Segons un estudi de Pisos.com, els habitants de Barcelona han de dedicar el 114,07% del seu salari brut mensual (2.290,46 euros) per poder pagar un lloguer mitjà de 90 metres quadrats, que assoleix els 2.612,70 euros. Aquesta xifra situa la capital catalana com la més cara d’Espanya, per davant de Madrid (100,98%) i amb una diferència notable respecte a altres ciutats com Sant Sebastià (77,41%) o València (63,99%).

En l’altre extrem, les capitals més assequibles són Ciudad Real (28,81%), Ourense (29,27%) i Zamora (29,47%), on el lloguer absorbeix menys d’un terç del salari brut. Ferran Font, portaveu de Pisos.com, ha destacat que aquests càlculs es basen en salaris bruts, de manera que, després de descomptar impostos i cotitzacions, la pressió econòmica sobre les llars és encara major.

En el cas de les habitacions individuals, la situació és menys crítica, però segueix sent preocupant. A Barcelona, el cost mitjà és de 623,14 € mensuals, el que representa un 27,21% del salari brut. Les ciutats amb percentatges més alts són Sant Sebastià (23,87%) i Madrid (23,53%), mentre que Ciudad Real (8,25%) i Huelva (9,25%) són les més accessibles. Aquestes dades reflecteixen les fortes desigualtats territorials en l’accés a l’habitatge a Espanya, amb Barcelona i Madrid com a focus principals de la crisi.

Taxa d'emancipació al mínim històric

Recentment, també s’ha donat a conèixer que la taxa d'emancipació juvenil a l'Estat arriba al seu mínim històric (15,2% en 2024), la xifra més baixa en 18 anys. A Catalunya, el percentatge és lleugerament superior (17,6%), però la situació segueix sent dramàtica: els joves han de dedicar el 92,3% del seu sou per viure sols, amb lloguers que superen els 1.080 euros mensuals.

L'informe del Consell de la Joventut d'Espanya alerta d'un 'escenari crític' que condemna la generació més jove a ser 'inquilina' per força.  Pel que fa a la compravenda d'habitatge per part dels joves, l'organització conclou que "tampoc ofereix un panorama encoratjador". El document publicat xifra en 197.210 euros el preu mitjà a l'Estat d'un habitatge de compra, que asseguren que equival a 14 anys de salari d'un jove. En la mateixa línia, l'entrada necessària per adquirir un immoble -al voltant de 59.000 euros- suposa quatre anys complets de sou.

Si s'observa el mercat laboral, el Consell de la Joventut d'Espanya admet "alguns signes de millora", com ara la taxa d'atur juvenil, que es troba en el valor més baix des del 2007, però assegura que "la precarietat persisteix". Entre els menors de 25 anys, el document apunta que un 35,5% compaginen feina amb estudis, percentatge més alt entre les dones (40,5%) i que "no para de créixer". També assenyala que el 36,2% del jovent està sobrequalificat.

"La manca d'accés a l'habitatge continua sent el principal fre pel desenvolupament d'un projecte vital independent entre el jovent, perpetuant una situació que combina precarietat, sobreendeutament i risc de pobresa", diu l'organització, que demana una "intervenció real" en el mercat. "La situació del jovent empitjora perquè l'habitatge s'ha convertit en un negoci amb el qual unes poques persones es lucren, mentre molts joves paguen amb el seu present i el seu futur", sentencia.