015 i el 2024, també per sobre de l'increment dels salaris. Aquesta dada indica que la pèrdua de poder adquisitiu no es limita a l'habitatge, sinó que afecta també productes de primera necessitat, cosa que amplia l'impacte sobre les economies domèstiques. La combinació de l'augment del lloguer i de l'encariment dels aliments configura un escenari en què les llars han de fer front a més despeses amb uns ingressos que han crescut menys.